La revista degana en valencià

El nostre home a València

17/10/2022

Títol: El vicecònsol

Autor: Xavier Serra

Editorial: Afers

Any: 2022

Un dies després del 17 de febrer de 1965 –data de la carta–, va arribar al número 10 del carrer de Sant Josep de Sueca una invitació del cònsol dels Estats Units d’Amèrica a la ciutat de València, Robert T. Follestad, perquè Joan Fuster hi mantinguera una entrevista. La trobada es va produir, però no entre l’assagista i el cònsol, sinó amb l’ordidor de la trama: el vicecònsol Timothy Towell. «Estan vostés organitzats?», «És vosté el líder del grup?». Les preguntes no varen ser precisament discretes, però tot l’afer ja mostra un interés i una curiositat fora del que estem habituats. Qui era aquella gent i què els movia? Què els interessava dels textos de Joan Fuster i de la repercussió que tenien en una generació d’universitaris valencians? U es posa en situació, època, coordenades, latitud i longitud, i donaria un renyó per haver vist la cara que degué haver posat Fuster en rebre aquella lletra amb timbre oficial de part d’una autoritat dels EUA.

Aquesta és una de tantes anècdotes que ens trobarem seguint la narració dels fets de què dona testimoni El vicecònsol. Qui va ser aquest Timothy Towell i quina influència va tindre en la història contemporània del País Valencià? Com va arribar ací, a casa nostra, i què el va portar a interessar-se per la política valenciana i, més concretament, per la política nacionalista valenciana? Aquest text es podria llegir com una novel·la d’espies, perquè el material dona joc per a això i més. Però no és aquest el cas. Estem davant d’una recreació històrica? Sí i no. Estem, doncs, davant d’una monografia historiogràfica? No, certament: no hi trobarem cap nota a peu de pàgina. Novel·la? Sí, si tenim en compte que la novel·la és tot allò que no és poesia i que conta una història en prosa d’una llargada substantiva. Ens val, aquesta catalogació? Sí, perquè ens valdria qualsevol altra també.

El vicecònsol podria ser també la biografia de Timothy Towell, diplomàtic nord-americà que va arribar a ser cap de protocol de l’administració Regan; ho podria ser, sí, però no trobarem al llibre aquest episodi ni cap altre que vaja més enllà de la relació de Towell amb el nostre país. Seguim la narració del seu periple vital fins arribar a casa nostra, i també seguim la narració de la construcció i la gènesi del llibre segons ens l’explica el mateix autor, Xavier Serra, convertit en personatge. Però, una vegada el nostre protagonista ens deixa i ja se’n va més enllà de l’ambaixada americana a Madrid, on encara tenia relació amb la seua etapa anterior a València, la història desapareix. El vicecònsol és, fet i fet, allò que en la crítica anglosaxona se’n diu non fiction; és a dir, una narració de fets reals –Serra explica que tots els fets que s’hi expliquen són tan reals que a punt va estar de deixar-hi, al llibre, el número de telèfon (autèntic i actual) del nostre protagonista; finalment, però, no se’n va extralimitar, diguem-ne–, però que ens són contats amb els mecanismes i la construcció narrativa de la ficció. Una novel·la no només basada en fets reals, sinó una novel·la de fets reals, que explica políticament la València franquista i antifranquista dels anys 1960 des dels ulls d’un diplomàtic nord-americà.

Aquest llibre, El vicecònsol, doncs, continua el catàleg de la nova col·lecció de narrativa de l’editorial Afers, una casa especialitzada en l’assaig i la recerca històrica, sociològica, política, etc.; és a dir, textos densos, especialitzats, abundants notes a peu de pàgina i molt d’aparat crític i bibliografia a cabassos. Una delícia per als que hi estan interessats… i un vade retro per al gran públic. Una casa de minories, sí, però les minories que són de veres interessants, aquelles decisives i rellevants. Ara bé, aquesta nova col·lecció es llig amb tant de rigor com amb tant de, diguem-ne, entreteniment. Què podria llegir el lector habitual del catàleg d’Afers quan necessita un descans de lectura amb llapis per a subratllar i de llibre per a prendre apunts? Doncs, sense cap mena de dubte, aquesta col·lecció «Afers Narrativa».

I això –atenció!– no vol dir que el lector que no es passaria mai pel catàleg exigent de l’editorial Afers n’estiguera vetat, al contrari. Agafem aquest Vicecònsol i agafem també l’anterior títol de Xavier Serra per a la col·lecció, Espurna. Serra té ofici i sap com contar una història. Ens interessa allò que explica, sí, però també ens enganxa amb la manera que té d’explicar-ho. Hi ha públic per a gaudir amb la crònica de la nostra història recent, des de les peripècies d’una cèl·lula de Germania Socialista en els anys previs a la mort del dictador fins a les indagacions i els compromisos d’un diplomàtic americà amb els primers universitaris fundadors del Partit Socialista Valencià.

En aquest sentit, la gènesi d’aquesta col·lecció parteix de la sèrie de Biografies parcials que Xavier Serra havia anat publicant a l’editorial Afers. Fins ara, en teníem quatre volums que se centraven en diverses figures clau del país, tant de la postguerra com de la Transició, com encara més pròximes al nostre temps. Aquests volums, però, eren la suma d’assajos biogràfics curts dels protagonistes, en el motle dels quals, però, ja no cabien els projectes d’Espurna, primer, i d’El vicecònsol, després. A més a més, perquè, si bé Serra fa una reivindicació de les figures que biografia en les Biografies parcials, en el cas de Towell la relació necessita una certa distància: no oblidem que, al remat, estem parlant d’un diplomàtic de carrera –i de nissaga– dels Estats Units d’Amèrica i que, més encara, té com a filiació la republicana, la dreta americana. I, sí, també, aquest fet ens porta a plànyer-nos una altra vegada més de tantes i de tantes que en vindran de l’absència d’un poder mínimament il·lustrat en les nostres coordenades…

De fet, hi ha un aspecte molt cridaner en la València que narra El vicecònsol: és una València molt militaritzada. Towell s’entrevista amb las fuerzas vivas de la ciutat, i tots aquells amb qui passa l’estona al casino agrícola del carrer de la Pau són militars o familiars de militars. La majoria d’ells també amb pomposos títols nobiliaris de pedigrí més que dubtós, atorgats pel franquisme per a pagar favors. Ens veiem per aquells carrers de la València de postguerra amb els ulls de Towell i anem passant per Capitania General, Govern Militar i la Ciutadella, i entenem millor com i per què ha anat com ha anat el nostre passat recent i com continua el nostre present. Xavier Serra ens explica la València d’un vicecònsol nord-americà i ens la projecta al present. Aquesta col·lecció d’Afers promet donar-nos moltes alegries. Per ara en porta quatre. Per moltes i moltes més!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top