El somni d’un home ridícul

12/07/2021

Amb aquesta magnífica traducció de Marta Nin, Godall Edicions se suma a la celebració del bicentenari del naixement de l’autor rus.

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (Moscou 1821- Sant Petersburg 1881) està considerat un dels grans escriptors de la literatura realista russa. El 1846 va publicar la seva primera novel·la Pobra gent que va ser molt ben acollida per la crítica. El 1849, per idees polítiques ,va partir empresonament, un simulacre d’execució i una condemna a treballs forçats a Sibèria. Aquests fets van marcar tota la seva obra posterior i van agreujar-li tant la salut com l’addicció al joc. A partir de 1859 recomença la seva carrera literària i escriu les grans novel·les amb què ha passat a la posteritat, entre elles, Crim càstig (1866) El jugador (1866), L’idiota (1868-1869 i Els germans Karmàzov (1879-1880). Des del 1866 va comptar amb el suport de la seva segona dona, Anna Grigórievna Snítkina, que a la mort de l’escriptor va salvaguardar tota la seva obra.

El somni d’un home ridícul recull cinc contes de Fiódor Dostoievski, triats i ordenats cronològicament per la traductora Marta Nin, per oferir una panoràmica de l’evolució de la seva obra tant pel que fa als temes com a l’estil.

Una novel·la en nou cartes, un dels primers contes publicats després del seu exitós debut com a novel·lista, té to de vodevil i ens permet veure un Dostoievski juganer i frívol.

Un cor dèbil i Un lladre honest, tot i revisats el 1865, són contes encara de l’època d’abans del seu empresonament, on ja apunten els que seran els gran temes de les seves obres més conegudes: el funcionariat, la vida precària de les classes populars russes, la bogeria, el delicte, la honestedat, el rossec de la culpa.

Els dos últims contes d’aquest recull, Una noia dòcil i El somni d’un home ridícul, van ser escrits els darrers anys de la vida de l’escriptor. En ells trobem del tot consolidat el Dostoievski de les grans novel·les: monòlegs interiors, fluxos de pensament, els meandres psicològics de la culpabilitat, el remordiment i el discurs moral sobre el camí – utòpic, il·luminat i visionari – per superar el llast de les misèries humanes.