El virus centralista

28/07/2020

Demana és la paraula que més vegades deu haver aparegut en premsa al costat del nom de la presidenta del govern balear, Francina Armengol. No som un país que demani gaire, més aviat acotam el cap, tenim una actitud servicial, mesella, de criat, respectuosa amb l’amo. Llevat de quatre eixelebrats que sempre es queixen, clar… Però ara, la gent llegeix a la premsa que la presidenta «demana» que tanquin els aeroports per a protegir els ciutadans de la propagació del virus (17 de març, dos dies després de la decretació de l’estat d’alarma), «demana» poder comprar material sanitari perquè no arriben mascaretes ni guants des de Madrid, que ho té tot centralitzat (tira pel dret el dia 8 de maig). «Demana» que no es considerin les Illes com una realitat provincial a l’hora d’iniciar la desescalada, sinó per illes; «demana» que totes les illes, excepte Mallorca, entrin en fase 1 (només s’accepta Formentera); fa poc «demanaren» que Menorca entràs en fase 3 igual que Formentera perquè feia setmanes que no s’hi detectava cap positiu (denegat) o «demana» ajuda per a reactivar el turisme, tot i que, honestament, crec que no aprofitar la situació per a capgirar el model turístic i intentar reactivar un model caduc i perjudicial és un error clamorós.

La presidenta demana perquè, igual que tots els presidents de les autonomies espanyoles, no hi pot fer res. Només té competències administratives i un mínim de capacitat legislativa, però no per a recaptar el gruix dels impostos o per fer lleis autènticament transformadores o sobre les portes d’accés al nostre territori.

Potser l’única cosa positiva que ha duit aquest virus ha estat posar ben davant els ciutadans que a Espanya hi ha un virus etern i immutable: el del centralisme.

Crec que tots podem entendre que davant d’una situació d’emergència és necessari una coordinació entre totes les administracions, ja que no es poden prendre mesures contradictòries. I tots entenem que aquest paper correspon a l’Estat. Però era necessari retirar les competències als territoris? No coneixen molt millor els tècnics de cada departament els territoris que administren que els tècnics dels ministeris? Això ha provocat que des dels governs només es poguessin fer propostes que eren estudiades a Madrid, com el tancament dels aeroports balears, una decisió que ha ajudat a controlar la pandèmia i que s’hauria d’haver pres abans. Però hauria pogut passar que el ministre Ábalos o el president Sánchez no ho haguessin acceptat, com si fossin reis absolutistes…

Però també hem vist els vicis que circulen dins l’Estat, en el qual tot es pren com un combat entre dos grups enfrontats, sempre hi ha d’haver un enemic a qui atacar. I qui ho ha patit de manera molt clara és el president Torra, qui ha fet demandes molt assenyades, com aïllar zones de dins Catalunya, i no li han fet ni cas; o li han fet cas setmanes més tard, com en el cas del confinament total de la població, dies després que algun ministre digués que les mesures preses per l’Estat eren les més dures que es podien prendre.

No aïllar Madrid, com a símbol d’Espanya. Madrid no pot ser vista com a culpable de res, ni tan sols de la propagació del virus, tot i que estudis apareguts fa poc, com el publicat per Vilaweb dia 17 de maig, demostren una clara vinculació entre morts per COVID i desplaçament des de o a Madrid (no només de madrilenys).

O la comèdia dels canvis de fases, que pareix una competició marcada per la futura crisi econòmica. Com que Madrid no podia abandonar la fase 0, algunes de les principals ciutats de l’Estat sʼhi ha hagut de quedar, com Barcelona o València, tot i que la situació no era tan desastrosa, tot això trempat amb les protestes dels pijos del barri de Salamanca.

Davant una situació tan complexa, és normal que hi hagi errors. Tots els governs han tengut encerts i errors, tant el central com els autonòmics, però un govern com el balear o el valencià té molt més coneixement de la seva realitat per a prendre una decisió més coherent, més ràpida i més democràtica, ja que es pren amb una majoria votada pels ciutadans d’aquell territori. Després, ja veurem si ha estat bona o no.

Deixarem a part el llenguatge de les rodes de premsa, militaritzat i bèl·lic, ple de proclames nacionalistes. Deixarem els militars que han jugat a ser útils i s’han passejat pels nostres carrers amb l’himne monàrquic a tot volum. Deixarem els abusos policials, de personatges dèbils que només tenen força quan van d’uniforme i se saben protegits pel sistema. Deixarem, també, el fem publicat per molts de mitjans de comunicació que intentava relacionar virus amb feminisme o independentisme. Deixarem, per acabar, les rodes de premsa tècniques que intentaven fer pensar que Catalunya estava igual que Madrid, perquè Madrid (símbol) sempre ha de quedar impune.

Núria Cadenes deia que algú hauria de fer una tesi doctoral sobre el llenguatge de Las Provincias en l’assassinat de Guillem Agulló. Sobre el llenguatge en temps del COVID i totes les seves idees implícites que no tenen res a veure amb la sanitat també mereixen un estudi.