La revista degana en valencià

El valor de la conservació de la natura i la biodiversitat en temps d’emergència climàtica

En el darrer terç del segle passat, en molts països, es va despertar amb força la consciència ecològica. D’exemples de grans desastres ambientals no en faltaven, i els governs, espentats per l’opinió pública, adoptaren normes i mesures per posar fre a alguns dels problemes més greus. També al nostre territori va arribar, amb retard, aquesta preocupació, i començaren a implementar-se regulacions i mesures de conservació dels espais naturals més valuosos. Quasi sempre les mesures legals arribaven després de constatar greus pèrdues i danys per al medi ambient i de mobilitzacions ciutadanes que exigien actuacions a l’administració.

Recentment, bufen vents en sentit contrari que s’oposen a les millores ambientals. Per això cal, ara més que mai, preservar i incrementar els espais naturals ben conservats, amb la màxima diversitat i riquesa ecològica. Justament ara, quan més alarmants són les evidències que estem arribant prop dels límits de recursos tan bàsics com l’aigua, el sòl fèrtil o les pesqueries. Ara, quan els boscos continuen disminuint a escala global i alguns paratges emblemàtics de la biodiversitat mundial, com l’Amazònia, segueixen reduint-se i degradant-se. També ara, quan les mostres més irrefutables de la magnitud, la velocitat i el poder destructiu del canvi climàtic són contundents i clares, creixen al món forces que s’oposen a protegir la nostra casa, la natura, la que ens protegeix i alimenta a tots. Grans empreses que es lucren amb l’explotació i l’ús massiu de combustibles fòssils, amb la desforestació, amb l’ocupació o l’alteració de més i més espais naturals, tenen la capacitat i el poder per influir a governs, partits i persones, per afavorir els seus interessos particulars. Però eixos interessos i eixes polítiques que no respecten i que degraden el medi ambient, no són els interessos de la majoria de la gent. Ben al contrari, la immensa majoria de la població es perjudicarà greument si continua la destrucció dels recursos i els espais naturals. Per això cal que els ciutadans i les seues entitats representatives facen front a eixe corrent que ens porta al desastre. No sols seria un desastre ambiental, sinó econòmic i social. Una catàstrofe per a la humanitat.

Els ecosistemes naturals ben preservats realitzen una immensa funció protectora i ens ofereixen gratuïtament uns serveis essencials per a la nostra economia, per a la nostra salut i benestar i, en definitiva, per a la nostra vida. Si deixem perdre parts importants d’aquest mantell protector, haurem de pagar factures cada vegada majors i la nostra qualitat de vida se’n ressentirà molt, amb pèrdues insuportables. I això està passant ja. Les conseqüències de la dana de l’any passat al nostre territori són un exemple de com les accions humanes poden incrementar els danys i generar catàstrofes en gran mesura evitables. Catàstrofes que només parcialment podem considerar naturals, perquè la major part dels danys són resultat d’intervencions humanes. Alguns encara s’entesten a negar les evidències, basades en fets, d’aquesta responsabilitat humana. El negacionisme climàtic i ambiental ens està resultant molt car i els costos els paguem entre tots.

Les pluges torrencials formen part del nostre clima, però no hi ha cap dubte raonable del fet que l’activitat humana és la que incrementa la freqüència i la intensitat d’aquests episodis. Altres actuacions humanes contribueixen a agreujar-ne i multiplicar-ne els danys. Hem reduït l’extensió dels boscos i els hem degradat, amb la qual cosa disminueix la infiltració cap a les capes profundes del subsol i s’incrementa la quantitat i la força de les aigües que corren vessant avall. Aquestes escorrenties incrementades poden erosionar amb més facilitat el sòl fèrtil que, a més, està poc protegit quan escasseja la vegetació, incrementant-se així el poder destructiu de les aigües i la desertificació del territori. En gran part dels nostres rius i barrancs s’ha eliminat la vegetació original de ribera o l’hem substituïda per canyars. Amb freqüència s’han ocupat els marges o s’han estretit i alterat els llits per on pot circular l’aigua. Finalment, hem impermeabilitzat i desdibuixat les parts baixes de molts barrancs, ocupant les zones inundables, bloquejant o desviant el seu recorregut. Totes aquestes actuacions, unides a d’altres negligències en la prevenció han contribuït al desastre. Si no combatem les causes humanes que amplifiquen i multipliquen aquests fenòmens associats a les fortes pluges, els desastres es repetiran.

