El teatret de la corona

No és la primera vegada, però tampoc no serà la darrera, que fixe l’objectiu en la corona que, en la meua opinió, hauria de sumar les voluntats de les terres peninsulars, però que erràticament, provoca sempre rebuig, a excepció dels sempre fidels monàrquics i gent de reflexió limitada.

Una vegada més, la secció de llanterners encarregada de taponar les fuites a palau, han mostrat una més que evident manca d’imaginació o van sobrats de cinisme, quan han tornat a intentar aproximar els “bombons” a la societat; una societat que els veu cada vegada més amb major grau de distància, per molt depurat que hagen previst el missatge de la princeseta.

La publicació digital “El Nacional” no para de publicar escletxes i forats dins d’una família que, cada dia resulta ser menys real i més corrent. Una família en què hi ha un membre hermètic acostumat a viure en la seua gàbia d’or, pagada amb cèntims provinents de la nostra butxaca, tot esperant que els anys passen perquè les causes obertes acaben prescrivint.

Diuen que la jove successora va haver de marxar per evitar-se les escandaloses discussions que se solen produir murs endins. Que acceptà el seu pas per l’Acadèmia de Saragossa, per experimentar (menor d’edat com era) la relació amb la tropa vestida de caqui.

El que no es publica a la premsa generalista és que Felip, li va demanar a la periodista, que marxara de casa, però que aquesta es va negar si no ho feia amb les dues xiquetes. Tampoc no se n’ha fet massa cas a la vida social d’una mare que va ser l’amant d’un aristòcrata durant més de dos mesos i que els llanterners de palau investiguen altres tres relacions extramatrimonials més.

Els intents per restablir la bona imatge d’aquesta nissaga, amb el prestigi arran de terra en tot el continent i més enllà, no alça el vol; encara més, sembla que el disseny haja estat pensat per algun republicà recalcitrant, quan es permet que el monarca aparega en totes les televisions del món, al costat del president de la serra mecànica, del que volia arribar al palau del seu país amb un “Cadillac” utilitzat per Evita.

Un nou nyap dels llanterners de palau. De nou un altre nyap, com el que no van saber evitar quan el president colombià va treure l’espasa de Bolívar a relluir. Un nou nyap cada vegada que reivindica la monarquia i la contraposa a l’abisme.

Ni els llanterners, ni el monarca ni la periodista, s’ho creuen, perquè ells saben que a diferència del règim del 78, la democràcia no necessita la monarquia per sobreviure. La democràcia sols necessita urnes, acords entre diferents o desiguals, votacions relacionades amb la vida política d’interés general, diàleg per evitar les dissonàncies territorials, econòmiques o socials. Ells ho saben, però prefereixen mirar cap a una altra banda, perquè se senten i formen part d’un anacronisme.