Tens 0 productes a la teua cistella
La Fundació Josep Irla ha arribat als 25 anys de vida amb una vitalitat vitaminada i amb un projecte sòlid que no para de créixer. Publicacions, fòrums de reflexió, premis, beques, exposicions, hemeroteca digital… Feu una ullada a irla.cat si no els coneixeu.
Potser recordeu l’exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)», que ha recorregut des del 2013 una seixantena de pobles i ciutats del país. És obra seua, una crònica en setze plafons acurats sobre el lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià a través de l’acció cultural, cívica i política. Va ser la seua carta de presentació entre nosaltres –almenys la més visible–, i la visió es va ampliar a fer un portal de biografies permanent i en alimentació constant.
Així va nàixer memoriavalencianista.cat, un projecte de recuperació de la memòria històrica que té l’objectiu de referenciar les personalitats, publicacions, entitats i fets més rellevants relacionats amb la història del valencianisme. En origen, va comptar amb l’assessorament històric de Ricard Camil Torres, professor d’Història Contemporània de la Universitat de València, i al llarg d’aquests darrers anys hi ha participat un bon grup d’investigadors/es i autors/es que han nodrit la millor hiperenciclopèdia sobre el valencianisme que existeix. Feta en positiu, sumant, recuperant noms per a la història, amb dones i hòmens que complisquen algun d’aquests criteris: haver estat membre d’una entitat valencianista, haver escrit tota o part de la seua producció en llengua catalana o haver estat un dels signants de les Normes de Castelló.
Aquest projecte en expansió, òbviament, va incloent vides i obres conegudes, però també d’altres que havien quedat fora de cànon valencianista. Dit d’una altra manera: les noves recuperacions i incorporacions al cabal del saber els retorna la importància que van tindre en un moment determinat per a la construcció del valencianisme cultural i/o polític. Molta o poca, tots compten i expliquen per què el poble perviu. Si és veritat que no existeix allò que no s’esmenta, també és cert que tenim en la nostra mà la possibilitat de no tirar més terra damunt d’antics oblits.
Fa uns dies han publicat la biografia número 300, dedicada al nostre estimat Josep Antoni Comes, cofundador de Saó traspassat a l’estiu. És una fita que ens congratula i que agraïm com a consell de redacció. A finals d’any hi haurà una huitantena de noves notes biogràfiques elaborades per investigadors valencians destacats, ens asseguren des de la fundació. Ens n’alegrem sincerament i que la sembra i la collita siguen plurals i generoses.
A aquesta tasca ingent volem afegir la publicació en paper i en digital de cinc llibres dins la col·lecció «Biblioteca de l’Esquerra Nacional», els quals tracten sobre el pensament polític de personatges valencians cabdals, estudiats directament a partir dels textos que ens llegaren: Carles Salvador (Vicent Simbor, 2008), Gonçal Castelló (Àngel Velasco, 2012), Vicent Marco Miranda (Francesc Viadel, 2015), Constantí Llombart (Raül Garay, 2016) i Emili Gómez Nadal (Gustau Muñoz, 2021). Aquesta col·lecció anirà augmentant anualment amb un nou personatge.
Amb tota l’emoció que això em genera, però, em dol dir que, entre els valencians, no haja quallat mai un projecte similar d’aquestes característiques. Escrivim –escrivim molt– i investiguem, potser per a ser poc llegits, sabent que és el que cal fer com a part del nostre compromís amb el país, per aportar la nostra pedra al marge. Marge o contrafort, qui sap, de la solsida que endevinem que ens caurà damunt si deixem de fer-ho.
