Tens 0 productes a la teua cistella
El SanSan Festival 2026 ha tornat a demostrar per què és molt més que el primer festival de la temporada. L’edició d’enguany, marcada per la cancel·lació de la jornada inaugural a causa del fort vent, ha sabut reinventar-se i convertir l’adversitat en una explosió de música, emoció i fidelitat absoluta del públic.
Amb el dijous suspés per alerta groga, el festival va reorganitzar part del cartell i va traslladar actuacions destacades com les de Love of Lesbian i Of Monsters and Men al divendres, convertint la segona jornada en un autèntic marató musical. Més de 15.000 persones van omplir el recinte des de primera hora, amb ganes acumulades i una energia que es va mantindre fins ben entrada la matinada.
Un divendres d’eufòria col·lectiva
La jornada va anar creixent en intensitat amb noms com Xoel López, que va oferir un directe ple de matisos, o La Casa Azul, que va transformar l’escenari en una festa infinita. Però un dels moments més especials va arribar amb Guitarricadelafuente, que, jugant a casa, va regalar una actuació íntima i emotiva, amb estrena inclosa.
La nit, però, tenia reservat un dels seus grans esclats amb Rigoberta Bandini, que va convertir el recinte en una celebració col·lectiva. El seu directe, carregat de simbolisme i energia, va ser un dels moments més corejats i celebrats del festival.
Al mateix temps, l’electrònica prenia força a El Santuario amb sessions que van mantindre el ritme alt fins al tancament, consolidant aquest espai com una de les ànimes nocturnes del SanSan.
Un dissabte de consagració
Lluny de baixar el ritme, la jornada final va confirmar que el festival havia superat qualsevol contratemps. El dissabte va desplegar una programació intensa i sense treva. Des de les primeres hores, artistes emergents i consolidats van anar marcant el ritme, però el capvespre va portar alguns dels moments més memorables. La delicadesa de Maria Arnal va contrastar amb l’energia ascendent d’una escena que no deixava de créixer.
El gran moment coral, però, va arribar amb La M.O.D.A., que va tornar a demostrar el seu idil·li amb el públic del SanSan. Amb un escenari principal abarrotat, cada cançó es va convertir en un crit compartit, en una comunió que explica per què són un dels noms més estimats del circuit.
Un dels noms propis de la nit va ser Ultraligera, que va confirmar sobre l’escenari per què és una de les propostes més potents del moment. Amb una actuació vibrant i contundent, van deixar el públic entregat i amb la sensació d’estar davant d’un grup que marcarà els pròxims anys. Seguidament, va actuar el Barry B, amb qui els assistents van corejar algunes de les últimes sensacions de la música espanyola, com ‘Yo pensaba que me había tocado Dios’. El tancament va quedar en mans d’Alizzz, que va posar el punt final amb una sessió que va allargar la festa fins quasi l’alba.
Un festival que resisteix i marca el ritme
Amb el recinte tancant portes a les 5.30 h, el SanSan 2026 s’acomiada com una edició de resistència i reafirmació. Malgrat el vent, o potser gràcies a ell, el festival ha tornat a situar Benicàssim com un dels epicentres musicals de la Setmana Santa.
Perquè si alguna cosa ha quedat clara és que, quan la música comença, ja no hi ha qui la pare. I el SanSan, una vegada més, ha sigut el primer batec d’un any que promet continuar sonant fort.
