La revista degana en valencià

El passat retrobat

20/12/2019

Hi havia una vegada un xiquet que feia d’escolanet, que amb la natural curiositat infantil li cridava l’atenció un forat que donava accés a un fals sostre, entre les dues sagristies de l’església del seu poble, Càlig (el Baix Maestrat), i que intuïa que amagava alguna cosa. Aquest xiquet, passats els anys, s’ha convertit en professor del Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I; es tracta de Josep Manuel Quixal San-Abdon, que fa uns mesos va poder fer realitat aquell desig infantil. Va aconseguir el permís del rector de l’església, va poder esbrinar què s’amagava dintre d’aquella cavitat i es va trobar amb una autèntic tresor en forma de documentació que abraçava de l’any 1325 al 1893.

En un primer moment va pensar que podria tractar-se de documents que es van amagar al començament de la Guerra Civil. Però hi havia alguna cosa que no quadrava: el capellà de Càlig va ser afusellat molt prompte, l’església ràpidament desamortitzada i testimonis de l’època recordaven que havien vist cremar tots els papers. En començar a revisar-los i ordenar-los, es va adonar que el document més recent era de l’any 1893, amb la qual cosa va interpretar que aquell any van considerar que tenien un volum de llibres i documents que els feien nosa, els van guardar a l’envà que tenien allí dalt i van continuar treballant amb l’arxiu viu.

L’arxiu està constituït per uns cent-vuitanta llibres i uns tres mil documents solts. El document més antic està datat l’any 1325. És un pergamí notarial del que sembla ser una compravenda. Altres documents que s’hi troben són carregaments censals, el que ara anomenaríem préstecs, i com s’amortitzen, correspondència personal i el que des del Concili de Trento s’anomenen llibres de compliment pasqual, que era un cens casa per casa de totes les persones que tenien l’obligació d’anar a missa. Aquests darrers són importants des del punt de vista històric perquè serveixen per a estudiar les genealogies, però també des de punt de vista sociològic per a veure com es desenvolupaven les poblacions del Maestrat o com vivia la gent.

El que podríem anomenar joies de la corona són dos pergamins signats pels reis Felipe III i Felipe IV. Els dos són el que avui diríem una declaració de zona catastròfica. En el primer no diu de quina catàstrofe es tracta, però és una autorització al vicari de Vinaròs (que apareix escrit Binaros) per a administrar 200 lliures de plata valenciana i obtenir-ne interessos, amb el privilegi que el rei renuncia a les ¾ parts dels seus drets. El segon manuscrit permet al clergat de Càlig administrar 5.000 lliures de plata valenciana; la causa que al·leguen és l’estat d’extrema pobresa en què es troba el poble com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos.

La llengua que s’utilitza en aquests documents és el llatí quan es tracta de protocols notarials, però tant els llibres de comptabilitat, llibres de racional i llibres de col·lecta estan escrits sempre en valencià. Hi ha una data en què això canvia: el 14 de juny de 1746 apareix la primera inscripció en castellà en el llibre de difunts. Tan sols una setmana abans s’havia fet la darrera inscripció en valencià; el capellà fins i tot escriu en castellà el seu nom i càrrec. Segur que algú li degué donar una instrucció al respecte…

Article publicat al número de novembre 453

Inscriu-te al nostre butlletí

Top