La revista degana en valencià

El Sínode Diocesà a l’Església de València

03/01/2020

 

Aquest octubre han començat els treballs preparatoris del Sínode Diocesà de l’Església de València, convocat pel cardenal Cañizares per «impulsar l’esperançador programa d’evangelització del papa Francesc, enfortir la seua identitat en la fe» i «reprendre amb renovat entusiasme i esperança el camí d’una nova evangelització, cada dia més urgent».

Cal recordar que l’Església Valenciana continua marginant la nostra llengua, malgrat que el Pla Diocesà de Pastoral, celebrat a l’octubre de 2016, aprovà «fomentar el uso del valenciano en la liturgia, como cauce de evangelización enraizado en nuestra cultura, promoviendo la edición de los libros litúrgicos en valenciano». Dubte molt que aquest Sínode tinga en compte el valencià, ja que si fa tres anys el Pla Diocesà aprovà «fomentar el uso del valenciano» i encara estem igual, no crec que els bisbes valencians facen ara cap canvi.

Per això, als pares i mares sinodals d’aquest Sínode de l’Església de València, els aniria bé repassar l’Instrumentum Laboris per al Sínode de l’Amazònia, un text que destaca la importància del «camí cap a una Església amazònica i indígena» (núm. 115-117), amb l’objectiu de «promoure les cultures i els drets dels indígenes», així com també «el valor de les cultures amazòniques» (núm. 119).

Aquest text de treball per a preparar el Sínode de l’Amazònia insisteix en la importància de la «inculturació de la litúrgia en els pobles indígenes» (núm. 124). Per això, l’Instrumentum Laboris demana que la celebració de la fe «ha de fer-se d’una manera inculturada», com també la litúrgia (núm. 125). Davant aquest repte de l’Església de l’Amazònia, ¿l’Església valenciana no se sent interpel·lada quan, a diferència de l’Església amazònica, en comptes de valorar la nostra llengua, la menysprea?

Fa uns mesos, el nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planells, deia: «Qui pot renegar de la seua terra? De Catalunya, que té cultura, llengua i tarannà propis?». I afirmava també una idea que els bisbes valencians haurien de tindre en compte: «L’Església ha d’afirmar aquest amor per la terra en la qual vius».

Els pares i mares sinodals haurien de tindre ben presents les paraules de sant Agustí quan deia: «L’Església parla totes les llengües», i per tant no hauria d’excloure el valencià de la litúrgia. Aquest Sínode de l’Església de València hauria de ser una bona ocasió perquè l’arquebisbe Cañizares i els seus bisbes auxiliars (i els de les altres diòcesis valencianes) aprovaren el Missal valencià (com demanava la resolució 107 del Pla Diocesà) per fer possible que la llengua de sant Vicent no quede, com fins ara, arraconada i exclosa de la litúrgia i de la vida de l’Església. Amén.

 

Article publicat al número de novembre 453