La revista degana en valencià

«El valencià: una realitat en la vida social i eclesial»

24/10/2022

Amb tota la barra del món, aquest és el títol del punt 11.12 de l’onzena proposta (Església, Cultura, Educació i Societat) de les Constitucions del Sínode Diocesà de València. I dic amb tota la barra del món perquè una Església, o millor dit, una jerarquia com la valenciana que menysprea, arracona i ignora el valencià, ¿com pot dir que la nostra llengua és una realitat «en la vida eclesial»?

Quan des de fa segles els bisbes del País Valencià (amb les excepcions dels bisbes Josep Pont i Gol, Josep Maria Cases, Rafael Sanus i Enric Benavent) han exclòs dels temples el valencià i han reduït al no-res la nostra llengua als seminaris i en la litúrgia, ¿com tenen la barra d’afirmar en aquest punt 11.12 que el valencià és una realitat «en la vida eclesial»?

El Sínode, que es va celebrar entre el 2019 i el 2021, finalitzà les seues sessions en l’Assemblea Sinodal, els dies 22 i 23 de maig de l’any passat. Aquest punt 11.12, a més d’afirmar (falsament) que el valencià és present «en la vida eclesial», diu també que «és desitjable que es puga disposar dels textos litúrgics habituals en llengua valenciana». El punt 11.12 continua encara així: «Aquest Sínode demana que l’arquebisbe, en comunió amb els bisbes de Sogorb-Castelló i d’Oriola-Alacant» (per què s’oblida el text del bisbe de Tortosa?), «facen els passos necessaris per constituir els grups de treball per a la traducció valenciana dels textos litúrgics, més enllà de polèmiques i d’interessos no eclesials». Si és indigne dir que el valencià és present «en la vida eclesial», és igualment indigne demanar la constitució de «grups de treball per a la traducció valenciana dels textos litúrgics».

¿Els bisbes valencians no recorden que fa anys (massa anys) l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (l’ens normatiu pel que fa al valencià) va presentar als bisbes el Missal romà traduït al valencià, una traducció que deu estar plena de pols, descansant en algun dels despatxos del palau arquebisbal de València?

És indignant que aquest punt 11.12, afirme que cal «la traducció valenciana dels textos litúrgics, més enllà de polèmiques i d’interessos no eclesials», quan els bisbes neguen l’autoritat de l’AVL (que treballa amb un criteri científic) i obliden la traducció feta del Missal romà al valencià.

Ara que fa un any de l’Assemblea Sinodal que aprovà el punt 11.12, que demanava tindre els llibres litúrgics en valencià, fora bo que els nostres bisbes apostaren per inculturar l’Església valenciana en la llengua i en la cultura que li és pròpia. I tant de bo els bisbes del País Valencià dignifiquen el valencià, tantes vegades arraconat, prohibit i exclòs per ells mateixos i pels seus predecessors.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top