La revista degana en valencià

Els angelets i els homes de mala voluntat

27/12/2021

El Repunt 70

Com faig cada any, no felicite els Nadal, ni m’agrada que ningú perda el temps amb mi. Que desitgem el millor per a la família, els amics i les bones persones que hi ha al món, especialment les que més pateixen, i sobretot els infants, això no crec que calga repetir-ho cada any amb targetons circumstancials, ni encara que siga amb el famós missatge angelical als pastors del Betlem. Tenint en compte la quantitat de cel·lulosa que es consumeix inútilment, o siga arbres, encara em sent més segur en la meua decisió antinadalenca i més aquests anys, amb la calamitat que ens ha caigut a sobre amb el coronavirus, que no sé com hi ha gent que no se n’assabenta.

De tota manera, fixem-nos que aquells angelets desitjaren “pau als homes de bona voluntat”, o siga que degueren pensar que als de mala voluntat, ni aigua, sobretot als més grossos i més poderosos, per exemple al rei Herodes, que estava a punt d’assassinar tots els xiquets nats a Betlem, els sants innocents, cercant de matar el bon Jesuset, perquè pronosticaven els profetes, que li trauria el regne. Com les grans desgràcies sempre venen del costat de la gentola dolenta o de mala voluntat, i els angelets ja ho sabien, perquè no es mamen el dit, malgrat que sempre els pintem tan bufonets, és pel que anunciaren pau als homes de bona voluntat, solament a ells. Em sembla molt bé.

A més dels homes de mala voluntat com Trump, Bolsonaro, Putin… i tots els grans banquers i industrials posats en fila índia, també hi ha homes de mala voluntat que no són tan grossos, però igualment dolents, com Bosé, Ayuso, Johnson… i totes les persones obtuses i energúmenes, que omplen el món i que parlen sense saber res i es creuen que ho saben tot i volen fer callar els qui no pensen com ells (dir pensar és una manera de dir). Destaque entre ells els antivacunes, els xenòfobs, els homòfobs, els masclistes, els supremacistes racials… A aquesta xusma i en l’eufòria festera del moment, hi haurà qui, per inèrcia o cortesia els felicite, però jo, com els angelets, no ho faré mai, ni borratxo. Tota aquesta gent són, a més a més, tan burros que no paga la pena perdre el temps amb ells, perquè no raonen, sinó que bramen i és millor ignorar-los. Aquests individus, per moltes raons que els donem, no cediran perquè funcionen a base de clixés fixos i d’això viuen. Us aconselle, doncs, que feu com jo i viureu més tranquils. Si una persona creu cegament, per exemple que España es una, grande y libre, allà ell; que Franco fou un caudillo por la gracia de Dios, allà ell; que Hitler no provocà l’holocaust; allà ell; que no és veritat el canvi climàtic, ni la covid, i que els burros volen… Tracteu-los com als bojos i no discutiu, perquè ni us atendran, ni us entendran, ja que aquesta gent no tenen bona voluntat, van de mala fe, són dolents.

Entre aquesta gent de mala voluntat, als quals no s’hauria de felicitar, hi ha una nòmina impressionant d’homes d’església, bisbes i cardenals sobretot, que porten la maldat al cor, com Judes, i que estan conxorxats contra el Papa Francesc, al qual consideren un heretge per la seua comprensió dels problemes sexuals (sobre els homosexuals, qui sóc jo per a jutjar-los, va dir un dia). També comprén la problemàtica dels divorciats, així com la teologia de l’alliberament, i fa al•legats a favor dels immigrants i refugiats (per contra, un cardenal, poc de fiar, advertí hipòcritament que no tots són trigo límpio. Jo ja li contestí que tampoc ho eren tots els capellans…). I aquest Papa fa costat de les reivindicacions dels treballadors, de les nacionalitats independentistes, etc. Per totes aquestes posicions papals i més que hi haurà i que jo no entenc, se li han posat en contra molts poderosos prelats de cares violentes i fanàtiques, de mala voluntat, que el volen destruir.

Molts papes, al llarg de la història, han hagut de suportar intrigues, calúmnies, exilis, guerres… Naturalment, a mida del poder que han ostentat i de l’ús que n’han fet, s’han guanyat enveges i enemics, els papes bons, al contrari, s’han guanyat la devoció de la feligresia. Molts han mort de manera violenta i/o dubtosa. Tinc davant meu una història del papat, la repasse i sembla mentida que amb tanta protecció divina que pensaven que tenien, haja passat el que els ha passat, però així és la història i el lliure albir, de què disposem els homes, segons diuen. Personalment, no m’explique on està el poder de Déu, si és que n’hi ha, que sembla que no mou un dit ni pels seus representants, ni per les grans desgràcies del món. És el silenci de Déu el que m’intriga, però aquest és un altre tema.

En general, els papes que no han estat del gust de la dreta són els qui s’ho han passat pitjor, perquè la dreta sempre ha considerat que l’església era el seu vedat de caça i qualsevol clergue que s’incline a practicar la justícia social, en lloc de dedicar-se a les beateries, suscita la seua ira. Aquesta gent pensa que és intolerable fer-los perdre diners ajudant ningú i s’indigna si algú ho fa. Per exemple, no volen que ningú els recorde que Jesús ja deia el mateix que el Papa Francesc. De tot açò en sabien molt aquells famosos capellans obrers, o els de la teologia de l’alliberament, com el bisbe Casaldàliga. El papa actual hi està implicat.

Al contrari, als papes que no han estat ben vistos per l’esquerra, ningú no els ha dit res, tothom se’ls ha empassat. Per exemple aquell papa polonés, Joan Pau II, que era tan anticomunista, el recordeu en aquella fotografia donant-li la comunió a Pinochet? I aquella altra en què renyava amenaçadorament el ministre nicaragüenc Ernesto Cardenal, agenollat davant d’ell? És la gran diferència entre el comportament de l’esquerra i de la dreta, de manera que, per entendre’ns i resumidament, podríem considerar la dreta insultant, amenaçadora, prepotent i expeditiva (Tarancon al paredon, li deien els franquistes al cardenal de Borriana). Confiem que el Papa Francesc, a qui la dreta té en el punt de mira, no prenga cap mal, pel seu bé i de la mateixa església i que puga continuar aplicant els seus projectes de socialització. Jo particularment esperaria alguna actuació per part de Déu, si hi haguera, per posar-hi una mica d’ordre, però com no n’hi ha no hi haurà, així que ens toca espavilar-nos més.

Malgrat tot i els contratemps que estem patint i els que patirem, desitge que les persones de bona voluntat tingueu bones festes, qui les faça, perquè no sabem cada dia què ens espera amb açò de la pandèmia i que qui prenga mal el supere com més aviat millor. No abuseu del menjar i especialment aneu alerta amb l’alcohol (jo l’he deixat finalment i em trobe molt bé). Sobre el sexe, qui més puga pa ell i bon profit. A tots i a totes els qui teniu bona voluntat, pau. I als qui no en tenen de bona voluntat, com són dolents, que els bombin!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top