El podcàsting a la ràdio municipal valenciana

La Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes (XEMV) es va constituir en 2017.

Primerament, és important saber diferenciar què és i què no és un pòdcast. El professor Luis Miguel Pedrero Esteban, de la Universidad Nebrija, assenyala que és necessari posar cognoms als pòdcast, definir-los amb més cura i, en definitiva, categoritzar-los. Però, abans d’arribar a eixe punt, necessitem saber que pòdcast és tot aquell fitxer d’àudio que es distribueix a través de la sindicació de continguts o RSS (Really Simple Syndication). Per a entendre-ho més fàcilment, la tecnologia que fa possible que em puga subscriure a un contingut sonor i que aparega al meu dispositiu cada vegada que hi haja un nou episodi, sense haver d’acudir al seu web per veure si han actualitzat els continguts. En ocasions, és molt fàcil trobar en algunes pàgines web l’apartat de pòdcast per a referir-se a contingut sonor al qual no em puc subscriure, però que està disponible sota demanda perquè puc anar al web i escoltar-lo sempre que ho desitge, el que seria la ràdio a la carta.

En el panorama actual del podcasting, les emissores de ràdio locals i municipals tenen molt a dir. En un món completament globalitzat i on tothom està hiperconnectat, els continguts de caràcter local guanyen moltíssima importància. Podem parlar d’un fenomen glocal quan ens referim a continguts que reuneixen característiques dels aspectes locals i concrets i que poden tindre una expansió mundial, no hi ha fronteres físiques que limiten l’accés a una determinada informació. Les tecnologies han posat al servei de les emissores de ràdio més menudes una infinitat de possibilitats, entre les quals trobem l’ampliació de la cobertura de l’emissió, abans limitada per la infraestructura tècnica o els elements geogràfics de la zona.

Els nous models de distribució del contingut sonor començaren a imposar-se a finals del segle passat amb el sorgiment de la Societat de la Informació i del Coneixement i en el moment actual es consoliden en la denominada Era de l’Audificació. Són l’emissió d’àudio en viu (streaming), el podcàsting i la ràdio a la carta. Adés ja hem assenyalat la matisació d’aquests dos últims conceptes: el primer seria la retransmissió de la ràdio en directe a través del web. En pocs anys ha canviat el paradigma i l’àudio ha passat de despertar poc d’interés, tant per a la indústria com per a l’acadèmia, segons afirmava el professor Mariano Cebrián Herreros, per a convertir-se en un dels productes més demandats i consumits aquests últims anys, en què, a més a més, s’ha produït una professionalització en el sector del podcàsting, que des dels seus inicis havia abraçat l’amateurisme.

Trobada de Comunicació de Proximitat organitzada des de la Direcció General de Relacions Informatives de la Generalitat i per la FVMP.

Al País Valencià, un organisme tracta d’agrupar les diferents emissores de titularitat municipal. És la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, la XEMV, que forma part de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Una investigació recent que hem realitzat a la Universitat Politècnica de València* ha tractat de relacionar la importància d’aquestes emissores municipals i l’ús que fan del podcàsting a l’hora no sols de transmetre els continguts que produeixen, sinó de preservar eixa informació en un arxiu sonor digital en què quede enregistrada la producció que s’ha emés a la ràdio d’una localitat en un determinat període, cosa que configurarà un arxiu sonor digital i accessible per a tothom.

En l’actualitat són 35 les emissores que operen amb llicència municipal atorgada als seus corresponents ajuntaments al llarg del territori valencià. Vint-i-quatre d’elles es troben a la província de València, 10 a Alacant i només 1 a Castelló. Una de les plataformes més utilitzades per aquests mitjans de comunicació local és iVoox, que va nàixer amb la vocació de servei per a l’escolta, la publicació i la distribució de continguts sonors de qualsevol natura, plantejat com un audioquiosc en què l’usuari pot trobar des de programes de ràdio o seccions fins a pòdcasts i audiollibres. Estem parlant d’una de les principals plataformes a escala nacional i, per aquest motiu, és utilitzada per 24 de les 35 emissores municipals valencianes. Les onze emissores que no es troben presents a iVoox és perquè directament la totalitat de les seues emissions és radiofòrmula o programes musicals i no disposen de cap tipus de contingut propi que tinga les característiques per ser considerat un format radiofònic.

Alzira Ràdio és una de les emissores municipals que té perfil i més opera a la plataforma iVoox.

