El virus antimediterrani

07/10/2020

Editorial Saó revista juliol-agost nº460

Sempre que hem pogut, l’editorial del mes de juliol, l’hem escrit –com toca– sobre coses fresquetes. Però aquest any és diferent, molt diferent. I a més tenim el risc d’escriure sobre coses que poden modificar-se demà mateix. La pandèmia aquesta ens ha trastocat, fins i tot, l’habitual seguretat de saber el que podíem fer demà mateix. Ara, ja no ho sabem.

Vam estar retirats a casa. Vam veure l’exercit pels nostres carrers i places. Vam fer esforços individuals i col·lectius molt grans. I després vam eixir unes hores. I després van obrir els bars i els restaurants. Havia arribat l’estiu sense haver viscut la primavera. I vam entrar en mode «necessitat de recuperar el temps perdut». Nosaltres, els valencians i valencianes, no som d’estar tancats a casa. I ho sabem. Som de contacte físic, d’expressar amb claredat els sentiments i les emocions. I, tal vegada, vam organitzar una mena de mascletada social que, a hores d’ara, no sabem si seran greus o molt greus les repercussions que va a tindre.

El virus i les persones que l’intenten controlar han aconseguit que la societat estiga pendent de les notícies, per si bota la llebre i tenim un rebrot a prop de casa, del poble o de la ciutat. I tenim por que ens tornen a tancar, o a confinar, que sona com més suau. I aquest sentiment encara fa créixer més el desig de fer més coses, perquè, en el fons, sempre pensem que, com tal vegada no ho podrem fer a l’agost, anem a fer-ho ja, no vaja a ser que…. És com si la capsa de Pandora sempre la portarem a les mans i no sabérem mai quan es va a obrir; o com tindre por de girar el cantó, per si ens troba el Caront de torn i ens vol tornar a fer  travessar el carrer per  tancar-nos de nou a casa.

Ara, tal vegada més que mai, hem de veure que la responsabilitat individual és fonamental per a la salut personal i col·lectiva. Aquest virus ens ha d’ajudar a veure que la responsabilitat individual, la llibertat personal, els nostres desitjos i anhels, les nostres llibertats individuals, estan o han de passar pel filtre de la «nova normalitat» que encara no sabem de cert cap a on anirà.

Igual que no sabem exactament com se’ns ha presentat aquest maleït virus. Però si ho pensem una miqueta, ens està ajudant a veure les capacitats, i les incapacitats, no només de molts responsables  polítics   i socials, sinó també –i com!– de molts ciutadans que es mereixen molt dubtosament tal condició. Al final, semblaria que aquest virus està provocant una nova realitat com dissenyada, talment, per un enemic de les llibertats, de les emocions compartides, de l’afectivitat, de la descentralització política,  de les activitats culturals, de la vida social, de la mateixa mediterraneïtat. Esperem, doncs, que quan més aviat millor, s’aconseguisca algun remei efectiu i assequible que permeta  fer front a la infecció. Perquè, en cas contrari, la malaltia va a endur-se per davant una forma de viure, d’entendre el món, una cultura de la llibertat i el pensament.

Que demà estiguem millor.