Tens 0 productes a la teua cistella
Foto del Congrés, Getty Images
Per a què necessitava i demanava el candidat Feijóo un mes llarg abans de presentar-se, si finalment ho fa, a la corresponent sessió d’explicació i votació en el Congrés?
Temps per a intrigar i desestabilitzar: aquesta és l’estratègia del PP del successor de Rajoy i candidat a la Presidència de Govern senyor Feijóo.
No es tracta de construir una proposta de govern amb continguts ni de complir amb l’obligació del seu partit respecte a la renovació pendent del CJPJ.
Es tracta d’atacar els fonaments de l’entesa democràtica i del propi sistema amb la mateixa dinàmica que han mostrat en la passada legislatura: no considerar legítims els governs eixits dels acords entre l’esquerra i els nacionalismes perifèrics democràtics.
Atacar les polítiques de protecció social i les llibertats ciutadanes: contra la igualtat, practicant i afavorint la misogínia, l’homofòbia i el racisme.
Per a aquesta política d’oposició no li calia un mes, en un dia podia haver advertit que simplement volia continuar amb les mentides i la confrontació buida de propostes practicada en la legislatura anterior.
La mateixa política i els mateixos continguts que els governs autonòmics on governen, com per exemple a les Illes Balears i al País Valencià, per citar-ne només dos. Recular en drets, privatitzar, inventar batalles culturals estèrils i malintencionades per a distraure de les veritables intencions de depredació econòmica i maltractament del medi ambient que han practicat magistralment els seus antecessors i practiquen allà on governen
La campanya permanent de desestabilització com les declaracions del polític de la guerra d’Iraq, senyor Aznar i adlateres, no amaga la falta de propostes.
Senyor Feijó, prepare la seua proposta política de govern, presente la seua proposta de coalició estatal amb Vox i pose la seua candidatura a votació del Congrés. Només ha de convèncer els diputats i diputades, són els únics que poden i han de decidir sobre els seus continguts i els dels seus socis de Vox.
Les intrigues i maniobres desestabilitzadores no són sinó una mostra del que han practicat fins ara i del que pretenen fer en l’actual legislatura. Tota una trajectòria dissuasòria per a la ciutadania que creu en la democràcia, els pactes i les solucions polítiques als problemes.
