El patrimoni arqueològic de la mancomunitat de Penyagolosa

06/04/2021

A finals de l’any 2020 es presentava la primera part de l’inventari arqueològic de Vistabella del Maestrat. Aquesta és una part del projecte que es va iniciar el 2019, que vol establir l’inventari del patrimoni arqueològic dels quatre municipis que formen la Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord, que són Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Xodos i Vistabella del Maestrat. Aquest projecte està finançat pel programa Encultura-UJI de la Universitat Jaume I i dirigit pel catedràtic d’aquesta mateixa universitat, Miguel Ángel Moliner, que ens ha facilitat la informació per a elaborar aquest article.

L’any 2018, la Diputació de Castelló va finançar l’inventari arqueològic de Xodos, i el 2019, ja dintre del projecte Encultura, es va fer l’inventari d’Atzeneta del Maestrat. Aquest projecte està permetent augmentar el coneixement històric i cultural que es té d’aquest territori. A Xodos s’han identificat 19 jaciments, 34 a Atzeneta del Maestrat i 21, en la primera fase, a Vistabella del Maestrat. Destaca, sobretot, una concentració de jaciments del Neolític (5600-3500 aC) i de l’Edat del Bronze (1800-700 aC) a Atzeneta del Maestrat. Entre les troballes més destacades cal mencionar una estela ibèrica del segle II-I aC i una coveta sepulcral del Bronze amb restes humanes i aixovar funerari a Atzeneta. A Vistabella s’han trobat abrics amb pintures rupestres de l’art esquemàtic.

Per tal de fer aquest treball s’ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats tant en lʼaspecte econòmic com tècnic, com ara la Diputació de Castelló, l’Ajuntament de Vistabella, la Direcció Territorial de Cultura de Castelló i el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló. Individualment, hi han col·laborat l’arqueòleg encarregat del treball tècnic, Pablo Medina, i els investigadors Ferran Arasa de la UV, Dídac Roman de lʼUJI, Artur Oliver i Gustau Aguilella del SIAP i Josep Lluís Viciano, un expert coneixedor del territori. També s’ha comptat amb la col·laboració d’informants del territori, un nombrós grup de gent interessada per l’arqueologia i el seu patrimoni cultural, però com ens recorda el professor Miguel Ángel Moliner, la prospecció arqueològica només la pot fer un arqueòleg amb l’autorització de la Conselleria de Cultura; ningú es pot emportar un tros de ceràmica o un sílex cap a casa.

Aquest projecte acompleix diverses finalitats, i la primera és obtindre la cronologia històrica del territori. També té una vessant educativa, i en aquest aspecte s’ha col·laborat amb el CRA Penyagolosa d’Atzeneta. D’altra banda, també hi ha una vessant econòmica que és aprofitar alguns dels recursos arqueològics trobats com a producte turístic, o per poder redactar els Plans Generals d’Ordenació Urbana d’aquests municipis, ja que  no compten amb recursos per a elaborar el catàleg de béns, obligat per a fer els PGOU, i poder construir habitatges nous per a la gent jove i evitar el problema de gentrificació.

Per a l’any 2021 hi ha un munt de projectes a realitzar –si la pandèmia els ho permet–, com ara dissenyar productes complementaris del turisme de natura. Miguel Ángel Moliner convida els nostres lectors a visitar el territori, «un entorn idíl·lic, natural i sostenible per a viure tot l’any».