El passat i el present

Fa pocs dies, un amic em preguntava per què solc escriure del passat i quasi mai de les coses que passen en el món actual. Li vaig contestar que, realment, em resulten més estimulants moltes històries pretèrites que aquelles altres que passen cada dia i que omplin els noticiaris televisius i els periòdics i les revistes. Però, potser, en el fons només era un subterfugi –això que li vaig contestar– per no enfrontar-me a la realitat. A les realitats poc amables del món que ens envolta.

Si sempre ha estat complexa la vida, en els darrers temps encara m’ho sembla més. La guerra, per exemple, sempre m’ha semblat un dels comportaments humans més execrables possibles. Potser, especialment, perquè aquells que les decideixen i aquells que les han de patir no són ni tan sols els mateixos. Des de menut –potser per veure pel·lícules de guerra–, sentia un cert pànic a una situació bèl·lica. De fet, la meua objecció de consciència a fer el servei militar crec que provenia d’això, de la meua por a la guerra. I ara, en aquest segle XXI que fa dècades ens prometien amb vida en bases submarines i amb estacions espacials, amb una vida meravellosa i etcètera, ara, encara, la guerra la tenim cada dia present: a Ucraïna i, de fa pocs dies, a Gaza i Israel… I el que vindrà. I això, sense comptar amb les altres guerres –les que no són mediàtiques i passen sense pena ni glòria per al món occidental que, segurament, tan sols les té en compte si els ven armament.

Si no voleu que parlem de guerres, podem parlar de les morts que cada pocs dies –de vegades, dia sí i dia també– ens fan conéixer, de dones assassinades per les seues parelles, sovint brutalment, com una terrible plaga de violència masclista detestable que alguns s’entesten a negar. Dones desgraciades que moltes vegades passen una vida que és un calvari al costat d’un home violent i que acaben de patir aquell suplici el dia que la seua parella, aquell qui li va jurar amor i totes aquelles coses del matrimoni i l’emparellament humà, posa fi a la seua vida. Un panorama horrible que moltes vegades deixa uns fills que a saber com es deuen mirar el seu progenitor…

També podem comentar com cada dia podem veure com arriben gents des del sud, arriscant la vida –o deixant-se-la en el viatge–, amb el somni d’una existència pacífica i, bàsicament, de poder menjar i progressar a casa nostra. Arriben mig morts a les platges on nosaltres prenem el sol, untats de cremes cares. I tot va avant.

Però, canviem de tema i passem a coses més entretingudes i menys doloroses, encara que igualment mesquines: governants i polítics roben, enganyen i abusen del seu poder, pensant que són intocables. No tots, per fortuna. Però si això ja seria ben trist, que hi haja masses de població que els aplaudeix, els justifica i els vota encara fa més pena. És com si la capacitat de reacció i de crítica no fos possible en segons quines persones.

Coses més locals: polítics incultes, sense respecte per la història ni per la identitat nostres, que atien el foc de l’enfrontament pensant a escampar fum, mentre ves a saber quins són els seus objectius vertaders. I mentrestant, com si es tractàs d’una societat surrealista d’algun escrit de Josep Palàcios, la població en massa es baralla per un accent a la dreta o a l’esquerra i fa dissertacions filosòfiques sobre l’origen dialectal, erudit o estranger de tal o qual paraula. I això, durant dècades. Quan jo era un adolescent, una dona a qui déiem afectuosament Mossén Alcover, afirmava categòricament que podia reconéixer si una qualsevol paraula era catalana, valenciana o balear. Ara, quan encara l’iber resulta un idioma incomprensible, n’hi ha qui afirma que la nostra llengua ja es parlava a la cova de l’Aranya. I una inacabable rastrera de barbaritats que no sé si algun dia podrem superar.

En fi: no sé si arribe a explicar-me, però perdut entre els manuscrits i les edicions antigues, en un món que també era tan convuls o més que aquest, em sent més còmode. Segurament, perquè tot aquell dolor ja no m’arriba de la mateixa manera. Deu ser, només, un mecanisme de defensa.