El porquet de Sant Antoni

Les temptacions de sant Antonio Abat, ©Museo del Prado 2012

L’alter ego de molts homes
és, sovint, un animal
i és per això que s’assemblen
en la cara, en les mans,
en la veueta que posen,
en els ulls i el caminar,
i com hi ha qui fa que pensa,
s’assemblen en el pensar.
Principalment són polítics
i en veurem un exemplar
perquè ho corroboreu,
un exemplar singular;
curiosament, al PP
on més en podem trobar.
El d’avui té cara rodoneta
un posat angelical,
uns ullets de criatura,
la boqueta de pinyó,
orelletes xicotetes,
que fan joc amb el seu cap,
que s’assembla a un meló,
tret del mig del melonar.
Camina i mou el culet
xino.xano, i allà que va,
amb passets curts, petitets
com amb por de trepitjar

el Congrès de Diputades
que també és de Diputats.
Talment és com un xiquet,
recelós, però capaç
de fer tot el que li manen,
quan toca parlar o callar.
Feixóo d’ell ja sabia
que no és de bona raça,
més aviat un babiloni,
amb poc seny i poca traça,
que fa cagades de dimoni,
però sembla que és així
com a ell més li agrada,
perquè si són obedients
tant li fa de la cagada.
De quin polític parlem?
Amb qui l’hem de comparar?
L’animal és, fixeu-vos bé,
és el porquet d’un sant
el porquet de sant Antoni!
El polític és clavat,
tal com diuen en gallec,
un peido moito inchado
i en català, un botifler.
Així que el porquet és:
el mateix Miguel Tellado.