El poble valencià davant les Germanies

29/10/2019

La pau de les Germanies, oli sobre llenç, per Marcelino Unceta

 

Els grans oracles de la història del segle xix van fixar la seua mirada en la importància de l’estudi dels grans homes -que no dones- i les seues accions, el seu pas per aquest món i com hi havien influït. Alhora, també tenim una gran quantitat de recerques especialitzades i un interès mediàtic sobre moments concrets que capgiraren la història de la humanitat com la caiguda de Troia, la Revolució Francesa de 1789 o la Revolució Russa de 1919. Tanmateix, l’atenció dels especialistes més conspicus i, en especial, del gran públic, no s’ha dirigit sempre amb la mateixa intensitat cap a assumptes com les Germanies, un moviment de revolucionari que és digne d’estudi des de molts fronts.

Les institucions polítiques valencianes, des de la seua renaixença a partir de 1982, han apostat, amb certes pors, per la recuperació de diverses figures històriques valencianes que, al seu parer, donen relleu a la nostra història pretèrita: Alfons el Magnànim, Jaume II el Just, sant Vicent, etc. i, en especial, Jaume I. Així, tenim tot un seguit de diferents reis, nobles o homes d’església amb un important reconeixement entre la població valenciana gràcies a estudis, carrers, centres educatius, sèries o pel·lícules que s’han difòs i han popularitzat personatges com el rei en Jaume o els Borja.

Ara bé: tot i ser cert que les Germanies compten amb una important avinguda al centre de la ciutat de València i carrers destacats en diverses poblacions, no deixen de ser un referent bastant difús per a la majoria de l’estudiantat valencià i per al conjunt de la població. Potser aquesta mancança d’un coneixement major tinga a veure amb el fet de com, des de les institucions valencianes, en les darreres dècades s’han fet grans festejos o celebracions de diferents moments històrics (la conquesta feudal jaumina, sense anar més lluny), però mai cap gran acte sobre les Germanies valencianes.

Els motius, vistos amb cura, poden ser diversos: des de les dificultats de fer encaixar una revolta popular contra els més beneficiats pel sistema i contra la centralització monàrquica amb la construcció i la consolidació de la imatge del Levante feliz, de grans esdeveniments i espanyolament autocomplaent impulsat pel Partit Popular durant dècades, fins a una realment complicada interpretació del fenomen agermanat per les seues diferents derivades. Tot i això, sembla ser el moment idoni per tal de fer un pas endavant en el coneixement social d’aquest procés històric que va unir una bona part del poble valencià amb un objectiu comú.

Així les coses, què van ser realment les Germanies valencianes? El primer que cal dir és que va ser una rebel·lió armada al Regne de València, i també a Mallorca i a algunes zones de Catalunya, a l’inici de Carles I entre 1519 i 1523. És una revolta que està en consonància amb altres que tenen lloc arreu d’Europa en diferents moment de la fi de l’Edat Mitjana i el començament del món modern –eixa línia corba i poc definida que és l’Edat Mitjana. Entre les revoltes europees amb què hauríem de relacionar les Germanies valencianes tenim les jacqueries franceses, les revoltes dels ciompi a Itàlia, la insurrecció anglesa de 1381, la revolta dels irmandiños a Galícia a 1467, la guerra dels camperols a Alemanya en 1524 o la mateixa revolta dels comuneros de 1520.

Totes aquestes revoltes demostren al seu interior la lluita de diferents sectors rurals i urbans europeus, empobrits pel manteniment d’una sèrie de beneficis que tenien i que els permetien eixir endavant, a ells i a les seues famílies. És en aquest primer trànsit cap a la modernitat quan comencen a veure autèntics problemes per poder mantindre la seua forma vida.

Les relacions econòmiques començaren a canviar, els mercats internacionals s’obriren a gran escala novament, gràcies a la seguretat que atorgaven els nous estats moderns, que asseguraven les transaccions econòmiques al llarg del seu territori. Açò va vindre acompanyat d’un creixement exponencial del món urbà, de noves estratègies financeres i un món més complex que no acabava de comprendre aquesta part de la població i, alhora, del qual se sentien en part exclosos ja que el mercat laboral, molt més dinàmic, els era molt més hostil.

