Tens 0 productes a la teua cistella
En temps de soroll polític, de retallades culturals i d’atacs constants contra la llengua valenciana, el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià actua com un espai de resistència per la literatura valenciana. Enguany, en la seua trenta-unena edició, el guardó ha reconegut una de les trajectòries més sòlides i compromeses de les lletres valencianes: la de l’escriptor i lingüista Josep Palomero, col·laborador habitual de la Revista Saó.
“L’objectiu del Premi Enric Valor és fomentar la novel·la valenciana, promocionar la nostra literatura i fer costat als nostres autors i al talent que tenim, que és molt i que es demostra amb totes les propostes presentades”.
Aquestes paraules les va apuntar el diputat provincial de Cultura, Juan de Dios Navarro. De fet, la seua figura és qui ha presidit el jurat d’aquesta edició, compost per l’escriptor i enòleg Rafael Poveda, les doctores en Filologia Catalana Isabel Marcillas i Mª Ángeles Francés, el professor de la Universitat CEU Cardenal Herrera Vicent Ferran, el crític literari Carlos Ferrer Hammerlindl i l’editora Susana Lliberós.
La novel·la premiada ha estat L’aviador de la República, una obra que alterna dos temps històrics aparentment llunyans —una vila romana dedicada a la producció de gàrum i els anys de la Guerra Civil— per a construir un relat sobre la memòria, les ferides del passat i les continuïtats invisibles de la història.
La novel·la, dividida en trenta capítols, combina episodis ambientats al segle I amb altres protagonitzats pels pilots de la línia postal Latecoère, que connectava Tolosa i Tànger amb escales a Barcelona, Alacant i Màlaga. Enmig del conflicte bèl·lic, un dels protagonistes, Valentín Tellols, és reclutat com a aviador republicà i participa en missions de combat. La literatura, una vegada més, torna a mirar cap a la República i cap a la memòria democràtica en un moment en què determinats sectors polítics intenten banalitzar o directament esborrar aquell passat.
El Premi Enric Valor, convocat per la Diputació d’Alacant i dotat amb 20.000 euros, es lliura a Castalla, poble natal de l’autor de Rondalles valencianes. I no és menor el simbolisme que representa que, des de les comarques del sud, continue reivindicant-se la literatura en valencià com una peça central de la nostra cultura. En un context en què les polítiques lingüístiques del Consell apunten sovint cap a la minorització del valencià, el manteniment i la projecció d’uns premis com aquests adquireixen encara més valor.
Per la seua banda, Josep Palomero no és només un novel·lista. L’escriptor de Borriana també és una figura clau en la normalització lingüística i cultural del País Valencià durant les últimes dècades. Membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des de la seua constitució el 2001, catedràtic, investigador, gestor cultural i autor de més de cinquanta llibres de text, la seua trajectòria representa una manera d’entendre la cultura vinculada al servei públic i a la construcció col·lectiva del país. A més a més, la seua obra ha recorregut múltiples gèneres: poesia, narrativa, literatura infantil i juvenil, crítica literària, adaptacions dels clàssics i estudis sobre llengua i literatura. Novel·les com Els secrets de Meissen o El tatuatge dels apàtrides ja mostraven la seua capacitat per a combinar rigor històric, mirada europea i voluntat narrativa. Ara, amb L’aviador de la República, torna a posar damunt la taula la relació entre memòria i identitat.
No és casual tampoc que aquest reconeixement arribe en un moment especialment delicat per a la cultura valenciana. La literatura en valencià continua sostenint-se gràcies a una xarxa de creadors, editorials, mestres, lectors i institucions que, malgrat les dificultats, persisteixen. I precisament per això, premis com l’Enric Valor no són només un acte cultural: són també una afirmació política i col·lectiva.
Defensar la literatura en valencià és defensar una manera de mirar el món. I reconéixer figures com Josep Palomero és recordar que la llengua i la cultura pròpies continuen produint obres amb ambició, qualitat i profunditat. Enmig de tantes amenaces i discursos de resignació, això també és una forma de resistència.
