El retaule de Sant Jordi

Aprofite que és, encara, abril i que celebrem la festa de Sant Jordi per a parlar-vos del famós Retaule de Sant Jordi o Retaule del Centenar de la Ploma. Es tracta d’una de les peces més rellevants del gòtic internacional valencià, obra de l’aragonés Miquel Alcanyís i de l’alemany Marçal de Sas, entre altres, datada al voltant del 1400 / 1405.

El retaule, en el seu carrer central, mostra la Batalla del Puig (18 d’octubre de 1237), encapçalada pel rei Jaume I. En la banda inferior apareix Sant Jordi lluitant contra el drac, i en els carrers laterals hi ha 17 escenes llegendàries sobre la vida del mateix Sant Jordi. També hi ha els quatre evangelistes i altres imatges religioses.

El retaule va ser encarregat pel Centenar de la Ploma, una milícia valenciana que tenia a Sant Jordi per patró. Esta milícia va ser abolida per Felip V en aplicar els seus decrets de Nova Planta i el retaule desaparegué de la seua església, que s’anomenava església de Sant Jordi. L’any  1864  el retaule aparegué a París i va ser adquirit pel Museu Victoria and Albert de Londres. Des d’aleshores, el retaule es troba en aquest museu.

L’any 1365, Pere IV va concedir la fundació de la milícia del Centenar de la Ploma.  El grup estava format per cent ballesters de diversos estaments que portaven un hàbit blanc amb la creu roja de Sant Jordi.    El Centenar tenia com a missió protegir València, reforçar el poder de l’Ordre de Sant Jordi, fundar la futura confraria l’any 1371  i  alçar una nova església dedicada al sant màrtir.

L’any 1400, Martí I va decidir fusionar l’Ordre de Sant Jordi amb la de Santa Maria de Montesa, i així la nova església de Sant Jordi es va poder inaugurar el 27 de maig del 1401. El Centenar de la Ploma va encarregar fer el famós retaule de Sant Jordi per a la seua església, situada a la ciutat de València i  avui desapareguda. L’any 2007, la Generalitat Valenciana va mostrar molt d’interés a recuperar el conjunt, però el director del museu londinenc va manifestar que no estava disposat a parlar-ne.

Com hem dit, a la taula central del retaule està representada la Batalla del Puig de l’any 1237. El rei moro Zayyàn va decidir atacar els cristians acampats al Puig de Santa Maria aprofitant l’absència de Jaume I, però ben aviat es van sentir trompetes i aparegué el senyal del rei cristià amb altres cavallers disposats a fer front als musulmans.

En veure això, les tropes de la taifa es feren enrere i abandonaren la primera línia del combat. Al retaule es pot veure l’escena en què, segons la tradició, aparegué Sant Jordi donant la victòria als cristians.

L’imaginari popular ha confirmat tant la presència de Jaume I com l’aparició de Sant Jordi al Puig de Santa Maria l’octubre de  1238.

El rei i el seu cavall visten les quatre barres, i Sant Jordi porta el vestit que solien portar els cavallers del Centenar de la Ploma (creu roja sobre fons blanc). Dalt de tot, apareix la mà de Déu beneint, Sant Jordi i els altres cristians.

Sobre l’escena de la Batalla del Puig hi ha la Verge de la Llet, que representa a la Mare de Déu donant a mamar al seu Jesuset. Els àngels canten lloances i fan sonar els instruments. Déu Pare i Déu Esperit Sant fan menció de coronar la Mare de Déu. Els carrers laterals del retaule mostren en diverses escenes la vida i martiri de Sant Jordi, tal com podem llegir-les a la Llegenda àuria de Jaume de la Voràgine. A cadascun dels quatre carrers apareix un evangelista (Marc, Mateu, Lluc i Joan), i als entre-carrers hi ha  24  profetes, alguns identificats amb el seu nom.

També són representats els  12  apòstols de Crist, alternats amb els símbols del Centenar de la Ploma: la creu de Sant Jordi i la ballesta. A la predel·la hi trobem representades diverses escenes de la passió de Jesucrist, amb un buit al centre, que molt bé va poder servir de tabernacle per a la reserva de la Sagrada Comunió. Els elements detallistes i realistes del retaule són propis de les miniatures flamenques i franceses.

Pot ser que Johan Utuvert d’Ultrech  tinguera alguna relació amb Alcanyís i Marçal, així com la va poder tenir Gonçal Peris. Estem parlant d’un retaule que fa 6,60 m x 5,50 m.

Seria un goig per al poble valencià que tinguérem a la nostra terra, el Retaule de Sant Jordi, tot tenint en compte que a la ciutat de València hi ha una església parroquial dedicada al sant màrtir.

Que ell ens defense de les insídies del dimoni.