El Papa mediàtic

La veritat és què, tots els bisbes de Roma i caps de l’Estat del Vaticà que han visitat les terres peninsulars, han alçat la curiositat de les masses i han provocat grans concentracions als carrers, als estadis i a les infraestructures cobertes que solen albergar concerts de grans dimensions.

Això és així i no es pot negar de cap manera, perquè els caps de l’Estat del Vaticà, conciten interés almenys pels seus seguidors oficials, els components dels ordes religiosos i fins i tot les famílies i l’alumnat que rep instrucció a aquestes escoles, ara concertades i abans privadíssimes.

Però l’actitud de l’actual Lleó XIV pels carrers de la capital de l’altiplà i per les comarques catalanes i la ciutat comtal, ha estat bastant diferent, ja que mentre durant els primers dies de la visita, s’ha viscut una clara rendició institucional i un lamentable espectacle de submissió, la segona part del viatge, ens fa retornar a temps que semblaven passats que fan feredat.

Tot programat, escrit i ben escrit: els testimonis de l’Estadi Olímpic, les salutacions fetes a Can Brians i tot plegat. El bisbe de Roma ha vingut a fer doctrina i a ser aplaudit pels seus, sense cap mena de dubte ni de raciocini o crítica.

Molts quinzets ha costat aquesta visita i la balança d’aquesta, es decanta perillosament, perquè per moltes cares angelicals emeses per la televisió pública, les mongetes ben contentes i alegres acudint a les cites amb el pontífex, hi ha  una Església catòlica universal que té un record històric molt poc defensable.

Hi ha el record del general sota pal·li, la pederàstia  institucionalitzada, els robatoris d’edificis, les irregularitats financeres, el menysteniment de les dones, la marginació dels homosexuals, el concordat vergonyós per damunt de la legislació ordinària, la conculcació del pagament d’impostos i la inviolabilitat dels arxius i documents de l’Església, en són un bon exemple.

Així doncs, benvingut siga el bisbe de Roma i cap de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, sempre que sàpiga posar el dit sobre aquesta terrible nafra que segrega i selecciona els bons i els cristians dolents.