El valencià continua sent «un problema» per a l’assistent virtual de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

L’assistent virtual d’intel·ligència artificial incorporat a la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Castelló de la Plana no garanteix una atenció efectiva en valencià. Així ho denuncia Plataforma per la Llengua, que ha presentat una reclamació davant el consistori i una sol·licitud d’informació pública perquè l’Ajuntament explique com funciona aquesta eina, en quines llengües és capaç d’interactuar i quines garanties ofereix per respectar els drets lingüístics de la ciutadania.

Les comprovacions realitzades per l’entitat evidencien que l’assistent pot recuperar determinada informació que ja està disponible en valencià, però no és capaç de mantindre una conversa ni de respondre activament en aquesta llengua. Quan una persona usuària li demana expressament que responga en valencià, el sistema continua interactuant en castellà i, davant la insistència, acaba mostrant el missatge «Tuvimos un problema».

Per a Plataforma per la Llengua, el resultat és especialment significatiu: el valencià continua sent, en la pràctica, «un problema» per a una eina d’atenció ciutadana de l’Administració municipal.

L’entitat considera que aquesta situació posa en qüestió el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l’Ajuntament en qualsevol de les dues llengües oficials. L’assistent virtual es presenta com un canal digital per facilitar consultes i tràmits, però, segons les proves efectuades, no ofereix un servei equivalent en valencià i castellà.

A més, Plataforma per la Llengua assenyala que l’Ajuntament anuncia que la informació està disponible «en l’idioma que desitges», una promesa que, segons l’organització, no es compleix plenament quan la persona usuària opta pel valencià.

Una tecnologia que no pot reduir els drets lingüístics

Plataforma per la Llengua recorda que la incorporació de sistemes d’intel·ligència artificial als serveis públics no pot comportar una reducció dels drets lingüístics de la ciutadania. La digitalització de l’Administració, assenyala l’entitat, hauria de garantir la igualtat d’accés als serveis públics i no crear nous obstacles per a les persones que volen ser ateses en valencià.

En aquest sentit, l’organització considera que el dret d’opció lingüística no es pot limitar als documents escrits o als continguts estàtics d’una pàgina web. Si una administració pública ofereix un nou canal digital d’atenció ciutadana, aquest també hauria de garantir una interacció normalitzada en les dues llengües oficials.

«La intel·ligència artificial no pot convertir-se en una nova via de discriminació lingüística», adverteix Plataforma per la Llengua, que reclama que el respecte als drets lingüístics es tinga en compte des de la fase de disseny i desenvolupament de qualsevol eina tecnològica implantada per una administració.

Què ha demanat Plataforma per la Llengua a l’Ajuntament?

A més de la reclamació presentada, l’entitat ha sol·licitat informació pública sobre el funcionament de l’assistent virtual. En concret, vol que el consistori aclarisca en quines llengües està preparat per a operar i si és capaç de mantindre una conversa completa en valencià o si únicament pot recuperar continguts que ja estaven publicats en aquesta llengua.

Plataforma per la Llengua també ha demanat informació sobre els criteris que es van seguir per determinar les llengües de funcionament de l’eina i sobre les mesures adoptades —o previstes— per garantir el compliment de la normativa relativa a l’oficialitat del valencià.

Així mateix, l’entitat vol saber si s’han realitzat proves, auditories o avaluacions per comprovar que el sistema no discrimina les persones usuàries en funció de la llengua que utilitzen.

La sol·licitud també inclou preguntes sobre l’organisme municipal responsable del disseny, la supervisió i el manteniment de l’assistent, així com sobre l’empresa o entitat que l’ha desenvolupat o implantat, el cost del sistema i els recursos destinats específicament a garantir-ne el funcionament en valencià.

Un problema que ja té precedents

Aquesta no és la primera vegada que Plataforma per la Llengua denuncia que una eina d’intel·ligència artificial incorporada a un servei públic no garanteix els drets lingüístics dels valencianoparlants.

El mes de maig, l’entitat ja va reclamar a la Generalitat Valenciana que l’assistent virtual d’atenció sanitària Lola estiguera disponible en valencià des del primer dia de funcionament, després de constatar que el sistema només permetia interactuar en castellà.

En aquella ocasió, Plataforma per la Llengua ja va advertir que la transformació digital dels serveis públics no podia convertir-se en una nova forma de discriminació lingüística. Ara, l’organització considera que el cas de l’Ajuntament de Castelló de la Plana posa de manifest la necessitat d’aplicar aquest mateix principi a tots els sistemes d’intel·ligència artificial utilitzats per les administracions.

Per això, l’entitat insta el consistori a revisar els seus canals digitals i les eines basades en intel·ligència artificial per garantir que el valencià no hi aparega únicament com una opció de consulta de continguts, sinó com una llengua real d’ús, d’atenció i d’interacció amb la ciutadania.

Perquè si una persona que s’adreça a un assistent virtual en castellà pot interactuar amb normalitat, però una altra que ho fa en valencià rep un missatge d’error, la tecnologia no està oferint un servei igual per a tothom.