El sopar dels erudits

19/01/2022

Amb el títol El sopar dels erudits, Publicacions de la Universitat de València (PUV) –que aquest curs celebra el centenari del seu naixement– i la Universitat Jaume I (UJI) acaben de traure a la llum un interessantíssim volum que recull la traducció del grec al valencià dels tres primers llibres de l’anomenat convit d’Ateneu de Nàucratis, una obra en prosa que fou escrita durant els segles II-III després de Crist i que «narra, seguint el patró del diàleg platònic, el sopar i posterior simposi d’un grup d’erudits a Roma».

Els responsables de la traducció –l’equip integrat per Jordi Sanchis Llopis i Jordi Pérez Asensio, de la Universitat de València, i per Rubén J. Montañés Gómez, de la Jaume I– són especialistes en poesia dramàtica grega amb una àmplia experiència en la traducció de textos clàssics. Acredita la seua solvència que, en 1994, Jordi Sanchis realitzà la primera versió al castellà del llibre XIII d’Ateneu de Nàucratis; i que en 2015 tots tres portaren a terme –al si de la Fundació Bernat Metge– l’edició crítica, juntament amb la traducció al català, del llibre primer d’El sopar dels erudits.

D’aquesta manera, el volum s’obri amb una «Presentació» en què Joan Francesc Mira, cèlebre hel·lenista valencià, assegura que ens trobem davant d’«una obra única i rara, una font inexhaurible de dades i de coneixements, un pou d’informació per a la història de la literatura grega i per a l’etnologia i la història dels costums». A continuació, un pregon estudi introductori explica, per exemple, que l’autor, Ateneu, era originari de Nàucratis, «ciutat d’Egipte propera a Alexandria», que visqué en un «període de l’època imperial romana dominat en els cercles culturals hel·lènics pel conegut corrent intel·lectual de la segona sofística» i que era «gramàtic d’ofici». Pel que fa a les característiques de l’edició, cal destacar les nombrosíssimes notes que acompanyen el text d’Ateneu, i que aporten una copiosa i variada informació addicional, ja que s’hi identifica els personatges i autors esmentats i s’hi fa referència als fragments citats per Ateneu en les edicions actuals on han sigut publicats.

Escrita en forma de conversa literària, una de les característiques que més singularitza El sopar dels erudits és que s’hi citen «tot tipus de notícies, autors, títols i fragments d’obres avui perdudes i de moltes de les quals aquesta és l’única font». És per això que aporta valuosíssimes dades «sobre nombrosos aspectes de les cultures grega i romana de l’Antiguitat»; i «destaca com a font d’un gran corpus de literatura grega, perduda per a nosaltres, i que, majoritàriament, sols podem llegir gràcies a les notícies que el narrador de Nàucratis ens hi transmet». Així ho confirma que Rubén Montañés i Jordi Pérez dedicaren les seues tesis doctorals –totes dues dirigides per Jordi Sanchis– a Alexis de Túrios i Dífil de Sinope, respectivament, dos poetes de l’obra dels quals principalment tenim coneixement a través d’El sopar dels erudits. De fet, el valor de les notícies que aporta Ateneu va més enllà de l’estrictament literari, ja que aborda qüestions interessants per als més diversos camps del coneixement, com ara la història de la ciència i la filosofia.

Finalment, convé remarcar que el volum incorpora una extensa «Bibliografia escollida» i un molt útil «Índex d’autors citats». I també, que es tracta d’una ingent obra literària que, en paraules dels editors, «com a caixa de sorpreses sovint, i pou d’erudició sempre sense fons, resultarà atractiva i, per damunt de tot, interessant per a qualsevol persona estudiosa o encuriosida per l’antiga Grècia».