La revista degana en valencià

El prodigiós Gambit de Dama

04/02/2021

A Clara-Iris,

admiradora de Judit Polgár

En l’obertura d’una partida d’escacs s’anomena gambit el sacrifici de material per tal d’aconseguir un avantatge de posició. L’expressió, nascuda en l’evolució d’aquest joc en el segle XVI, procedeix de la italiana gambetto, ʽtrampa, emboscadaʼ. La més famosa d’aquestes travetes és el gambit de dama, que es produeix en el segon moviment de blanques, 1.d4 d5 2. c4, on s’ofereix un peó a l’adversari. És un dels principals sistemes de les obertures tancades. Gambit de dama és també el títol d’una minisèrie actual de Netflix dirigida per Scott Frank.

Basada en la novel·la homònima de Walter Tevis, autor de coneguts relats adaptats al cinema com la coneguda El vividor (estrenada en castellà com El buscavidas), dirigida per Robert Rossen en 1961 i protagonitzada per Paul Newman, en una de les seues millors interpretacions. Film que va conéixer una continuació, en 1986, amb El color dels diners, dirigida per Martin Scorsese, de nou amb Paul Newman i un jove Tom Cruise. L’èxit de públic i de crítica d’ambdues pel·lícules va aconseguir una gran publicitat per al món del billar i un considerable augment dels practicants. Ara, amb Gambit de dama, ha tornat a posar de moda els escacs, amb un increïble renaixement en les plataformes d’Internet. No debades, la sèrie està assessorada per l’excampió mundial Garri Kaspárov i el divulgador d’escacs Bruce Pandolfini, actor secundari en la pel·lícula En busca de Bobby Fischer (1992), una de les millors cintes d’escacs sobre les frustracions i obsessions dels pares en les competicions dels seus fills.

Gambit de dama està centrada en el univers dels escacs i en el personatge de Beth Harmon, interpretat per l’actriu d’ascendència britanicoespanyola Anya Taylor-Joy, d’actualitat en la cartellera per l’estrena d’Emma. En Gambit de dama descobrim una potent actriu, molt versàtil i dotada d’una gran expressió emfàtica, amb silencis eloqüents i mirades subtils. Tot i ser una sèrie de ficció, podem esbrinar les referències al mític Bobby Fischer en l’evolució del personatge de Beth, com ara els problemes familiars, la recreació d’una adolescent prodigi de 13 anys, el caràcter difícil i solitari, la lectura de llibres d’escacs en rus, l’ambientació dels anys cinquanta i seixanta, la plasmació de la Guerra Freda en els torneigs zonals d’escacs ―una qüestió d’estat per a la URSS―, el treball en equip dels jugadors russos, l’actitud intuïtiva i sempre a l’atac en el joc, la rapidesa en els moviments, així com l’admiració per genis dels escacs com Capablanca, Morphy o Alekhine. En un altre vessant s’avança a la futura irrupció, trenta anys més tard, de la genial Judit Polgár, la millor jugadora d’escacs de la història, que lluità per no participar en torneigs femenins i competir sols en els absoluts. Per això Gambit de dama, i d’ací l’elecció del títol, desenvolupa una crítica sexista a les competicions d’escacs, on Beth Harmon s’obri pas en un territori exclusiu d’hòmens, farcit de masclisme i menyspreu.

La sèrie és valenta en la defensa d’una infantesa desvalguda. Llança una forta diatriba contra l’educació rígida i poc humanitària dels orfenats i es posiciona en el valor de l’amistat generosa i desinteressada. Impecablement ambientada i interpretada, amb dosis elevades de tensió, rigorosa en l’acostament als escacs, molt versemblant, Gambit de dama no perd en cap moment l’interés ni decau el ritme al llarg dels set capítols. Amb un final impecable, reivindica el plaer vital i social d’un joc la història del qual es perd en els llindars de la història de la humanitat. Fascinant Gambit de dama!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top