Tens 0 productes a la teua cistella
“El canvi de vent polític a la carrera de Sant Jeroni de Madrid, ha de poder deixar volar la nostra il·lusió i començar a bastir un nou contracte social valencià”
Ara que una moció sobtada, ha trasbalsat les hostes conservadores i la lideressa d’aquesta sensibilitat “ultra”, no ha donat ni temps perquè el nou ocupant de la Moncloa fes la seua primera alenada, pot ser siga un bon moment per plantejar-se el que cal fer, aprofitant aquesta avinentesa que ens ha estalviat més maldecaps o, que si més no, els ha transformat a partir de hui.
La primera cosa que s’ha de procurar, és no entropessar en la mateixa pedra d’ara endavant. Hem viscut massa casos de corrupció política durant els darrers 20 anys. Hi ha massa causes obertes per delictes de corrupció pendents de resolució al nostre territori. El País Valencià ha arrossegat a posicions ben endarrerides, el conjunt del territori peninsular, per sota de Líbia, Austràlia, Brasil i Turquia.
Una vegada superada aquesta sensació de ser els responsables d’aquesta gran onada de corrupció, amb la depuració de les responsabilitats de tota mena, els nostres governants, les nostres institucions i el conjunt de la ciutadania valenciana, tenim per davant el repte de recuperar la confiança i la il·lusió social. Hem de tornar a sentir-nos membres d’una terra farcida de grans actius.
No tinc cap mena de dubte, que els partits polítics valencians situats a l’altra banda dels escons del col·lectiu podrit, han de possibilitar l’augment de l’expressió democràtica i de la participació directa, d’una societat que fa temps que reclama ser escoltada i exercir el dret d’opinar en qualsevol dels assumptes que l’afecten.
No estaria malament que, d’una vegada per totes, els partits polítics valencians, perderen el monopoli del poder polític i feren tots els possibles per construir un nou disseny normatiu i institucional, capaç d’ampliar l’actual democràcia representativa, en favor de plataformes més obertes o de coalicions que sumen sensibilitats més aterrades a la realitat de cada poble, de cada vila, de cada ciutat.
Segurament, aquest canvi polític sobtat al govern de l’Estat, no donarà per a molt, ja que haver d’afinar huit instruments polítics diferents, amb partitures de diversa factura, resultarà bastant complicat; però els valencians i valencianes necessitem un finançament digne consonant amb el que som i el que volem ser.
S’han d’obrir finestres en el camp de l’agricultura, la indústria, el model energètic, el turisme sostenible, la defensa del territori en l’àmbit de l’urbanisme, la planificació territorial i l’ecologia, però també s’ha d’atendre la memòria col·lectiva i recuperar de l’oblit, tot allò que el silenci del cop d’Estat del 36 va colgar, al mateix temps que repensem la sanitat, l’escola valenciana, els serveis socials, les associacions festives i cíviques…
El canvi de vent polític a la carrera de Sant Jeroni de Madrid, ha de poder deixar volar la nostra il·lusió i començar a bastir un nou contracte social valencià, per tal de tancar la pàgina fosca d’aquesta anormalitat valenciana.
