Tens 0 productes a la teua cistella
La periodista Clara Castelló és una de les veus del pòdcast Criatures misterioses.
Mentre el sistema radiofònic al País Valencià lluita per normalitzar-se, les inquietuds i el desig per produir i escoltar continguts sonors des d’una òptica valenciana i en valencià s’han canalitzat els darrers temps a través dels pòdcasts. Tot i que la producció, distribució i consum d’arxius d’àudio que es descarreguen o s’escolten en línia a demanda ve de llarg, hom situa el naixement del fenomen del podcàsting arran l’aparició del pòdcast nord-americà Serial en 2014, el qual recreava judicis d’assassinats reals. De tota manera, és indubtable que el confinament provocat per la covid-19 durant alguns mesos de 2020 i, per tant, el fet d’estar més temps a casa i socialitzar menys, així com les facilitats tecnològiques per a enregistrar-ne, penjar-ne i distribuir-ne, ha provocat una explosió del podcàsting a tot el món.
Algunes de les claus que expliquen l’èxit d’aquest producte s’hi troben, d’una banda, en la senzillesa i l’abaratiment dels costos de producció, que permet a gairebé qualsevol persona explicar la seua vida o les seues passions, fins i tot les més personals o poc comunes, a un públic interessat; de l’altra, en l’establiment de complicitats internes i amb els oients difícils de generar-se en la ràdio convencional, que despleguen la creació de comunitats de seguidors amb un alt grau de fidelitat. Aquestes relacions, que són molt semblants a les que s’estableixen entre els usuaris i les plataformes de vídeo a la carta, es desenvolupen, a més, mitjançant una escolta íntima i multitasca, en tant que l’àudio afavoreix el seu consum mentre es du a terme una altra activitat. Un fet que es valora cada vegada més en una societat en constant moviment.
Només cal fixar-nos en les dades de consum d’aquests productes per entendre el que està passant. Segons el «IV Estudio de Voz y Audio en España», elaborat per la consultora Prodigioso Volcán, pràcticament el 60 % de la població espanyola escoltava pòdcasts en el 2022, i més d’un 85 % en coneixia. Els informes i enquestes elaborats en altres contextos es mouen en xifres molt semblants, amb tendències clarament positives. Davant d’això, no és casualitat que els grans grups mediàtics internacionals, públics i privats, com la BBC o The New York Times, entre d’altres, fa temps que han decidit incorporar els pòdcasts entre la seua oferta de continguts, i d’altres plataformes digitals especialitzades en el so, com la multinacional sueca Spotify o Apple Music, estiguen dedicant cada vegada més recursos econòmics a la producció de pòdcasts. En l’àmbit espanyol, els casos més simptomàtics serien la posada en marxa de Podium Podcast per la Cadena SER i de Sonora per Atresmedia, iniciatives en les quals podem trobar un catàleg infinit de projectes que demostren la versatilitat i l’interès que es desplega al voltant d’aquest nou actor de la indústria mediàtica.
Les integrants del pòdcast Deparkineo junt a Amàlia Garrigós, guardonades en la segona edició dels Premis Sonor en 2023.
El País Valencià no està exempt d’aquesta eclosió. Un dels primers exemples dels quals es té constància és el de Cabreados, un programa dirigit per Rafa Osuna en el 2005 i que ja va nàixer concebut com a pòdcast. El seu argument era tan senzill com eficaç: rebre els enutjos que els oients enregistraven i enviaven per correu electrònic. La primera etapa va durar fins al 2010, amb 152 episodis, i recentment, en 2023, ha tornat a produir-se amb la mateixa filosofia, però actualitzada als nous temps. Una altra de les pioneres en el podcàsting valencià és, sens dubte, la periodista alcoiana Amàlia Garrigós, qui, després d’una llarga trajectòria en Canal 9 i À Punt, ha posat en marxa en aquesta dècada diferents projectes sonors com El Mural, per a Escola Valenciana, amb el qual va guanyar els premis Ràdio Associació de Catalunya i el Premi Tirant en 2015; Les cinc llunes, un pòdcast cultural per a la nova ràdio pública valenciana, en col·laboració amb Mediapro; Música en construcció per al Centre Cultural La Beneficència, i diversos pòdcasts per a la revista Beat i per al digital València Extra.
