
La pilota valenciana és l’esport de pilota autòcton de la Comunitat Valenciana. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d’una corda o avance unes ratlles en terra. Les instal·lacions originàries per a la pràctica de les diferents modalitats són els mateixos carrers. No obstant això, a causa de l’evolució de la societat, les dificultats que comportava la pràctica continuada als carrers de les ciutats, i les nombroses prohibicions, portaren a la creació d’instal·lacions específiques per a les diferents modalitats existents com el trinquet.
El trinquet és un recinte tancat que s’utilitza per a la pràctica del joc de pilota. És un rectangle, on les quatre parets que el delimiten prenen part en el joc (figures 3, 4 i 5). Pot tindre de llarg entre els quaranta i els seixanta metres, i d’amplària entre els nou metres i els onze. Els dos murs més llargs tenen d’alçària aproximada l’equivalent a la citada amplària i reben el nom de muralles. Una de les característiques a destacar és que les quatre parets que delimiten l’espai de joc prenen part d’aquest, i que al seu torn reben un nom específic, denominant muralles a les parets més llargues o laterals, i rebots, a les més curtes. La primera característica del trinquet que el fa diferent de qualsevol altra instal·lació esportiva és la col·locació del públic, el qual pren part del joc, ja que està ubicat dins del mateix espai. Els altres elements fonamentals són l’escala i el dau.

El trinquet de Pego
Històricament, Pego ha tingut diferents trinquets i espais de joc que han anat canviant de lloc amb els segles, però l’espai històric del segle XX i els principals punts documentats per l’Arxiu Municipal s’ubicaven en els següents carrers:
El darrer trinquet històric (segle XX)
El recinte més recordat del passat recent on van jugar mites com Rovellet o el pilotari local El Roget de Pego s’ubicava al carrer de Sant Josep (figures 5 i 6). La Taberna del Tio Benet: Estava situat exactament fent cantonada en aquest carrer. L’edifici era el casino i hostal del poble, i el trinquet annex (construït cap als anys vint) disposava d’una insòlita coberta feta de llaunes reciclades per a deixar passar la llum. A causa d’aquesta gran tradició, l’actual carrer de Sant Josep es coneixia popularment a les escriptures antigues com el “carrer de la pilota” o “carrer del trinquet de la pilota”.

Este edifici que fa cantonada era el Casino del Tio Benet, un lloc on se celebraven bodes i passaven les vesprades al costat del tocadiscs. Este carrer era anomenat “de la pilota”, ja que ací se situava un dels tres trinquets que hi havia, tots ja desapareguts. Un estava en la zona de l’ajuntament i un altre en el bar Vicent de la Tona.
Alguns testimonis recorden un fet arquitectònic insòlit d’aquestes construccions: al del bar Benet se li va dotar d’una coberta feta amb llaunes reciclades. La van situar un poc més amunt que el mur que donava al carrer i van deixar a l’aire i la llum. La data aproximada de construcció d’aquest trinquet va ser la dècada dels anys vint del segle passat.
Els trinquets de la línia del clero (segle XIX)
Abans de la construcció del recinte de Sant Josep, en el segle XIX els espais de joc es van traslladar a la zona de la Quintana, ben a prop de la Creu de Tena. En aquell punt de la vila hi havia dos recintes diferents (un trinquet gran i un de menut) que eren propietat de l’església de Pego.
El trasllat al Pla de la Font (Època antiga)
Encara més enrere en el temps, els documents de l’any 1616 (figura 1) situaven un primitiu trinquet de pilota a la mateixa plaça de la Vila (al costat de l’antiga presó). Posteriorment, aquest espai de joc feudal va desaparèixer del nucli de la plaça i es va traslladar cap a la zona de l’actual Pla de la Font.

L’estat actual
Tots aquests trinquets històrics tancats estan completament desapareguts o enderrocats en l’actualitat. Com que Pego no disposa d’un trinquet modern homologat, el Club de Pilota Valenciana Pego duu a terme les seues partides de raspall directament al carrer de Pere Sala (un carrer natural adaptat) o es desplacen al trinquet de la veïna localitat d’Ondara.
En 1616 a Pego (Marina Alta, Alacant) a la plaça, ja hi existia un trinquet de jugar a pilota (figura 2). Com es pot veure en el llibre de la pleita de 1616 (figura 1), la vila tenia una casa que es dedicaria per a presó la qual fitava amb el trinquet. Diu així el document: “La vila. Primo una casa dins la vila que ague de Tomas Piera per a preso afronta en lo trinquet de jugar a pilota ab muralla ab casa de Franci Corts y a les espatles en casa lo conte fonch estimada en vint y sis lliures quinze sous”.

Més tard el trinquet va desaparèixer de la plaça i segurament va ser traslladat a la zona del Pla de la Font. Posteriorment, en el segle XIX el trinquet es va traslladar a la zona de la Quintana, prop de la Creu de Tena. Allí hi havia dos trinquets, una gran i un menut, els quals eren del clero de l’església de Pego fins van ser desamortitzats i comprats per propietaris particulars.
El trinquet de Pego és un dels exemples històrics més clars de patrimoni oblidat i desaparegut de la pilota valenciana a la Marina Alta. Aquesta instal·lació va viure la seua època daurada a mitjan segle XX, convertint-se en un nucli de primer ordre per a les partides i desafiaments de la postguerra.
Durant la dècada de 1940, el recinte allotjava partides massives amb figures de la Safor i la Marina, com Juanito del Casino, Serapio o Pometa de Bellreguard. Com va passar en moltes altres localitats, la pressió urbanística, la privatització dels terrenys i la manca de protecció institucional durant les últimes dècades del segle XX van portar a la degradació o desaparició d’aquest espai com a recinte esportiu actiu.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)