El valencià a YouTube: el cas de Valençubers

28/07/2021

Parlar de comunitat ja és completament normal en ple segle xxi, i més encara si aquestes paraules s’escriuen o es pronuncien ja ben iniciat el 2021. El terme comunitat en si porta a la seua gènesi unes connotacions, a priori positives, que els assabentats en sociologia podrien vincular amb el nostre paper com a societat; bé, millor en plural, com a societats, com a relacions socials i com la necessitat personal que tenim cadascun de nosaltres de viure en conjunt, en col·lectivitat, deixant fora els individualismes, que això ja és molt boomer, amb tots els meus respectes a aquests.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al Diccionari normatiu valencià, defineix una comunitat, entre altres, com a «grup social o conjunt de persones unides per un vincle territorial, ideològic, religiós o d’interessos comuns». No obstant això, parlar de comunitats en ple 2021 ja no és el mateix que fa vint, deu o fins i tot cinc anys. De la mateixa manera que les relacions socials han canviat i han evolucionat, ara les comunitats que de veritat estan al centre, i sense exagerar, en boca de tothom, són les comunitats virtuals i les comunitats de creadors de continguts, a parer meu els mal anomenats influencers.

Que la paella no porta xoriç, que fora de Benimaclet el valencià és difícil de trobar i que el capvespre on millor es veu és a l’Albufera, són veritats absolutes al costat de la gran fal·làcia que es conta com és que no hi ha referents en valencià a les xarxes socials.

Valençubers va nàixer al mes d’octubre del 2018 gràcies a Rosella Espinós, que en aquell moment estudiava 4t de Periodisme a la Universitat de València. És a l’estiu del 2019 quan s’incorporen al projecte Sergi Pau i Sergi Moyano, redactors del projecte que també cursaven el mateix grau. Aquest equip començava aquest projecte considerant que el món del YouTube en la nostra llengua necessitava (i necessita) un espai de difusió propi i actualitzat. Un espai on es done veu al gran ventall de propostes que fan els Valençubers i, també, que fomente la creació de nous canals.

El valencià era, és i serà l’eina d’expressió i, per això, els qui fem YouTube en valencià busquem, en definitiva, promoure el valencià en tots els àmbits d’ús. Valençubers s’unia a aquest objectiu de promoure la llengua i fer-ho a través del YouTube i dels creadors de contingut valencians i en valencià, és a dir, els Valençubers.

Els principis del projecte, sobretot el primer any, evidenciaven la falta de difusió i de suport, i en això ens vam centrar. Els resultats són evidents: la comunitat dels Valençubers ha crescut més d’un 50 % i ara en som al voltant dels seixanta; les interaccions, els missatges i el renom no han parat d’augmentar.

Retornant a la fal·làcia que pretén desmentir aquesta comunitat, els creadors de contingut en valencià no responen a cap rol en concret; n’hi ha de diverses edats, públic amb un contingut divers, plural i únic. D’aquesta manera, el cas de Valençubers s’expandeix al llarg d’una llarga llista que passa per canals com el de Simmer Valenciana, Alfons «el Blüe» i Marc Zaragozá amb «Sentit Aràcnid», Aitor de Llet i Vi, Arnau d’«El coneixement no fa nosa», Aitana Ferrer d’«El Ventall d’Aitana», Emma Tomàs i el seu equip de «Diàlegs», Patri López, Teresa Ciges amb la comunicació política, Marta Meneu amb «La prestatgeria», Miquel Tejedor i «En Psicoteràpia», «Les píndoles del profe» de Santi López, les tècniques de supervivència de Daniel, les aventures musicals de Teresa Patapum, Victòria Maso amb «Educació i feminisme», els «Postesmorzars hipertextuals» de Gabriel Pascual i Aina Monferrer, «La Comarca Científica», «La ruta dels esmorzars», «Llig-me» d’Irene Rodrigo, la serièfila de Miss Sacarinaclass, els doblatges de Xavi Rico, el gaming amb Quique Ferre, del canal «Epu_x» i un llarg etcètera.

