El rei, mut i tan ample

17/03/2021

Fa dies que no ens despertem amb cap nova magarrufa del rei escapolit. Ni paga per avançat, ni caça feres salvatges, ni desdejuna amb prínceps amb gel·laba, ni el veiem fent barbacoes al costat d’un jovenet de la seua amant…ni amb altres senyores de companyia o màquines de comptar bitllets.

Per a mi, que aquest monarca escapolit, pensa que ja ho té tot perdonat quan va pronunciar aquella frase inconexa de “lo siento, me he equivocao i no volverà a suceder” i, des d’aleshores ençà, que camina per la vida amb closses i paraules “amables” mentre continua prenent-nos el pèl a dreta i a esquerra, a tort i a dret.

La ciutadania en general, coneix  la quantitat de milions d’euros que hipotèticament deu haver percebut, els maletins que han anat amunt i avall, les targetes opaques que ha fet servir ell i altra gent de la seua nissaga, la seua dona i els nets, mentre la premsa escrita i la resta de mitjans de comunicació callaven escandalosament.

Fa dies que no en sabem res i, això ens ha d’escamar perquè, des que va avançar els darrers quatre milions d’euros, que sembla que no haja passat res més i tothom sabem que, quan el corcó entra dins de la fusta, els canals de serradura delaten l’existència del cuc i, trobe que hi ha massa semblança entre el corcó i el monarca escapolit.

Però a més dels mitjans de comunicació, també han estat callats els polítics submisos i els qui entrebanquen que el monarca comissionista, explique el que ha fet durant tants anys davant la cambra legislativa estatal, fòrum de representació popular i allà on “resideix (segons la constitució) la sobirania nacional de la qual emanen els poders de l’Estat”.

Si l’actual monarca no té res a dir, si el rei del país, no es pronuncia quan del seu antecessor i pare de família sabem el que sabem i, quan l’han deixat caure perquè tots els mals de la monarquia, tinguen un nom i una ubicació, lluny del reialme que el Borbó que fa sis de la nissaga dels felips, continue sent intocable,  no hi ha cap mena de dubte que tenim un rei mut.

El rei que es va pronunciar quan els sobiranistes catalans van fer trontollar l’estat, calla quan son pare fa restar sota mínims la institució monàrquica al sud de l’Europa de hui. Ja s’hi veu que es troba més ample que una lletuga sense lligar, perquè sap que els partits mal anomenats constitucionalistes, no permetran que jutgen l’emèrit, no eliminaran el delicte d’injúries a la corona i, a més d’això, permetran que s’apuge un 6,9% l’aportació dels pressupostos generals de l’estat a la casa reial.

Si fa uns dies, ens n’adonàvem que el monarca estava nu i ningú no li ho deia, ara observem com es troba mut i no sap què dir davant dels problemes que tenallen la nostra societat. No recorde haver-lo escoltat ni dir res de trellat respecte de la pandèmia, ni de la necessitat de traspassar cèntims del seu pressupost cap a la investigació i la formació de ciència, com tampoc se li ha escoltat dir res sobre la necessitat de rebaixar el pressupost adreçat a les forces armades, ni als cossos de seguretat de l’estat.

Sí, sí, deu estar mut o ha emmudit, davant els problemes corrents i socials i, desconeixem el seu pensament respecte dels desnonaments, les injustícies socials, la manca de treball o la suspensió de drets i llibertats.

Sols el veiem al costat d’empresaris i poderosos, grans transnacionals i projectes on el capital encapçala els actes. Deu haver emmudit i es troba més ample que una lloca. Però una cosa resta clara ara mateix: a diferència del règim del 78, la democràcia no necessita la monarquia per sobreviure.