El Rector de Vallfogona il·lustrat

Enguany se celebra el quart centenari de la mort del poeta més important del nostre segle XVII: Francesc Vicent Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona pel fet que, en 1607, dos anys després de ser ordenat prevere, esdevingué el màxim responsable de la parròquia de Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà), on desenvolupà la major part de la seua activitat literària. I, a propòsit de l’efemèride, l’editorial La Musca acaba de publicar un magnífic volum titulat El Rector de Vallfogona: aventures, poemes i llegendes, que es presenta com una oportuna i excel·lent eina per a difondre i preservar la memòria de l’escriptor barroc entre el públic en general i els lectors joves en particular.

El llibre, que ha sigut redactat per Domènec Corbella Llobet i il·lustrat per Francesc Artigau Seguí, presenta múltiples atractius. De fet, i com bé n’anuncia el títol, ens aproxima a través de la imatge i la paraula a: 1) els episodis biogràfics més destacats del personatge «que tenen un caire talment aventurer», tal com assevera Corbella a la introducció; 2) una selecció dels seus poemes «més populars motivats per personatges del seu entorn o de la vila»; i 3) algunes de les llegendes populars que se li atribueixen. En aquest sentit, des del capítol inicial «On és això de Vallfogona de Riucorb?» fins al titulat «I com era el Rector de Vallfogona?», passant per d’altres com ara «Un tempestuós viatge per mar», «El Sant Pere de la teulada» o «Uns lleons contraataquen el Rector», el volum s’estructura en una trentena d’apartats que combinen la informació històrica i literària, sempre amb múltiples curiositats i anècdotes.

Amb tot, i com també afirma Corbella, la novetat més destacada de l’obra està constituïda per la il·lustració, ja que la «dimensió gràfica-pictòrica aporta un valor afegit de connectivitat a la paraula, la fa més clara i més intel·ligible, però especialment li dona, mitjançant el color i el traç, un punt de llum i de vitalitat que fa més profunda la comprensió del text». En conseqüència, el llibre incorpora una seixantena d’il·lustracions a tot color –la meitat de les quals, a doble pàgina– d’una gran bellesa i expressivitat que ens aproximen als personatges i llocs protagonistes de la història.

És així com ha sigut recreat, d’una banda, el Rector, de qui amb anterioritat posseíem dos retrats: un de principis del segle XIX, en què se’l veu envoltat de tots els atributs relacionats amb la fama i la glòria, i un altre de 1882, que fou realitzat pel pintor Francesc Masriera per encàrrec de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. En aquest sentit, Artigau, seguint l’autodescripció que recull un poema d’atribució apòcrifa, ens el presenta com «una persona de ben disposta i pròpia simetria, barbivermell, dolça fisonomia, ras de topeto, barbes i corona», cosa que li confereix un gran atractiu i suggestió, tal com podem comprovar a la coberta del llibre. I pel que fa a la resta de protagonistes, també s’hi ha posat ulls i cara a personatges com ara l’escolà, el bandoler Perot Rocaguinarda, la majordoma desdentegada, la dama que es pentinava i nombrosos habitants anònims de Vallfogona de Riucorb i la Vall del Corb, aquesta bella i carismàtica subcomarca que conforma el microcosmos geogràfic de Garcia. Per això, tal com conclou Corbella, el procés creatiu d’Artigau no sols incitarà el lector-espectador «a un deliri d’imatges ambientades i abillades» com les que visqué l’escriptor, sinó que «ens engendrarà noves imatges i personatges mentals d’una gran riquesa expressiva». No us el perdeu.