Aquest llarg llistat i etcètera respon a una necessitat: crear comunitat, com diu l’AVL per uns interessos comuns, és a dir, expressar-se en valencià també a les xarxes, i sobretot donar a conéixer que els referents valencians també estan a YouTube parlant en valencià.

Tot i que en la realitat de les xarxes tot es mesura amb likes, retweets, visualitzacions, comentaris i seguidors, Valençubers no respon a una religió de la idolatria, és a dir, que no ens devem als milers de seguidors que puga tindre un compte en concret, sinó per la seua qualitat, per la seua convicció de defensa de la llengua, per les seues ganes, i sobretot per la seua humilitat. No hem vingut a canviar el món, ni a ser déus d’aquest nou món; només volem parlar la nostra llengua, de la mateixa manera que ho fem amb les altres.

El motor del projecte és el valencià i, al mateix temps,  l’essència és la seua difusió. Sense l’ús del valencià, Valençubers no tindria raó d’existir i, per això, volem contribuir al fet que el valencià perdure en el temps. Aquells qui diuen que no hi ha joves que usen el valencià a YouTube menteixen. Sí que n’hi ha, però no tenen la difusió que mereixen. Ara, amb Valençubers, els joves tenen a l’abast una plataforma on ampliar la seua cobertura.

Darrere de cada canal, de cada vídeo, de cada contingut, hi ha hores de preparació, d’edició i posteriorment de difusió. A poc a poc, s’hi van sumant canals, s’hi van sumant persones i s’hi van sumant conviccions. Els continguts avancen, el projecte creix; en definitiva, la comunitat creix.

No obstant això, fora ingenu si dic que la pandèmia de la covid-19 no ens ha trastocat la paradeta. Evidentment que sí. Però, de quina manera? La veritat és que el confinament al qual ens vam veure sumits al març de 2020 i que es va estendre fins a principis de juny ha evidenciat, podem dir, un abans i un després per al projecte. Mentre tota la societat estava tancada a casa, els continguts de YouTube creixien exponencialment, no només la creació sinó també el seu ús, les visualitzacions i fins i tot les persones que començaven una nova idea audiovisual en valencià i que, en conseqüència, entraven a formar part de la comunitat dels Valençubers. Passàvem de tenir tres vídeos a la setmana per a donar-li difusió durant el mes de febrer als deu o quinze setmanals que vam arribar a tenir al març, abril o maig.

No obstant això, la pandèmia de la covid-19 i les posteriors restriccions no ens han portat efectes positius en tots els àmbits. El projecte Valençubers produïa i organitzava anualment una trobada i fins i tot una gal·la d’inauguració d’any. Malauradament, aquest any no hem pogut celebrar aquests actes ni el concurs de YouTube als instituts. Però, com la dita, reinventar-se o morir, el projecte de Valençubers no mor només a les xarxes, sinó que s’estén per tot el territori valencià, passa per cada aula, per cada col·legi i per cada institut.

Crear un públic fidel i demostrar que el valencià és un factor d’èxit en xarxes com YouTube ha sigut la premissa que ens ha fet viatjar per cada comarca valenciana i que, al costat de la Plataforma per la Llengua, hem acostat el projecte als més menuts de la casa i als que més consumeixen el contingut de les xarxes. Així, des de tercer de primària fins a segon de batxillerat, la campanya «Valençubers a les aules» ha donat no sols fruits, sinó també ànims per continuar fent créixer el projecte i la comunitat.

La situació dels creadors de contingut en valencià és ben optimista. No obstant això, encara queda un llarg camí al davant, ja que diàriament ens exposem a comentaris i missatges que només tenen una finalitat: insultar per l’ús i l’estima de la nostra llengua. Però, els Valençubers ho tenen clar, es mullen, defensen la llengua i, sobretot, no la fan canviar.

Els verdaders influencers no són aquells que viatgen, que viuen d’anunciar productes per les xarxes i molt menys els qui no es mullen en els autèntics problemes actuals. Els verdaders influencers són els qui defensen la seua llengua, una llengua minorada, amagada, silenciada, censurada, però que la parlem, la difonem, la defensem i la utilitzem. El valencià a YouTube està present. El cas dels Valençubers funciona i, sens dubte, és més necessari que mai.