Les Germanies del Regne de València, com ja es pot intuir, naixen en un moment de dificultats econòmiques. En aquesta situació, i després que la noblesa abandonara la ciutat de València per por d’una epidèmia de pesta, les classes mitjanes i, especialment, les corporacions d’oficis de la ciutat –no hem d’oblidar que València era una ciutat molt activa econòmicament– van prendre el control polític de la ciutat. La situació va acabar portant a la constitució d’una Junta dels Tretze, tretze agermanats que van passar a controlar de facto la ciutat.

Un detall curiós a destacar ací i ara és com la història dels valencians no resta en silenci per a tothom, sinó que la gent que té per objectiu la cura i difusió de la cultura valenciana la té sempre ben present, com representa, per exemple, el fet que la formació del Bloc d’Estudiants Agermanats (el BEA), associació senyera del sindicalisme estudiantil valencià, realitzada per tretze persones en record de les Germanies valencianes, com bé posa en relleu el llibre d’Eduard Ramírez Teixir revoltes. El Bloc d’Estudiants Agermanats.

Tornant al segle xvi, quan la Junta va poder exercir el seu poder, intentà instaurar una legislació contra el treball lliure que escapaven les corporacions. El moviment es va anar radicalitzant progressivament amb episodis de gran violència, com quan els agermanats envaïren la moreria de València per haver col·laborat els seus habitants amb la noblesa.

Tanmateix, la revolta va començar a trontollar quan la monarquia envià dos exèrcits per tal d’acabar amb ella. Així, els agermanats, tot i assolir algunes victòries militars, comencen a recular, pressionats, fins que pateixen dues grans desfetes que representen en bona mesura la fi del moviment amb importants pèrdues a Almenara i a Biar, el 1521. Però, no serà fins al 1522, amb l’assassinat de l’Encobert a Burjassot i l’arribada a València de Germana de Foix i el seu marit, el marqués de Brandemburg, que practicaren una forta repressió contra el conjunt del moviment, que el decliu del moviment es materialitzarà de manera contundent.

Serà a partir d’aquest moment que bona part dels privilegis que tenien les corporacions valencianes es veuran afectats i una manera de fer pròpiament valenciana entrarà en decadència, a favor d’una creixent unificació de formes i criteris amb la resta de la monarquia hispànica. Un dels trets en què es veurà millor aquest procés serà en el fet lingüístic: les condemnes als agermanats foren redactades ja en castellà, una mostra més d’un procés cap a la castellanització de determinats cercles valencians.

Les Germanies representen una revolta d’una determinada part de la població, la menys dinàmica i menys preparada per a assumir un seguit de canvis, contra el signe dels temps que espentaven cap a una major competitivitat i una menor seguretat en el treball. Si ho pensem bé, aquesta situació de finals del segle xv i principis del xvi al País Valencià no és massa diferent del que avui en dia viu la societat valenciana, impulsada al seu torn per una globalització i uns avanços tecnològics enormes que han posat, posen i posaran en perill el futur laboral de molts treballadors.

Aquests canvis en el món laboral i en les condicions de vida dels més febles són conseqüència inseparable dels moments de disrupció tecnològica, com ho és el final de l’Edat Mitjana, la Revolució Industrial o el període actual en què vivim (quarta revolució industrial?). Sembla clar que la reflexió històrica sobre aquest procés i poder-lo comprendre ens podria ajudar a entendre millor el present de la nostra societat i actuar amb una major informació sobre ell.

No s’acaben ací les coses que ens poden ser útils de les Germanies valencianes. Sense cap mena de dubte, van representar un moment àlgid en la història del poble valencià, quan les classes populars es van aplegar, unides en la defensa d’uns interessos que podríem dir de classe, i en defensa també d’un seguit de formes de fer netament valencianes. La commemoració dels 500 anys que ara comencem ha de ser una fita irrenunciable del govern valencià i del conjunt de les institucions valencianes. El seu record ha de servir al poble valencià per a conéixer millor la seua història, la del poble mateix, i poder autoreferenciar-se històricament en una fita com aquesta.

Retrat de Germana de Foix

Article publicat al quadern del número de setembre 451