El sectors culturals valencians després de la pandèmia

11/06/2021

Des de molt prompte, el programa reaCtivem de la Conselleria de Cultura proclamava que la recuperació de la nostra societat passa necessàriament per la cultura.

«Situem la cultura en el focus de necessitats a les quals cal fer front. El sector cultural valencià ha d’estar enfortit i hem d’acompanyar-lo per a donar llum a la foscor generada per aquesta situació d’excepcionalitat».

En distintes mesures, que van des de la indemnització per cancel·lacions de programes fins al lloguer de sales privades o subvencions per a la creació de programes televisius relacionats amb la promoció cultural, especialment de les arts escèniques, la música, les arts visuals i el cinema, s’han desplegat accions per a protegir a la cultura. També, des del principi, la política cultural ha remarcat el missatge que «la cultura és segura» i s’ha mantingut un part important de la programació, per la qual cosa els efectes sobre l’ocupació cultural no han estat tan devastadors com era esperable i l’ocupació al quart trimestre de 2020 sols és de 1.000 ocupats menys, segons les dades de l’EPA de l’INE, que al 4t trimestre de 2019, tot i que són 14.000 ocupats menys que al 3r trimestre de 2018.

Podem afirmar, per tant, que les mesures de reacció a les situacions d’urgència han complert cert paper de mitigació dels efectes més destructius i conjunturals de la pandèmia, però que ha arribat el moment de reestructurar, reorientar i redissenyar algunes de les intervencions per a fer front a alguns dels canvis estructurals que implica la nova realitat contextual.

També és cert que, en termes comparatius a situacions anteriors, les reaccions de política pública han estat relativament ràpides i des del primer moment i de manera generalitzada han considerat la cultura i la creativitat com a part nuclear i vertebral de la recuperació posterior a la pandèmia. El problema és que l’elevada fragilitat prèvia del sector fa que fins i tot siga molt complicat dissenyar mesures que amb celeritat, eficàcia i transparència arriben a temps per evitar un col·lapse irreversible. En aquest moment, tenim els discursos legitimadors i els recursos potencialment disponibles, però cal molt d’esforç per imaginar i dissenyar intervencions que, en el marc normatiu actual, permeteren millorar urgentment els mecanismes de protecció social, econòmica i laboral dels artistes i professionals de la cultura i siguen capaços, a mitjà termini, de reconstruir amb certa solidesa i musculatura l’ecosistema cultural i creatiu.

És el moment que l’Administració facilite les plataformes adequades, els mecanismes eficaços i els sistemes d’informació eficients perquè els sectors culturals i creatius puguen donar la batalla, convencent i comunicant sobre la base de les provades evidències de les «bondats de la cultura i la creativitat», per a l’obtenció de finançament a una escala sense precedents amb l’objectiu de consolidar un ecosistema cultural i creatiu sòlid i al servei de l’interés general. Es tracta de ser conseqüent amb els objectius de tota política pública no només per tal d’aconseguir una societat més igualitària, sinó també una economia més productiva i innovadora i una societat més satisfeta i feliç.