Tens 0 productes a la teua cistella
L’associació ilicitana considera que “la proposició de Llei per la qual es regula la llibertat educativa”, presentada pel PP i Vox, planteja un model lingüisticoeducatiu que accelera el procés de substitució lingüística del valencià i en regula l’ús educatiu com si fora una llengua prescindible i, educativament i socialment, amb un prestigi per sota de l’anglés, segons explica en un comunicat.
El Tempir argumenta el seu posicionament amb diverses raons. En primer lloc, rebutja l’apropiació “perversa” que el PP i VOX fan en aquesta proposició de la paraula “llibertat” perquè volen modificar la realitat educativa valenciana corrompent el llenguatge a fi de
convéncer la població valenciana que aquesta llei sí que garanteix —no com la del Botànic segons l’opinió d’aquests dos partits— als pares la lliure elecció de la llengua vehicular i d’instrucció per als seus fills. La segona raó és el cinisme amb què utilitzen el terme
“llibertat educativa”. De fet, assenyala, “és una aberració parlar de llibertat d’elecció quan les dues llengües oficials no són tractades de manera equitativa i igual en tots els àmbits d’ús, sobretot els formals i administratius”.
En realitat, segons explica, aquesta és una “llibertat” condicionada, en què l’administració en mans de PP-VOX realment tria la llengua vehicular (afavoreix desvergonyidament el castellà) per tots nosaltres. “És una llibertat dissenyada per a ignorar deliberadament el valencià en el món educatiu. És una llibertat tramposa”, remarca l’entitat.
Ensenyament en valencià sense metodologia
El Tempir ja va criticar en el seu moment la Llei 4/2018 per considerar que “era inviable (també irracional) vehicular les llengües oficials per percentatges que, en la immensa majoria de casos, eren inaplicables en la realitat docent de cada dia. Eren inviables en
aquell moment i ho són ara en aquesta proposició de llei (malgrat que siguen xifres més redones)”. Afegeix que “una autèntica política lingüisticoeducativa democràtica ha d’assegurar que l’alumne, en acabar la seua etapa escolar obligatòria, estiga capacitat per a expressar-se oralment i per escrit en les dues llengües oficials, sobretot en valencià, la llengua minoritzada”.
En conseqüència, l’entitat destaca que tot programa educatiu que no establisca una impartició de matèries en valencià per damunt del 50% no dota competencialment els alumnes en aquesta llengua. A més, cal que es faça servir una metodologia adequada de tractament integrat de llengües i de tractament integrat de llengües i contingut (TIC i TILC) perquè l’aprenentatge lingüístic siga efectiu, segons explica en el comunicat.
“El valencià com a llengua vehicular queda reduïda únicament a la matèria pròpia d’ensenyament de la llengua, de la qual l’alumne podrà demanar l’exempció. És a dir, en la pràctica l’alumne pot cursar els estudis en qualsevol ZPLC sense haver tingut cap contacte amb el valencià”, un fet que, per a El Tempir, “és una aberració”.
“Destrellat” de l’acreditació
D’altra banda, l’associació d’Elx qualifica “d’insensatesa” la proposta d’acreditació de competències que preveu aquesta proposició i recorda que ja va exigir en el seu moment la retirada del projecte de decret del Consell governat pel Botànic, pel qual es regulava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià que preveia “concedir el nivell d’acreditació del C1 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) als alumnes de BAT que obtingueren en eixa etapa educativa postobligatòria una nota mitjana de 7”. Destaca que “ara aquella absurditat botànica ha obert el camí perquè PP-VOX la reprenga com a via vàlida d’acreditació amb l’agreujant que també es podrà obtenir en les proves d’accés a la universitat si traus un 7 en l’examen de valencià”.
Aniquilament del requisit lingüístic
Per a El Tempir, “crida l’atenció en aquesta proposició de llei que, com a requisit lingüístic, per a impartir docència en valencià es demane el C1 -adeu a la capacitació lingüística, eliminada incomprensiblement pel Botànic i que ara el PP n’aprofita l’eliminació -només a Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Educació de Persones Adultes. En la Formació Professional i en la resta d’ensenyaments especials el coneixement de valencià es baremarà com un mèrit, per exemple, en escoles d’arts i oficis, conservatoris, escoles oficials d’idiomes (grans oblidades), últims reductes més resistents a complir amb el requisit en l’època botànica”. Per això, insisteix que una vegada més, “el prejudici i el supremacisme imperen en la filosofia d’aquesta futura llei”.
Desaparició dels assessors lingüístics
Finalment, la proposició del PP i Vox expressa clarament que les funcions de supervisió de la proporció de les llengües vehiculars als centres docents corresponen als inspectors, els quals assessoraran, emetran informes o adoptaran mesures correctores per al compliment de la futura llei. “És a dir, desacomplexament públic total del PP-VOX a l’hora de fer de la inspecció un vertader poder de control del model lingüisticoeducatiu de la dreta, cosa que no s’havia fet fins ara de manera tan diàfana”, destaca El Tempir. A més, assenyala que encara és pitjor la situació en què quedaran els assessors de plurilingüisme, perquè la derogació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, que dona cobertura i suport legal a aquests càrrecs, comportarà automàticament la desaparició d’aquest personal, “que feia el que podia per a impulsar el valencià als centres educatius”.
En definitiva, El Tempir conclou el comunicat insistint en la seua rebutja a aquesta proposició de llei “que empeny fonamentalment cap a una minorització accelerada, encara més, del valencià (en l’ensenyament) i impulsa l’assimilació lingüística dels valencians”.