Entre les ràdios que tenen perfil i operen a iVoox s’han observat exemples com el d’Àlzira Ràdio, que disposa quasi 22.000 arxius d’àudio que provenen de la programació diària. Per l’altra banda, trobem els només 49 de Ràdio Banyeres de Mariola, que és la que menys àudios ha afegit a aquesta plataforma. En la majoria dels casos, el contingut es centra en la informació i l’actualitat local (notícies, entrevistes, tertúlies…). Pel que fa a la utilització de la plataforma, la investigació constata que la meitat de les emissores municipals que estan a iVoox fan ús de la plataforma de manera quotidiana, penjant com a mínim un pòdcast per setmana. És el cas de Ràdio Manises, Alzira Ràdio, Llosa FM, Ràdio l’Om, Ràdio Godella, Radio TV Buñol, Ràdio Túria, La Veu d’Ondara, Ràdio Cocentaina, Radio Pinoso, Aldaia Ràdio i Radio San Vicente.

Enrique Pacheco i Susa Calafat a Llosa FM, una altra emissora municipal que també fa ús d’iVoox de manera quotidiana.

En contraposició a aquestes, tenim les emissores que porten més d’un any sense aportar nous continguts sonors a la plataforma, com són Burjassot Ràdio des del 2014, Ràdio Riba-Roja des del 2016, Ràdio Benicarló des del 2018, Guadassuar Ràdio, Valldigna Ràdio, Ràdio Banyeres de Mariola, Novelda Ràdio des del 2020 i Canals Ràdio des del 2021. La resta, que són les emissores de Ràdio Pego, Ràdio Alginet, Ràdio Bétera i Mislata Ràdio, porten un retard d’entre u i tres mesos en l’actualització dels seus continguts a la plataforma iVoox.

A banda d’aquesta plataforma, s’ha analitzat la seua presència en els agregadors, o podcatchers, de major repercussió, com són Spotify i Google Podcast. Totes les emissores que compten amb un perfil a iVoox apareixen a l’agregador de Google. Bé perquè s’haja activat des de l’emissora o perquè automàticament aquesta aplicació haja absorbit el contingut que s’ha disposat a iVoox. Google Podcast deixarà d’estar operativa al llarg d’aquest 2024, però el seu contingut estarà disponible en una renovada versió de Youtube Music que ja funciona als EUA, Canadà i Amèrica Llatina. Per una altra banda, trobem que tan sols sis de les emissores recorren a Spotify, la plataforma que a dia d’avui compta amb un major nombre d’usuaris a escala mundial i supera des de fa uns anys a Apple Podcast.

Pel que fa a la ràdio a la carta, concepte a què féiem referència a l’inici d’aquest article i que difereix del podcàsting quant a la seua distribució, només 12 de les 36 emissores l’estan utilitzant. Huit d’elles com a fruit de la utilització d’un programari per a la gestió de l’emissió online que, alhora que emet per internet puja el fitxer d’àudio del programa a la pàgina web de manera automàtica, però sense la possibilitat que l’usuari es subscriga al contingut. Com a curiositat, cal assenyalar que d’aquestes 12 ràdios n’hi ha 7 que compten també amb presència a iVoox o Spotify, un model mixt que fa que la seua estratègia siga més completa.

És molt gratificant veure com la gran majoria de les ràdios que formen part de la XEMV s’han adaptat a la convergència digital d’aquestes últimes dècades i a la nova forma de consumir la producció audiovisual. La societat actual ha constituït un nou perfil d’usuaris que demanen continguts a través de diferents plataformes i canals. L’estratègia dissenyada pels mitjans de comunicació locals, entre les quals es troben les emissores de ràdio, ha hagut de repensar-se per arribar al major nombre possible d’oients. Fins i tot les ràdios més menudes que porten molts anys apostant per la tecnologia a pesar de gestionar pressupostos irrisoris, com és el cas de Llosa FM, la ràdio municipal de La Llosa de Ranes, una població valenciana de 3.600 habitants, que compta amb més de 1.700 pòdcasts penjats a iVoox i que també es poden escoltar des del seu web.

Cal reivindicar el paper d’aquests xicotets, i a la vegada tan grans, mitjans de comunicació, com són les ràdios públiques locals, que sempre han tingut com a bandera la promoció i dinamització de la cultura local, les tradicions i la llengua pròpia. És molt important i necessari per preservar els arxius sonors d’aquestes emissores municipals que tots els continguts amb informació local estiguen en format pòdcast i accessibles per a tothom des de diferents plataformes i també als seus webs, per tal d’evitar que es perden testimonis que fan referència a la cultura i que s’han anat transmetent de manera oral de generació en generació. Les ràdios de titularitat municipal necessiten el suport dels seus ajuntaments per a dotar-les dels mitjans tècnics i humans necessaris, i per a fer possible aquesta preservació dels materials i la creació i consolidació d’uns arxius sonors municipals

*Raúl Terol Bolinches i Miquel Camarasa Sanchis (2023): «Los archivos sonoros en la radio municipal en la Era de la plataformización. El caso de la Comunitat Valenciana». Cuadernos de Documentación Multimedia 33. https://doi.org/10.5209/cdmu.91737

Revista número 498. Gener 2024.