El planeta entenimentat (una teoría)

24/03/2020

En fa d’anys que anem patint fenòmens i cataclismes que superen en molt, el que històricament ha fet la natura. Ella, sempre ha tret el seu geni i ha mostrat, com de potent i enrabiada pot arribar a ser quan se li unflen els nassos. Al llarg de la història, hi ha exemples de tota classe  que ara no reportarem ací.

Però sí que ens haurem de fixar en els darrers esdeveniments. D’ençà d’uns vint o trenta anys, que anem patint uns fenòmens alguns dels quals desconeixíem (fa vint anys) la seua denominació: escalfament global o efecte hivernacle, pandèmia, pol·lució, desglaç, combustible fòssil, mare moto,  tsunami. Encara que no ens resulte nou, va en augment la sequera, onades de calor, inundacions i altres. Es preveu que al nostre País, les pluges seran cada volta més escasses però més abundants.

Els incendis forestals que assolaren Austràlia el 2019–2020 han cremat més de 10,7 milions d’hectàrees, han destruït més de 5.900 edificis (incloent-hi més de 2.200 cases) i han provocat la mort de 28 persones a 8 de gener del 2020. A més, es calcula que prop de 500 milions d’animals es veieren afectats pels incendis.

La Pacha Mama, com li diuen els sud-americans a la Mare Terra, sembla que ja no pot més i ha decidit passar a l’acció. Com als molts tocs i senyals que ens ha fet, nosaltres no hem fet cap acció de resposta, doncs la Mare Terra ha dit «Aquest colla impresentable d’éssers, que m’habiten, si no els hi faig un bon tiró d’orella, sembla que no pensen fer cap cosa, per remeiar les pèssimes condicions en les quals m’’han deixat »

I així, ens ha enviat una bestioleta d’allò més menuda –quasi invisible– que s’emporta milers i milers de vides al davant, no coneix fronteres ni continents, ni colors de pell, que  ens provoca tot un daltabaix en les nostres vides, a més de produir milers de morts i una altíssima xifra de contagiats. A més de tindre la vida social i laboral aturada, i milions de persones a casa seua; grans i menuts, afectats i morts. Per tal que espavilem!

La Mare Terra, o si voleu el Planeta Terra, sembla que està entenimentat: si, pensa, enraona i pren decisions. Ja sé que soc un agosarat en manifestar aquest concepte, però el que està succeint porta tots els senyals com d’un al·legat que el planeta fa als qui vivim en ell, per tal de que reaccionem i passem a l’acció ja!

EUA i la XINA son els primers que haurien de canviar, i sumar-se a enllestir les mesures per a lluitar contra la pol·lució i l’escalfament global. Però estan ben lluny de fer-ho, a no ser que aquesta modesta opinió, arribe a les seues mans –amb Internet és possible!– i els meus benintencionats arguments, els facen canviar d’actitud. En aquestos dies que portem de reclusió a les nostres cases, la pol·lució a les grans ciutats, ha amainat molt considerablement. El fet que el trànsit que hi ha, és un 10 % de l’habitual, i els avions no arriba al 50% els vols que estan efectuant, fa que aquesta dada, aparega com l’única gran bondat que ens ha portat aquest sotrac que estem vivint, perquè la pol·lució a baixat a nivells, de quasi quan anàvem en carro. Alhora que aferma la tesi de moltes autoritats que volen reduir el trànsit per les ciutats amb més pol·lució.

Per un altre cantó, tenim el drama de la sequera. Drama de proporcions i grans magnituds, que ara no el podem atendre perquè està tot el planeta, aqueferat en tindre cura de tots els afectats pel coronavirus i a més a la recerca d’una vacuna que li barre el pas al maleït virus: amb corona o sense.

Però tornarem un altre dia vers el tema de l’aigua. Els grans trusts, les gegantesques corporacions (aquelles que guanyen els plets, amb raó o sense) nord-americanes, ja estan muntant les seues estratègies, i calculant les seues martingales per tal d’aconseguir la privatització de fonts i brolladors, per tal que no arribe ni una gota a casa nostra amb la consideració de «bé públic».

S’estima que el litre eixirà, a preu de Rioja.