Referències com Garrigós i d’altres professionals han facilitat que, en l’etapa més recent, una nova generació de comunicadors valencians estiga obrint-se camí per un escenari que ni les institucions públiques –entre les quals hem d’incloure la radiotelevisió pública–, ni molt menys les emissores comercials, han transitat de forma habitual. Tot i la precarietat del panorama actual, conformat principalment per joves amateurs, molts de quals sense pretensions de treure un rendiment econòmic pel treball, en els darrers anys es poden comptabilitzar prop d’un centenar de projectes, dels quals aproximadament la meitat es mantenen «actius» de forma regular. Entre les característiques generals més destacades del conjunt, podem destacar que el valencià és la llengua majoritària; que hi ha una presència significativament major d’homes que de dones als micròfons; que s’adrecen a una audiència principalment jove, des de la Generació Z a la Mil·lennista; i que, pel seu cost baix, el que més abunda són els coneguts pòdcasts «conversacionals», en els quals dues o més persones parlen, a mode de tertúlia, dels temes més diversos, amb algun convidat ocasional. Fet i fet, el ventall de continguts i d’estils als quals podem accedir és ben ampli. Des dels més experimentals sobre art contemporani fins als que parlen de música, videojocs, literatura, misteris i llegendes, còmics, història, cinema, entrevistes, humor o política, així com de qüestions més transversals com el feminisme, la identitat de gènere i sexual, i els diversos reptes generals a què s’enfronta la societat. En conjunt, es tracta d’espais de llibertat on es pot tractar qualsevol tema sense censures ni imposicions, i amb una complicitat amb l’audiència difícil de trobar en altres espais comunicatius.
Aurora Roca realitza Sampleòpolis, pòdcast mensual de música electrònica i actitud punk.
Un dels casos més rellevants per la seua ràpida professionalització és el de Crónicas de la Calle Morgue, de la criminòloga Ana Mendoza, que poc després de publicar el primer episodi del seu true crime en 2021, fou fitxada per la plataforma iVoox per a formar part del seu catàleg d’originals. Actualment, amb més de dos milions de descàrregues, es dedica professionalment i en exclusiva a elaborar dos episodis setmanals, un en obert i un altre per a la comunitat de seguidors que li ofereix suport econòmic. Igualment, cal destacar des d’un punt de vista estructural la capacitat d’impuls i dinamització del podcàsting valencià duta a terme per Ràdio Godella des de 2009, amb programes com Cinestèsia, el pòdcast de cinema més veterà que ha arribat a la desena temporada amb més de 300 edicions, o Kale Barraka, un dels més irreverents i políticament incorrectes que es va deixar d’emetre en desembre de 2021. A més, la iniciativa «Fem un pòdcast», impulsada per Jordi Coll, coordinador de l’emissora, i l’Ajuntament de Godella, ha donat l’oportunitat a uns quants comunicadors molt joves d’endinsar-se en aquest món. El pòdcast Deparkineo, realitzat per Marta Meneu, Maria Devesa i Carmen Alonso, guanyador del premi al millor «conversacional» en la segona edició dels Premis Sonor en 2023; Gent Ràndom, un pòdcast de divulgació cultural i literària impulsat per Empar Puerto, Lourdes Frasquet i Quim Ruiz, que va guanyar els premis al millor pòdcast en els V Premis Tresdéu i en la I Gala de Creadors de Contingut en Valencià; Sampleòpolis, pòdcast mensual de música electrònica i actitud punk realitzat per Aurora Mora i considerat el millor pòdcast en valencià per al programa Plis Play d’À Punt; La Comicteca, un pòdcast sobre actualitat del món del còmic; o Terrible Visió, sobre cinema i sèries, especialment del gènere de terror, són alguns dels projectes sorgits en aquesta important mina i que poden gaudir d’unes instal·lacions tècniques professionals per a enregistrar els continguts.