La conservació eficient dels recursos i la preservació de la salut i el benestar humà va més enllà de la protecció d’unes àrees concretes i ha d’afectar, de manera transversal, totes les activitats humanes. S’ha de fer una ordenació racional del territori i una avaluació rigorosa dels impactes negatius de les activitats, per evitar o minimitzar els danys. Les ferramentes per fer això les tenim des de fa temps. No és un problema tècnic o científic. Cal véncer interessos particulars, especulatius i a curt termini, quan beneficien uns pocs i perjudiquen la immensa majoria. La política i les lleis serveixen per a això. La protecció de les àrees que es conserven encara en bon estat ecològic, o que es poden recuperar en relativament poc de temps, forma part de la necessària planificació del territori i resulta vital per a la nostra societat. Són molts els riscos potencials que amenacen la nostra riquesa ecològica. La destrucció d’un paratge d’alt valor pot ser molt ràpida, mentre que la seua restauració pot resultar impossible a escala temporal humana. Esdevé fonamental assegurar la protecció dels ecosistemes ja emparats per fórmules legals i afegir aquells que encara no estan protegits, però ho mereixen.

No basta amb una declaració formal de protecció d’un espai natural, però aquest és un primer pas indispensable per tal d’assegurar la seua pervivència. Tenim exemples on la protecció legal no ha vingut acompanyada pels recursos suficients, sobretot quan els governants no s’han implicat i es desentenen de la conservació real dels espais a protegir. Aquesta no ha de ser cap excusa per no continuar i aprofundir una política de preservació del patrimoni natural. Si hi ha voluntat política i s’hi apliquen estratègies adequades, les zones protegides poden ser altament beneficioses tant per als afectats directes com per al conjunt de la societat. Hi ha molts bons exemples a tot el món de com les àrees protegides han revitalitzat territoris i han generat beneficis palpables, també econòmics, resultat d’una bona estratègia de conservació. Com passa amb altres drets socials, la societat ha d’estar vigilant i atenta per reclamar un bon govern del patrimoni natural i ha d’exigir canals de participació i transparència per garantir i millorar la protecció. L’acció dels col·lectius ecologistes i altres entitats ha estat fonamental a l’hora de denunciar mancances i exigir millores. Eixa tasca fonamental ha de continuar per exigir una protecció de qualitat, participativa i eficient.

També cal, com en altres camps socials, desmuntar falsedats i bulos que es propaguen sense fonament o distorsionant la realitat. No és cert que en els espais protegits «no es pot fer res». En totes aquestes àrees es permeten i es promocionen activitats tradicionals, sempre que es realitzen respectant els valors a conservar. En aquestes zones és més fàcil aconseguir subvencions i ajuts per a activitats, tant de tipus tradicional com altres de noves, per fomentar un desenvolupament realment sostenible. En molts casos, les àrees protegides –si se saben cuidar i gestionar adequadament– es converteixen en referents que mouen la societat a defensar els seus valors. Els mitjans de comunicació i els ciutadans en general estan especialment sensibilitzats per les agressions que puguen afectar un d’aquests paratges i les regulacions de gestió són més detallades i respectuoses en aquests llocs. La conservació i la restauració dels ecosistemes pot generar molts llocs de treball. Pot incrementar el valor i la comercialització de les produccions tradicionals i generar noves activitats econòmiques. Tot açò és especialment important en les zones més despoblades del nostre territori.

Sobretot, les àrees poc alterades, amb la màxima diversitat dels seus components naturals, ens asseguren la possibilitat de seguir rebent els seus serveis protectors. Per exemple, l’aigua que bevem, que es recarrega en eixos espais, sempre que conserven la seua integritat. Els ecosistemes naturals, quan més complets i ben preservats estan, maximitzen els serveis que necessitem. Protegeixen el sòl fèrtil, redueixen la virulència de les crescudes de rius i barrancs i mantenen els cicles atmosfèrics i climàtics. Coses que tenen un valor incalculable i que res no pot substituir. Si per l’obcecació de certs sectors econòmics i polítics s’empitjora la necessària preservació dels ecosistemes, no hi haurà cap economia que aguante, ni cap societat que puga sobreviure. La nostra salut, la nostra vida, depén de la natura.

 

Subscriu-te