El vent s’alça

Passades ja les eleccions locals i autonòmiques, el seus resultats ens fan albirar ‒toquem ferro‒ un paisatge polític que pot ser prou diferent del d’aquests anys ‒tants!‒ de domini absolut del Partit Popular. Si més no, la seua contumaç persecució de la nostra cultura pot començar ja a desfer-se. Si, a més a més, s’anara acabant també el seu obscé i servil servei a interessos tan contraris al benestar de les persones, se’ns faria més creïble la justícia política, a banda de poètica, de les eleccions.

El panorama que deixa la caiguda de la dreta, encara que relativa –no ens enganyem: el colp rebut l’ha deixat només atordida‒, ofereix un ventall de reptes i possibilitats per a conformar els equips de govern que la Generalitat i els principals ajuntaments del País Valencià necessiten. El denominat bipartidisme ha deixat pas a una escenografia política diferent: ara és el temps de la paraula, de la negociació, d’acordar programes de sanejament i reconstrucció i de triar amb seny les persones que els han d’aplicar. Després de la batalla, és l’hora de comptar els ferits, de soterrar dignament els morts i de gestionar l’armistici.

A l’hora d’escriure aquestes lletres sembla que ja està clar el què i qui, malgrat que l’acord ha viscut moments difícils, tensos, estratègics… però finalment tindrem un govern progressista a la Generalitat Valenciana. Ara és el temps de la paraula, de discussió, d’acord, de negociació. Ens espera un temps ple d’esperança després del llarg camí recorregut entre les ombres del Partit Popular. Ara ens hi juguem un País Valencià encara viable, i tenim la possibilitat de potenciar un possible «Eix Mediterrani» de caràcter polític, no sols cultural.

Per això, ens urgeixen polítics i polítiques que malden per canviar la sort de les persones i col·lectivitats més desfavorides de la nostra societat, tan castigada per anys de saqueig i balafiament, i que treballen, ja, per un present i un futur millors. I que es deixen encoratjar pels valencians i valencianes que ens estimem la nostra cultura. «El vent s’alça. És hora ja de viure».

Editorial del nº 405, corresponent a juny de 2015