La revista degana en valencià

El valencià en les falles

11/07/2022

Al voltant de la festa valenciana de les Falles s’ha anat constituint una extensa xarxa associativa que s’estén de cap a cap del País Valencià, amb un nombre de comissions que ultrapassa les 800, que aglutina més de 200.000 persones de manera directa, que activa una intensa sociabilitat íntimament lligada a les estructures urbanes i que mobilitza una enorme quantitat de recursos econòmics que acaba incidint en una no menyspreable quantitat de llocs de treball en diversos sectors productius. S’hi ha d’afegir que les Falles, tot i ser hereves de la cultura popular tradicional valenciana, forgen la seua configuració actual en la modernitat i han esdevingut una expressió privilegiada del sentiment d’identitat valencià i un espai, almenys en principi, on el valencià hauria de tindre un clar protagonisme tant pel que fa a l’ús com a les seues connotacions simbòliques.

Atesa la rellevància sociocultural de les Falles, els usos lingüístics que es donen en este àmbit es caracteritzen per l’existència de tres esferes: els usos rituals, els usos comunicatius i els usos vinculats a activitats culturals de tota mena. Així i tot, estes esferes s’entrecreuen, sense que siga possible separar-les taxativament. Recordem que, des dels seus orígens, la festa fallera ha estat expressada fonamentalment en valencià, tant en els versos explicatius dels cadafals com en els llibrets fallers que explicaven les falles (els primers apareixen a mitjan segle XIX, amb figures destacades com Josep Bernat i Baldoví o Blai Bellver) i també en la mateixa sociabilitat festiva de les comissions falleres i els veïnats als quals representaven. A més, encara que s’utilitzara un valencià popular i no codificat, es va veure clarament l’impacte normalitzador de les Normes de Castelló de 1932, per exemple en publicacions falleres històriques com Pensat i Fet i en no pocs llibrets. A més, en 1953 la Junta Central Fallera fou una de les primeres institucions modernes a crear un servici de correcció ortogràfica per als documents i escrits redactat en valencià, especialment els llibrets. Paradoxalment, en l’àmbit faller es va produir des dels anys cinquanta una intensificació del procés de castellanització de la societat valenciana, i durant la Transició va desenvolupar-se el secessionisme lingüístic anticatalanista, que tindria en la festa fallera, i ho continua tenint, un espai preferent de manifestació.

En 1993, la Generalitat Valenciana va crear els premis a l’ús del valencià en els llibrets per a les comissions falleres del país, però la indefinició de la normativa autonòmica feu que la situació del valencià continuara estancada. Només l’aprovació de la normativa oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2002 va restaurar la llum del sentit comú en un territori embogit per tants enfrontaments i tensions, tot i que encara a hores d’ara el concurs de llibrets de Lo Rat Penat, de normativa secessionista, atrau la participació de més de 300 comissions falleres, mentre que sols al voltant d’unes 30 es presenten al concurs de llibrets que la Generalitat convoca.

Un tret especial de la situació actual del valencià en les Falles és el seu acusat grau de ritualització. És a dir, un nombre important d’activitats i actes fallers es fan en valencià, com el Cant de l’Estoreta convocat per comissions com Plaça de l’Arbre i Blocs-Platja de València; el Concurs de Declamació en Llengua Valenciana, també dirigit als xiquets, que organitza la Junta Central Fallera, o els concursos de teatre adult i infantil que esta organitza, així com d’apropòsits per a presentacions, a més de la Crida, o el començament ritual de les mascletades oficials de l’Ajuntament de València. Uns altres actes, com ara la Gala de la Cultura de la Junta Central Fallera o els nombrosos actes socials que tenen lloc en les comissions, també fan del valencià un vehicle preferent per a donar especial significació identitària al ritual faller d’afirmació valenciana. No obstant això, en molts d’estos el valencià queda més lligat a un ús protocol·lari. Dit d’una altra manera, s’ha produït l’avanç d’una ritualització del valencià en la festa en clau identitària, d’acord amb la que, potser, també es dona en la societat en general, davant de l’avanç de la castellanització, sols que la festa, en ser en si mateixa un ritual o conjunt de rituals, es prestaria molt més a la ritualització de la llengua minoritzada. Una afirmació evidentment matisable en les comarques falleres valencianoparlants, on a diferència de València, el valencià no es reduïx als usos rituals.

