Els amos del núvol

El poder s’ha concentrat en dos «supertecnologistes»2: els EUA3 i la Xina.

 

Precedents

Durant el seu primer manament, Trump ja es va adonar que la Xina no era el Japó que havia signat el 22 de setembre del 1985 —obligat pel president Ronald Reagan— l’Acord del Plaza4.

Aquest acord entre França, Alemanya Occidental, Regne Unit, el Japó i els EUA implicava la depreciació del dòlar estatunidenc en relació amb el ien japonès i el marc alemany mitjançant la intervenció en els mercats de divises. La depreciació va ser significativa fins a la seva substitució per l’Acord del Louvre (1987).

El seu principal objectiu era fer més competitives les exportacions estatunidenques i europees en relació amb les exportacions japoneses mitjançant el control de la moneda. El resultat continua notant-se en el capitalisme japonès, que viu una depressió econòmica permanent.

 

La Xina li planta cara als EUA

Que no solament no ha doblat el llom davant els EUA davant les pujades aranzelàries com feu el Japó, sinó que, a més, s’ha posat al seu mateix nivell, perquè està usurpant-li la supremacia econòmica i política. No s’ha sotmès als capritxos de Washington —seu del poder estatunidenc— i compta ja amb grans tecnològiques per reforçar la seva posició i, sobretot, una impressionant capacitat financera al núvol.

Així mateix, continua reciclant els seus beneficis en actius estatunidencs, no ha revaluat el iuan —la qual cosa l’hagués arruïnat, com li va ocórrer al Japó amb el ien— i els seus grans conglomerats tecnològics, com Huawei i ZET, han creat uns sistemes operatius i softwares de plataforma propis. Els governants xinesos fa temps que han comprès que no poden confiar llur capital i llurs finances en el núvol als EUA.

 

Putin envaeix Ucraïna

En plena tensió entre capitalistes xinesos i rendistes estatunidencs, Putin va entrar en Ucraïna. Llavors, la Reserva Federal5 (RF) va confiscar 300.000 milions de dòlars del Banc Central rus —encara que els va mantenir en el circuit de pagaments en dòlars— i va expulsar de tots els sistemes internacionals de pagament a qualsevol que efectués transaccions a través del Banc Central rus.

Ha estat la primera vegada en la història del capitalisme que un banc central important és confiscat per un altre banc central.

 

Resposta de la Xina a la RF

Què degueren sentir i pensar els capitalistes i el ministre de Finances xinesos davant la resposta de la RF a Rússia?

Indubtablement, el problema era força seriós per als capitalistes xinesos perquè, si la RF actuava contra ells davant una situació de tensió, com ara Taiwan, podia arruïnar-los. Tanmateix, no ho era per als «nuvolistes»6 xinesos com TikTok, ja que han desenvolupat al núvol un sistema de pagaments alternatius global.

 

El iuan digital inutilitza el «pacte fosc»7

A més d’afeblir els «nuvolistes» xinesos als estatunidencs, el 14 d’agost del 2020, en plena pandèmia, el Banc Central de Beijing va llençar un iuan digital. Era la primera vegada en la història de la humanitat que un Estat emetia una moneda tan sols digital que, a més, per ser uns diners emesos directament per un banc central, suprimien els intermediaris: els banquers privats. Això suposava que aquestes «sangoneres» deixarien d’ingressar importants cabdals a través de les comissions cobrades en els intercanvis comercials. Es tractava, doncs, del pitjor malson imaginat per Washington, Wall Street i els bancs privats d’arreu del món.

Fins a la invasió d’Ucraïna per Rússia, havia estat un sistema poc utilitzat, però la confiscació per part dels EUA de tants milers de milions pertanyents al Banc Central rus va provocar el desviament de les transaccions comercials de Rússia i altres països per la ruta del iuan digital.