Gent Ràndom, pòdcast de divulgació cultural i literària impulsat per Empar Puerto, Lourdes Frasquet i Quim Ruiz, premi al millor pòdcast en els V Premis Tresdéu i en la I Gala de Creadors de Contingut en Valencià.
Altres títols destacats que s’emmarquen en aquesta recent onada són El dolcet pal cafè, un «conversacional» amb to humorístic elaborat per Ana Gisbert, Cristian Hernández, Jaume Grau i Arnau Soler, que s’autodefineix com «el pòdcast dels millennials valencians!» i compta amb milers de visites a través del seu canal a YouTube; el pòdcast d’actualitat política i social La Comoditat Valenciana, a càrrec de Pere Àlvaro i Màxim Vivó; Baix la Lluna, de llegendes i misteris en clau valenciana de la mà d’Alfons Pérez i Aitana Ferrer; Agres i Dolces, un altre pòdcast «conversacional» amb humor impulsat per un grup de joves de la població d’Agres, al Comtat; o Sentit Aràcnid, de contingut «friqui», que des de fa poc de temps es produeix en condicions més professionals des de la Cadena SER a Castelló. Tot i que alguns projectes han aconseguit algun patrocinador, la desitjada professionalització continua ben lluny. Tanmateix, comencen a aparèixer alguns exemples de branded podcast d’empreses com ara Caixa Popular, Druni o Teika que demostren una evolució del podcàsting valencià cap a un entorn més professional. En aquest grup s’encabiria també Llegim a l’Andana, un pòdcast de recomanacions literàries produït per Andana Editorial en el 2023 i conduït per Amàlia Garrigós i Xavier Martínez.
La formació especialitzada és també un factor clau per a la professionalització. En aquest sentit, l’Escuela Barreira de Arte y Diseño, ubicada a València, ha començat recentment uns estudis de formació superior en pòdcast i àudio digital dirigits per dos valencians amb un gran pes i influència en l’àmbit del pòdcast estatal, com són María Jesús Espinosa de los Monteros, directora general de Prisa Audio, i Eugenio Viñas, editor creatiu de Podium Podcast. De la mateixa manera que la celebració de la I Gala del Pòdcast en Valencià a finals de desembre de 2023, organitzada per Acció Cultural del País Valencià, Joves d’Acció, La Claveguera i La Podcastera Valenciana, un indicador fefaent de com està consolidant-se l’escena del podcàsting al nostre territori. L’acte, que va tindre lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, va premiar alguns dels pòdcasts en valencià de major impacte recent, com són Deparkineo, que es va emportar el reconeixement a Millor Pòdcast de l’Any, i d’altres com ara Baix la Lluna, El dolcet pal cafè o Sentit Aràcnid, que varen destacar entre la resta de categories.
Aquest dinamisme contrasta amb la poca capacitat d’adaptació que fins ara estan mostrant, en termes generals, les institucions valencianes i els mitjans públics i privats valencians, als quals sembla que els està costant reaccionar a una tendència puixant. És cert que l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va produir amb À Punt el pòdcast Operació Elefteria, emés en el 2021, que narra com es va retirar l’estàtua eqüestre de Franco de la plaça de l’Ajuntament en 1983 i com aquell fet es va convertir en un dels episodis més tensos de la Transició valenciana. Però aquesta iniciativa no ha tingut continuïtat, malauradament. El mateix ocorre amb la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que ha produït Secret de Sumari, una ficció sonora de set capítols sobre els crims de major impacte en la València de postguerra amb les veus d’alguns dels actors i actrius més recognoscibles del doblatge valencià; Històries que esgarrifen, sobre llegendes valencianes al voltant de la data de Tots Sants, i Contes de Nadal, basats en diferents històries d’Enric Valor, Ernest Martínez Ferrando i Francesc Gisbert. També caldria incorporar a aquest grup l’experiència de CCCC Pòdcast, realitzat per la prolífica Garrigós amb l’artista sonor Edu Comelles per al Centre del Carme de Cultura Contemporània, que ha sigut guardonat amb el premi al millor pòdcast d’innovació en la segona edició dels Premis Sonor.
