31/05/2022
Acabem de conèixer -un any més, i en van més de cent- les dades que retraten el maltractament econòmic que patim al País Valencià per part de l’estat espanyol.
La denúncia de l’infrafinançament sembla que no els fa cap efecte als del Gobierno. Ara, a més, l’incompliment dels pressupostos de l’estat –l’any passat només invertiren una quarta part del que havien pressupostat per al sector públic empresarial i menys de la meitat pel que fa al sector públic estatal- encara fa la cosa més sagnant. Anem al vagó de cua de les inversions de l’estat. Ens deuen més de 40 mil milions que no pagaran mai. I cada any un bon grapat de milers de milions dels nostres impostos se’n van per a no tornar.
Mentrestant, el senyoret de Madrid, Pedro Sánchez anuncia que no hi haurà revisió del finançament de les comunitats autònomes, de manera que continuarem infrafinançats sine die. Amb el PSOE com amb el PP, la cosa sempre és igual, promeses incomplides i excuses de mal pagador. Fa un any Ximo Puig deia que no podíem esperar més la revisió del finançament. Ara, no li hem sentit dir res quan el seu partit ens torna a prendre el pèl. En comptes d’això, ens ha sortit amb un reguitzell de propostes esbojarrades – Ports de l’Estat a València, part del Senat espanyol a Barcelona; la seu del Tribunal Constitucional a Cadis; el Suprem a Castella i Lleó i el Tribunal de Comptes a Aragó. Reclama així una Espanya “federal, cogovernada i polifònica”. Per rematar la cirereta, proposa la celebració de la Hispanitat en altres ciutats i traslladar a la direcció de RTVE la proposta de fer els debats electorals d’àmbit estatal al País Valencià. Sembla que el nostre president estiga més interessat a potenciar RTVE –recordeu Benidormfest i els diners que hi aportàrem- que en la que hauria de ser la seua preocupació, l’escàs pressupost a la CVMC i a À Punt. Tot i que diuen que fan País, tot porta a menys País Valencià i més Espanya. Cap novetat al front del PSOE des de Joan Lerma.
Tots sabem, Ximo Puig també, que no li faran gens de cas, que només es tracta d’embolicar la troca per a distreure l’atenció de la seua incapacitat per a plantar-se davant del seu partit. L’Espanya federal ha sigut mentida des del primer dia que l’enunciaren i les seues estratègies i pràctiques no van de cap manera en aquesta direcció.
El País Valencià es dessagna econòmicament i literalment. L’amenaça de l’ampliació del Port de València que defensa el PSOE sense cap escletxa, la construcció de més carrils a les autovies, la desprotecció de l’horta, dels productes del camp i la incapacitat per a defensar els interessos valencians a Europa, les amenaces de nous PAI, el valencià retrocedint als espais d’ús, i la dreta extrema i l’extrema dreta fregant-se les mans. Ja sabeu què passa quan el PSOE tira a la dreta. La gent acaba triant l’original.
I atès que som en l’any de Sant Joan Fuster, m’acomiade amb una cita del sant pare dels iconoclastes: “Vivim ofegats per una dreta infame, capellanesca i castellanista. Vivim ofegats, també, per una “esquerra” parlamentària vacil·lant, poregosa i trista” (Qué y Dónde, abril 1981).