Eleccions en eleccions

Hui no escriuré res sobre la real casa, tot i que hi ha gent que s’ho espera i que, després dels darrers esdeveniments i retrats familiars, sembla que ha perdut l’oremus, no sols en el procedir i les relacions entre els seus membres, sinó que a més, al monarca, se li ha acudit la brillant idea de concedir el títol de “Real” a la “Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléa” entitat que defensa “es nostre xarrà y rallà amb llenga feta d’es carré i no feta a un laboratori”. Doncs malgrat aquesta malifeta, hui no vull analitzar aquest nyap, ja que decau a res que li apliquem el cotó de la cultura.

En aquesta ocasió, davant les eleccions que han de farcir de representants el Parlament Europeu, cal barrar el pas al pensament polític que no ofereix més que trencar una unitat que ha costat molt d’esforç aconseguir i que, encara que imperfecta, ens convé preservar fins a arribar a la unió dels pobles i nacionalitats europees per sobre dels estats.

Davant d’aquestes eleccions en què hi ha un Parlament que supera les decisions estatals, s’ha de procurar optar per propostes polítiques que subratllen la necessitat d’una Europa acollidora, democràtica, feminista i plural, capaç de barrar el pas a l’avanç de la dreta i de la ultradreta.

L’organització política que ha d’eixir de les properes eleccions del 9 de juny, no pot continuar reforçant propostes liberals que aporten retrocés en drets i protecció de privilegis dels de sempre, amb major tancament de fronteres, amb aplicació de polítiques de retallada, mentre s’aplica una fiscalitat en favor dels més rics.

Del resultat de les urnes del segon diumenge de juny, ha d’eixir la necessitat de democratitzar la Unió Europea, amb una carta de participació ciutadana que redimensione el paper de la presa de decisions dels parlaments nacionals. Perquè la nova Europa, l’Europa del futur, s’ha de bastir sobre la participació dels pobles i nacionalitats existents al conjunt dels territoris.

S’ha de procurar una reforma general de la fiscalitat i de l’economia europea, tot i recaptar impostos a les grans empreses, per tal de possibilitar una inversió pública a llarg termini, amb energia neta, salut, educació, serveis públics i d’altres semblants, suportats amb la creació de fons i mecanismes de compensació per a temps de crisi.

L’Europa després del 9 de juny, no pot perdre el temps en deixar avançar programes retardistes i negacionistes sobre el canvi climàtic i la transició ecològica. Vivim en una autèntica emergència climàtica i Europa, la ciutadania europea, no pot posar-se de perfil davant aquesta realitat. S’ha de legislar des d’Europa, per reduir les emissions al 65%; s’han de fer tots els possibles per lluitar contra els oligopolis energètics; convindria plantejar un impost als beneficis de les energies fòssils per a reinvertit amb energies alternatives i garantir el subministrament d’energia verda.

Quant al transport, ens aniria millor si, després d’aquesta segona setmana de juny, Europa invertira més en la promoció del transport públic de mercaderies i de persones, tot i recuperant el tren com a sistema de transport massiu, al mateix temps que ens aniria molt bé la recuperació de serveis nocturns de passatgers com a alternativa als llargs desplaçaments i els viatges amb avió.

Ens cal votar una Europa que estiga atenta a les polítiques feministes i LGTBIQ+ i que desenvolupe una acció social més inclusiva, al mateix temps que ha d’estudiar-se un major grau d’autonomia estratègica respecte dels interessos de l’OTAN.

Hi ha moltes coses a tenir en compte en aquestes pròximes eleccions europees i, és per això que ens convé molt pensar amb el vot que anem a emetre. Per aquesta raó, si em permeten una recomanació: no voten el 9 de juny amb el nas tapat. S’ha de votar amb ulls oberts, orelles despertes i el nas ben preparat per a olorar els discursos xenòfobs i negacionistes, que han començat a arribar des del mateix dia en què s’ha encetat la campanya.