La revista degana en valencià

El Sexenni de Morella

«El Sexenni és una prova d’esforç: la ciutat se sotmet a estrés per assegurar-se de poder sobreviure sis anys més»

«No sabem la raó de fer-ho cada sis anys, però apunta que una societat en crisi no es va voler obligar a res que no poguera complir»

El Sexenni és una festa extraordinària que fem els morellans de sis en sis anys. Enguany toca, és any de Festes, l’any en què abandonem el nostre caràcter sec i auster per caure en l’excés barroc. El visitant novell, encuriosit per la recent declaració del Sexenni com a Bé d’Interés Cultural Immaterial, trobarà els carrers adornats amb armassons de paper arrissat, un treball artístic particular de la nostra ciutat fet pels veïns les fredes nits de l’any anterior. I potser trobarà danses que només es veuen cada sis anys.

L’any 1672, una pesta afligia Morella i, en no fer prou els remeis terrenals, els llauradors demanaren pujar la Mare de Déu de Vallivana des del seu santuari a més de vint quilòmetres. Amb la imatge dins de les murades, la pesta va remetre de sobte. Poc després, el 14 de febrer de 1673, el justícia, els jurats i el Consell de la Vila van atendre la petició popular d’honorar la Imperatris de totes les creatures, prometent que Morella faria un solemne novenari d’agraïment cada sis anys. És, per tant, un vot del poble, que hem acomplit llevat dels anys de la Guerra de Successió.

No sabem la raó de fer-ho cada sis anys, però apunta que una societat en crisi no es va voler obligar a res que no poguera complir. La Vila foral es compromet com a autoritat pública en nom de tots, però diu que només pagarà el primer dia de festa extraordinària, i que els altres vuit dies del novenari aniran a càrrec de particulars. Els gremis, que han anat variant en tres segles i mig amb l’economia de la ciutat, organitzen cadascun un dia de festa.

El Sexenni comença en dijous (enguany el 16 d’agost) amb l’Entrada de les Colònies, un acte formal en un portal de la murada, on els morellans que viuen fora entren oficialment al poble. Fa segle i mig que emigrem i hi ha més morellans fora que dins de les murades. L’acte té un sentit de retrobament: les cases poden triplicar l’ocupació estos dies amb la família de Barcelona o València.

El divendres anem a buscar la Mare de Déu. La rogativa duu un milenar de persones i, després d’un segle anant per la carretera, ara en fugim tant com podem, recuperant camins. Enguany, la parada per dinar a la Torreta tindrà com a paisatge les obres de la carretera general, que per fi han començat. Mentrestant, els veïns que es queden al poble planten els armassons fins a ben entrada la matinada, per tal que l’endemà, quan la rogativa puge, estiga tot preparat per rebre la Mare de Déu, que entrarà a la vesprada amb una gran emoció. El diumenge hi ha la més gran i solemne processó que fa la ciutat. Fins i tot els barris per on no passa la Mare de Déu ixen a la processó plantant un conventet de xiquets, on frarets o mongetes canten l’Ave Maris Stella. Dilluns, un rosari de torxes massiu.

Els gremis organitzen cada dia amb un esquema similar: primer la missa, després el Retaule, a la vesprada alguna activitat cultural o per a xiquets i a la nit la festa més alegre. Cada gremi hi posa la seua personalitat, fins i tot en la tria d’un predicador que s’adiga amb el seu caràcter, a voltes alguna dignitat eclesiàstica o bé un prevere vinculat al gremi.

El Retaule és una cercavila a la qual ixen les danses i altres elements que trauen els gremis. En principi, la dansa de cada gremi (Llauradors, Teixidors, Arts i Oficis…) eixia només el seu dia, i ara ho fan tots els dies. La dansa més antiga és, però, la dels Torneros, que és la que trau l’Ajuntament. Fan una sèrie de salts que alguns relacionen amb la Toscana, on comerciàvem llana.

El Sexenni és una prova d’esforç: la ciutat se sotmet a estrés per assegurar-se de poder sobreviure sis anys més. Som la ciutat més gran en diverses comarques a la redona de València i Aragó i un lloc turístic acostumat a muntar grans actes, però no solen durar dues setmanes seguides. I en realitat no deixem de ser un poble de només 2.400 habitants de la Ibèrica, la zona més despoblada de la Unió Europea.

Diuen que vindran vint mil visitants diaris, amb una preparació excepcional en protecció civil i subministraments. El trànsit es talla del tot i fins i tot qui té cotxera ha d’aparcar fora perquè la decoració sexennal impedeix eixir de casa, i cal nodrir els animals del mas. Amb un transport públic escàs, es preparen grans àrees d’aparcament. També s’ha renovat l’exposició permanent del Museu del Sexenni, que ja tenia tres sexennis de vida.

A la tardor tornarem la Mare de Déu a casa, amb una rogativa més calma, íntima i sòbria. Haurà passat un altre Sexenni, i ja en són 54.