Tant la RF dels EUA com el Banc Central Europeu (BCE) haguessin volgut crear les seves pròpies monedes digitals, però els ho impedien Wall Street al primer i Frankfurt al segon, ja que suposava la pèrdua de tots llurs beneficis com a intermediaris. No oblidem pas que, tant als EUA com a Europa, els bancs privats dicten la llei del país a polítics i banquers, i a la Xina ho fa el Partit Comunista.

Així doncs, russos i no russos començaren a diversificar els seus diners gradualment i, a poc a poc, les finances al núvol xinès s’establiren com una alternativa viable al sistema de pagaments internacionals basat en el dòlar.

Una altra conseqüència va ser que l’exagerat poder dels capitalistes rendistes estatunidencs es va posar en perill. Per això, el 7 d’octubre del 2022, Biden, amb l’excusa de la seguretat nacional —que tan bon resultat els dona quan els interessa i que, sembla, ara vol utilitzar la Comunitat Europea incitant al rearmament— va prohibir exportar —no solament els estatunidencs, sinó també els seus socis— a la Xina qualsevol cosa que pogués ajudar-la a desenvolupar els seus microxips. Acabava de declarar-li una guerra econòmica total a la potència asiàtica.

Dues en foren les conseqüències. La primera, que els funcionaris xinesos apostaren plenament pel finançament al núvol de la Xina; la segona, que els capitalistes rendistes de tot el món, inclosa l’Europa occidental, van acudir quant a les finances del núvol a la Xina.

No és la primera vegada que una guerra accelera, a més de distorsionar, transformacions històriques. De fet, ha alterat guerres i paus, cooperacions i tensions internacionals.

Així doncs, la guerra d’Ucraïna i la gran inflació estan empitjorant la pobresa, agreujant el canvi climàtic, generant una atmosfera de por i dividint el món en dos superblocs antagònics al núvol: l’un estatunidenc i l’altre xinès. Res bo ni valuós pot sorgir d’aquesta bifurcació.

 

 

1 Al·ludeix a una xarxa mundial de servidors remots connectats per a funcionar com un únic ecosistema. Estan dissenyats per a emmagatzemar i administrar dades, executar aplicacions i lliurar continguts o serveis (streaming de vídeos, correu, web, software, mitjans socials…). S’hi accedeix online des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. Per tant, està sempre disponible.

Mètodes utilitzats per les empreses per a implementar recursos: núvol públic, núvol privat, núvol híbrid i núvol comunitari.

Avui és prou més que un espai d’emmagatzematge online. És una plataforma invisible on es poden guardar els arxius i executar aplicacions sense haver de dependre d’un disc dur o d’un servidor local. Està recolzat per enormes centres de dades distribuïts globalment, operats per companyies com ara Google, Amazon, Alibaba… Ha canviat radicalment com gestionem la informació, ja que permet a les empreses accedir a les seves dades des de qualsevol part del món. Sols necessiten connexió a Internet. A més a més d’emmagatzematge, també pot executar operacions complexes i fer anar grans quantitats d’informació de manera eficient. Al principi, Internet era lliure i de franc. Avui se n’han apropiat els «nuvolistes», que són els amos de tota la informació al món i de la qual extrauen rendes billonaries (Wikipedia).

Precisament l’organització «Reporters sense Fronteres» ha acusat públicament les elits dirigents d’abastar cada cop més mitjans de comunicació que estan destruint la informació objectiva i d’investigació.

 

2El terme és un neologisme meu vinculat a un altre neologisme propi: «tecnologisme». Funciona en paral·lel a «capitalistes» i «capitalisme». Donen nom a l’estructura socioeconòmica actual.

 

3Estats Units d’Amèrica.

 

4Es refereix a l’Hotel Plaza de Nova York, on es van reunir els signataris.

 

5El Banc Central dels EUA.

 

6Grans propietaris al núvol.

 

7Pacte entre els EUA i la Xina que donava per fet que el dòlar mantindria el seu estatus, perquè els primers no veien en la segona cap amenaça mentre el control continués en mans del capitalisme.