Pel que fa als usos comunicatius, des fa uns quinze anys els diversos òrgans de govern de la festa de les Falles s’han dotat de reglaments de funcionament en la majoria dels quals és freqüent trobar alguna referència explícita al valencià. A València, l’ús majoritari del castellà per part de la Junta Central Fallera ha donat pas a una presència habitual del valencià arran del canvi de govern municipal de València en 2015. Pel que fa a les falles de la resta del País Valencià, a imitació del que es va fer al seu moment a la ciutat de València, en molts reglaments d’altres localitats es van incloure referències al valencià de característiques semblants, que inserixen la llengua en l’esfera simbòlica, tot i que en la darrera dècada el discurs sobre el valencià ha anat actualitzant-se amb la incorporació de conceptes i termes habituals de la planificació lingüística per a definir la vinculació i el compromís de les falles amb el valencià. Així mateix, pel que fa a l’autoritat lingüística destaca el progressiu reconeixement de l’autoritat oficial de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
D’altra banda, amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i comunicació, les comissions falleres han anat obrint diversos llocs web per a transformar-los en canal de difusió de les seues activitats, tot i que encara predomina en ells l’ús majoritari del castellà. Pel que fa als mitjans de comunicació, els programes o espais dedicats més específicament a les Falles utilitzen majoritàriament com a llengua vehicular el castellà, tret de la informació que oferix Radiotelevisió Valenciana i alguns mitjans menors. I pel que fa a les publicacions especialitzades que aborden de manera monogràfica la festa fallera, habitualment hi predomina el castellà, encara que hi ha casos en què el valencià és l’única llengua emprada (Revista d’Estudis Fallers, Cendra). En el cas de publicacions periòdiques dependents d’institucions falleres, com són les distintes juntes locals falleres, cas dels llibres fallers, l’ús del valencià és molt més hegemònic, ha anat augmentant en la darrera dècada i es presenta quasi normativitzat en la majoria de textos.

Respecte als usos vinculats a activitats culturals, una comissió fallera estàndard du a terme un seguit d’activitats culturals molt diversa, entre les quals n’hi ha algunes d’específiques que adquirixen una especial dimensió pel fet d’anar associades a l’ús del valencià. D’estes destaquen, especialment, els llibrets de falla, les representacions teatrals i els concursos literaris. Pel que fa als llibrets, semblen haver-se accentuat els trets de ritualització del valencià escrit, com també ocorre amb el valencià oral. Això no obstant, sí que s’aprecia una major normativització lingüística, especialment des que la Junta Central Fallera passà a emprar la normativa oficial.

Pel que fa al teatre dins de les Falles, es tracta d’una activitat molt rellevant de la festa i una de les que més ha aportat a la conservació i conreu del valencià. A banda de la participació en els concursos de llibrets, teatre i presentacions, les comissions munten obres en valencià al llarg de l’exercici o recitals de poesies, dins dels seus casals o en el marc de setmanes culturals. A més a més, algunes comissions organitzen activitats orientades expressament al foment del valencià i la seua rellevància històrica, com és el cas del Tirant de Lletra, lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc organitzada per la Falla Na Jordana, o la Mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana, que des del 2006 es fa a Gandia, organitzada per la Junta Local Fallera i l’Associació d’Estudis Fallers, per a posar en contacte i comunicació totes les comissions que fan un especial treball en la promoció del llibret de falla i del valencià.

Pel que fa a les activitats culturals i de difusió del valencià, en l’última dècada s’han posat en marxa diversos concursos i premis literaris que tenen esta finalitat i que, a més, tenen el valor afegit de ser iniciatives que bastixen una xarxa de col·laboracions amb escriptors, col·lectius culturals, el camp de l’ensenyament, institucions, empreses i associacions diverses. Es tracta de projectes que transcendixen l’àmbit estrictament faller i aconseguixen projectar-se sobre el conjunt de la societat, iniciatives com els Premis de les Lletres Falleres. A més, també s’ha produït un avanç de la patrimonialització de la llengua, en funció de la seua minorització i els riscos que corre en una societat dominada pel castellà i l’anglés. Este seria un factor positiu de preservació, però limitat i configurat per la mateixa minorització del valencià. Com a dada positiva, hi ha una creixent col·laboració entre les associacions festeres i diverses institucions, empreses i associacions culturals per a crear espais compartits des dels quals poder dur a terme activitats culturals que duen implícita la promoció del valencià, com l’edició de llibres, les quals aconseguixen tindre una projecció directa en l’àmbit festiu i alhora també s’estenen sobre el conjunt de la societat.

En suma, podem concloure que tot i les limitacions i entrebancs estructurals per a la plena normalització de l’ús del valencià en les Falles, s’ha avançat prou en els darrers anys, especialment a la ciutat de València, i s’han consolidat també  els progressos en la resta de ciutats i localitats falleres.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top