Tens 0 productes a la teua cistella
23/12/2022
L’obra de Carles Salvador com a gramàtic, poeta, narrador o articulista és de sobra coneguda, però no passa el mateix amb la seua obra teatral que ha romàs desconeguda durant molts anys, perquè es van quedar al calaix del mestre i no han estat pràcticament representades. Un llibre recent (Carles Salvador, dramaturg, de Publicacions de la Fundació Carles Salvador) ve a esmenar aquest buit amb la publicació de quatre de les seues obres. L’edició i l’estudi introductori ha anat a càrrec de Fàtima Agut i Clausell, professora i estudiosa del teatre de les comarques de Castelló.
El panorama teatral que es troba Carles Salvador en les primeres dècades del segle XX és molt descoratjador pel que fa al teatre en valencià. És cert que el teatre a les comarques de Castelló era una de les principals distraccions, i que hi havia moltes sales on es feien representacions, però el que podríem anomenar teatre seriós era en castellà, les companyies que anaven de gira actuaven normalment al Teatre Principal de Castelló, i el teatre en valencià quedava reduït a, com diu el professor Vicent Pitarch en el pròleg, «subproductes escènics derivats dels sainets de Bernat i Baldoví i Escalante». Carles Salvador es rebel·la contra aquest panorama i comença a publicar en la premsa de l’època articles en què sostenia que un altre tipus de teatre era possible, i fa propostes possibilistes per tal que puga pujar als escenaris. Aquest fet provoca un interessant debat en el qual prendran part altres intel·lectuals i escriptors d’aquells anys, i que està molt ben documentat en el pròleg de Fàtima Agut.
El mateix Carles Salvador passa de la teoria a la pràctica i escriu un teatre que no va poder tindre recepció en la societat contemporània de l’autor, no va pujar als escenaris i va romandre amagat i ignorat pel públic a què anava adreçat. Aquesta edició de la Fundació Carles Salvador ens posa a l’abast quatre d’aquestes obres. La primera és Raig de Sol (1925), una sarsuela en tres actes que ens parla d’amor i desamor, d’art i vida bohèmia, i on trobem un triangle amorós.
Posteriorment escriu Regal de Reis (1926), l’obra més arrelada a Benassal pel tema i el temps de la història. Ens presenta la il·lusió d’una família de masovers la Nit de Reis. En aquesta obra Salvador mostra la seua admiració per les condicions de vida dels masos de les comarques del nord valencià i, sobretot, per l’important paper que feien les dones, unes formes de vida, com escriu Fàtima Agut, «d’aparença patriarcal però que són realment matriarcals».
Amb el títul que vullgau (Assaig de teatre valencià d’avantguarda) (1929) és una obra de caràcter avantguardista, en la línia del que s’escrivia en aquells moments per Europa. Ha estat elogiada per estudiosos del teatre com Vicent Simbor, Josep Lluís Sirera o Ramon Rosselló. En aquesta obra, la Lluna baixa a terra per conéixer l’home que l’estima i que li escriu poemes, però és incompresa per totes les persones amb què es troba.
La darrera obra que trobem en el llibre és El cuquet del cervell, una farsa que està estructurada en tres moments que es corresponen a tres actes. Els estudiosos de l’obra de Salvador no es posen d’acord en quin any va ser escrita. L’obra, de caràcter psicològic, ens presenta un triangle amorós.
Aquest llibre és una bona ocasió per a un tast de l’obra dramàtica de Carles Salvador, que va fer un gran esforç per escriure un teatre digne en la nostra llengua i posar-lo a l’altura del que s’estava fent en altres parts d’Europa.
