El president va nu

Els menjars sempre han donat resultat; els dinars de treball, els d’empresa i fins i tot els dinars polítics donen resultats, encara que al que nosaltres ens referim hui, el resultat haja costat vora 230 morts i una vintena de desapareguts que encara no se sap on han anat a parar, vint dies després de la data en què tot es va apagar i el fang i el silenci van ocupar places i carrers dels nostres pobles.

Però encara ens queixem quan la persona màxim responsable d’aquest desori, va fer de bon valencià i va seguir aquell refrany que diu “un bon dinar fa de bon esperar”, més encara quan la versió oficial diu que estava amanint la televisió dels valencians, per posar-la a bon recapte d’ell i dels seus correligionaris polítics. Una versió que encara ara, resulta bastant poc creïble.

Com d’igual manera han resultat increïbles, les més 300 pàgines llegides davant el parlament valencià, com a prova de descàrrec d’una realitat incontestable i d’una irresponsabilitat flagrant. Tots aquests fulls mecanografiats al cos del 18 en lletra “Times New Roman” tan sols se’ls han cregut a la bancada del “partit podrit” i més per militància que per convenciment, perquè en aquestes files saben que han mentit i que les seues mentides, històricament han costat vides.

Van costar vides durant la guerra de l’Iraq, durant la crisi i les preferents, amb el rescat a la banca, amb l’enfonsament del “Prestige”, amb el tràgic estavellament del Yack-42, amb l’atemptat de l’11M patit a Madrid, amb l’accident del Metro de València, amb el descarrilament de l’Àlvia de Galícia, amb les 7291 persones que van fer el seu traspàs en les residències de Madrid, a causa de la pandèmia de 2019 (“perquè anaven a morir-se igualment”) i també han dit mentides davant el seu finançament irregular, declarat sentència ferma pels tribunals.

Sembla, doncs, que a l’ADN dels “populars” està la mentida com a comportament general; però també hi ha la manca de responsabilitat davant dels nyaps, com van subratllar al programa “Polònia” de la TV3:  al “clip” “Los gaviotas no se van”.

“Luis se fuerte” és la consigna habitual del conjunt dels dirigents d’aquesta formació política qualificada pels tribunals com a “banda organitzada per a delinquir” i així ha estat el comportament del president que va deixar de ser honorable, immediatament després d’aquell dinar inexplicable. Un president que va descanviar bombers per torers i va sostreure d’emergències molts cèntims -massa cèntims- a favor de la tauromàquia i contra la cultura del País Valencià.

Un País Valencià, dins del qual hi ha una zona zero provocada per la DANA, però també hi ha una zona zero institucional, provocada per la ineficàcia d’un seu president, que va actuar d’efecte crida a bona part de “influencers fatxendes” que van començar a actuar d’altaveus de les posicions més reaccionàries (encara que arribaren a embrutar-se de fang) per procurar fer creure que la culpa la tenia tothom i així difuminar la tragèdia per convertir-la en una mena de 15M fatxenda.

En acabant els més de 300 folis llegits davant la cambra legislativa valenciana, no sols s’ha de tenir en compte la dimissió del seu lector, sinó que s’ha de demanar veritat, justícia i reparació. Veritat i justícia sobre la negligència del responsable d’aquest nyap tan immens, així com del seu equip genuflexe, que hauria de seguir els seus passos abans de seure davant dels tribunals perquè dicten la seua pena. Reparació amb criteris científics i sense deixar cap persona pel camí, cap empresa pel camí, cap associació, grup o entitat pel camí.

Amb himnes i senyeres, no es resol el gran forat social, econòmic i cultural que la inoperància i ineficàcia d’aquest govern ha provocat. Un autèntic forat negre que fa olor de tarquim, adobat per una colla de persones a qui sembla que la rància ferum els beneficia sempre. Una colla que sap que el seu president va nu per Palau i no hi ha cap d’ells que li ho diga.