Tens 0 productes a la teua cistella
27/01/2022
El tercer curs de la pandèmia ja porta uns mesos funcionant. I torne a dir que l’alumnat i el professorat van donar un gran exemple de professionalitat i compromís en la situació que es va viure als centres educatius. Començàrem el curs 20-21 i moltes persones, calladament, pensaven que no arribaríem més enllà del 9 d’octubre. I s’equivocaren, perquè vam arribar més enllà del dia 9: arribàrem al juny del 2021, i vam ser un exemple per a la societat en general i per a altres comunitats autònomes.
Es va passar fred, molt de fred. Les finestres i les portes estaven obertes, i encara que a casa nostra les temperatures no són massa extremes, s’hi va passar molt de fred. I vam continuar fent classe.
Molts docents i moltes famílies van aprendre a connectar-se a les videoconferències, a rebre treball per correu electrònic, a les sessions d’avaluació, COCOPES, claustre… mirant l’ordinador. Vam aprendre moltes coses.
Ara sembla que la situació general de la pandèmia està més controlada. La campanya de vacunació està fent el seu efecte i està salvant vides. Per cert, caldria que no oblidàrem que el nostre país ho ha fet molt bé.
El curs escolar que ara hem encetat és amb presència total de l’alumnat. Ja no hi ha grups que van a dies alterns. La distància entre l’alumnat és de 120 centímetres; hi haurà centres educatius que reprendran les activitats denominades extraescolars… Caminem cap a una normalitat, aquella que coneixíem i vam perdre al març del 2020. Cert és que la situació de contagis actual ens pot portar a abaixar la guàrdia i, encara que pensem que ja hem superat el pitjor, demà mateix pot canviar la situació i augmentar les persones contagiades i haver de tornar a adoptar mesures. No oblidem aquesta possibilitat, perquè podríem tornar enrere i seria una vertadera llàstima.
La pregunta, però, és si hem aprés algunes lliçons. Hem descobert les videoconferències, hem acceptat connectar càmeres que emeten en directe les nostres classes per a l’alumnat que era a casa. Hem hagut d’adaptar els continguts, els treballs, els objectius. Ens servirà tota aquesta experiència per a reflexionar i adoptar les mesures necessàries perquè l’educació s’adapte a les noves realitats? Els centres deixaran, en molts casos, de ser guarderies, lloc on es guarden els alumnes, fins que tinguen els setze anys? Superar, o no, una assignatura anirà més enllà d’aprovar, o no, un examen? Ens posarem d’acord en el que és fonamental de cadascun dels nivells educatius? Estarem preparats per a tancar demà els centres escolars –esperem que no– i poder continuar el procés formatiu i de desenvolupament de les persones que tenim a les nostres aules? L’administració educativa està preparada per a afrontar el present que coneixem, però més encara el futur incert? Els docents rebran una formació específica per a fer front a tots aquests reptes?
Guanyem la partida a la covid-19, no oblidem el que hem aprés i estiguem preparats per a fer front al pròxim desafiament que s’amague darrere de qualsevol revolta del futur.
