Tens 0 productes a la teua cistella
Multitud de partidaris de Trump assaltant el Capitoli.
El 8 de novembre del 2016 irrompia com a nou president electe dels EUA el magnat novaiorqués, i candidat del Partit Republicà, Donald John Trump (1946). No seria l’única vegada i, després de perdre la contesa en les eleccions del 2020 a contracor contra el candidat del Partit Demòcrata, John Biden, posà tota la maquinària mediàtica per tractar d’impugnar els resultats, intent de colp d’estat inclòs. Finalment, en les eleccions del 2024 tornà a guanyar la presidència, un cas poc freqüent de doble mandat interromput per un cicle d’oposició.
Deixant a banda tots els grups dretans i ultradretants en què s’han fonamentat les seues candidatures a la presidència, un element comú en totes elles ha estat l’aposta per la defensa acèrrima de nombroses teories de la conspiració, com tot seguit descriurem. A més, la darrera candidatura, si bé fou criticada per alguns dels empresaris més poderosos del seu país, en proclamar-se guanyador esdevingué una desfilada de personatges que li donaven suport obertament, com l’inqualificable Elon Musk, que ara s’hi ha enemistat, però també els líders de Meta, Amazon, Apple o Google, entre d’altres, que sumen pressupostos que deixen en ridícul els d’alguns països sobirans.
Donald Trump ha promogut o amplificat diverses teories de la conspiració al llarg del seu temps com a figura pública, especialment durant la seua presidència. Aquestes teories han tingut un impacte important en la polarització política i la desinformació. Algunes de les més destacades són:
Eleccions robades. És un dels temes més recurrents i és una de les més influents i perilloses del seu entorn. En 2016, tot i haver guanyat el vot del col·legi electoral, el republicà va aconseguir al voltant de 2,9 milions de vots menys que Hillary Clinton. Trump va assegurar que si no hagués estat per «les persones que van votar de manera il·legal» i «les trampes» que es van fer a Califòrnia i Nova York, també hauria guanyat el vot popular. Després de perdre les eleccions presidencials del 2020, Trump va afirmar —sense proves sòlides— que hi havia hagut frau electoral massiu. Aquesta teoria va culminar en l’assalt al Capitoli dels EUA el 6 de gener del 2021. A les últimes eleccions presidencials de 2024, Trump va fer acusacions sobre un possible frau. La mateixa nit electoral, el republicà va llançar acusacions sobre suposades trampes a Filadèlfia i Detroit, malgrat no haver-n’hi proves. Durant la campanya electoral, Trump també va afirmar que els demòcrates intentarien cometre frau electoral fent que els migrants que arribaven als EUA votassen per ells, fent-se ressò de la teoria de la conspiració del Gran Reemplaçament.
Origen i cures de la covid-19. Trump va suggerir que el virus de la covid-19 podria haver estat creat intencionadament en un laboratori xinés, una afirmació falsa (https://maldita.es/buscar/origen chino del virus de la covid), però que ell va presentar de manera categòrica com a certesa. També va promoure remeis sense base científica com la hidroxicloroquina i fins i tot va suggerir ingerir desinfectant, cosa que va generar una gran preocupació.
El canvi climàtic «com a engany». Tot i que no és una conspiració nova, Trump ha difós la idea que el canvi climàtic és un «engany xinés» per a debilitar l’economia dels EUA. Aquesta afirmació ha estat desacreditada per la comunitat científica global.
Teories sobre els mitjans i l’«estat profund». Trump ha suggerit que hi ha una conspiració de mitjans i funcionaris governamentals (deep state) per fer-lo caure. Aquesta narrativa ha estat clau per a desacreditar investigacions com la de l’FBI sobre la interferència de Rússia en les eleccions del 2016.
Vacunes i autisme. Ha suggerit diverses vegades que hi ha un vincle entre les vacunes i l’autisme, una teoria desacreditada per la comunitat científica, i ha nomenat ministre de Sanitat Robert F. Kennedy Jr., conegut per difondre afirmacions falses contra les vacunes.
Aerogeneradors i càncer. Trump també ha reforçat conspiracions sobre les energies renovables, com ara els aerogeneradors. El republicà va assegurar que el soroll d’aquests aparells «produeix càncer», però no hi ha proves que hi haja un vincle entre ells.
La teoria del lloc de naixement d’Obama. Trump va ser un dels principals promotors de la teoria que Barack Obama no havia nascut als Estats Units, i per tant no podia ser-ne president legítim. Tot i que Obama va publicar un certificat de naixement de Hawaii, Trump va continuar sembrant dubtes durant anys. Va fer acusacions semblants sobre Kamala Harris, que no podia ser-ne presidenta perquè els seus pares no eren ciutadans nord-americans, i que sempre havia estat índia.
QAnon. Encara que mai no ha afirmat creure-hi directament, Trump ha difós contingut vinculat al moviment QAnon, que sosté que existeix una xarxa de pedòfils satànics infiltrats en el govern i que Trump lluita en secret contra ells. Va repiular tuits de QAnon i va evitar condemnar clarament el moviment en entrevistes.
Aquestes suposicions prenen força perquè D. Trump s’ha envoltat de col·laboradors afins a moltes d’elles, com ara els ja esmentats Elon Musk, amo de X, i l’antivacunes R. Kennedy Jr. Però també hi ha noms que sonen menys ací però tots tenen biaixos conspiranoics, com ara Stephen Miller, subdirector del Gabinet de Polítiques de la Casa Blanca, ultradretà i antiimmigració; Kash Patel, director de l’FBI crític amb la tasca de l’FBI; Peter Navarro, conseller de Comerç i Fabricació i defensor de cures alternatives de la covid-19; Laura Loomer, candidata republicana al Congrés que atribueix els atemptats amb tirotejos massius a muntatges; Devin Nunes, president del Consell Assessor d’Intel·ligència que atribuïa conspiracions a l’FBI per investigar la trama russa, entre d’altres.
La difusió d’aquesta mena de pseudoinformació s’ha escampat com la pólvora gràcies al poder de difusió d’algunes xarxes socials i de la presidència dels EUA, i, per tant, ha abastat dimensions planetàries. Per això aquestes conspiracions no són només un problema dels EUA, sinó mundial. Sense anar més lluny, ací, al nostre país, hi ha imitadors, especialment en partits com Vox i el PP, que qüestionen les eleccions, el canvi climàtic i les vacunes, entre d’altres.
Revista Saó Núm. 515, pàg. 12-13. Juliol 2025.