El periodista i escriptor Joan Tur i l’actor i dramaturg Ximo Solano, integrants de Solano i Tur, pòdcast d’humor i entreteniment.
Per la seua part, À Punt no ha estat especialment interessat durant alguns anys en aquest producte i només s’ha endinsat en la producció de pòdcasts recentment. Tot i això, en el seu catàleg ja destaquen projectes com Allà on naixen les cançons, un pòdcast d’entrevistes a músics valencians realitzat per Àlex Blat, cantant del grup Tardor; El Mur, un pòdcast sobre memòria democràtica; Solano i Tur, el pòdcast d’humor i entreteniment elaborat per l’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur, i Apunts de Llengua, un projecte de pòdcasts, videolliçons i píndoles audiovisuals per aprendre valencià. Amb l’objectiu de potenciar la producció de pòdcast encara més, À Punt va llançar a finals de març de 2023 una convocatòria oberta al sector audiovisual per a la compra de continguts sonors. Els projectes de pòdcast sol·licitats havien de ser produccions seriades de ficció, de no-ficció o documental, «conversacional», de divulgació, d’humor i entreteniment, de cultura o gastronomia. Es podrà accedir als primers resultats en breu.
L’impuls i el suport d’À Punt al pòdcast valencià i en valencià ha de ser fonamental per consolidar aquesta nova forma de crear, produir i consumir contingut sonor que està adquirint tants adeptes, sobretot perquè les iniciatives llançades per les ràdios comercials o els digitals autòctons no deixen de ser testimonials. L’excepció, la conformen la COPE, amb una producció sobre la Pantanada de Tous de 1982; Radio Valencia SER, amb un programa per homenatjar Santiago Grisolía i Nino Bravo, i el mencionat Sentit Aràcnid a la SER de Castelló. Per la seua part, la tendència internacional a la producció de dailys, que suposa una actualització dels butlletins informatius, i que trobem a El País, El Mundo o eldiario.es, només s’observa en l’ecosistema comunicatiu valencià per part de Las Provincias, amb el pòdcast Captura de pantalla, dirigir per Marta Hortelano. Menció a banda mereix Plaza Podcast, la divisió sonora del grup Plaza, que porta un temps desenvolupant una línia de branded podcast, a més de produir els seus clàssics La paella rusa, sobre actualitat política, i el pòdcast literari Ferits de Lletra per a la revista Lletraferit. Per últim, també cal consignar l’aparició en aquest 2024 de La Nostra Veu, el pòdcast d’actualitat política i social valenciana del Diari La Veu, que s’enregistra setmanalment a Ràdio Klara i que tampoc s’ha volgut quedar al marge d’aquesta evolució comunicativa.
La llista de propostes, en tot cas, està creixent amb rapidesa i es fa difícil seguir-ne el rastre, tant dels que es creen de nous com d’aquells que desapareixen d’un dia per l’altre. La vitalitat dels creadors valencians en el món del podcàsting, especialment en valencià, no es pot menystenir, però si no es vol arribar tard a la nova transformació de l’àudio digital, aquesta escena necessitaria estructures més sòlides, amb vies de finançament més estables, per tal que molts d’aquests projectes es consoliden definitivament. El talent existeix i sembla que el públic també n’està expectant. Només cal que facilitem i potenciem aquesta comunió.
Revista 498. Gener 2024.
