Els àngels (II). L’àngel custodi. Una advocació cívica i religiosa.

L’alzhèimer és una malaltia terrible: en perdre la memòria i la identitat, la persona deixa de ser-ho i passa a ser una mena d’objecte vivent sense capacitat de decidir res per ell mateix. Una catàstrofe personal i social. També hi ha societats que sembla que caminen cap a l’alzhèimer. Aquelles que a través de la pèrdua de la memòria col·lectiva renuncien a la identitat, a enllaçar records i il·lusions. Diem això perquè no tot allò que avui en dia és incongruent amb la nostra visió del món mereix el bandejament social. Perquè si perdem alguns d’eixos referents no entendrem molt d’allò que ens envolta, marca i condiciona.

Tot açò ve al cas del tema que vam tractar el mes passat i que tornem a tractar, el dels àngels; un concepte ara poc operatiu que en el passat va marcar aspectes cabdals de la nostra cultura i del qual encara en perduren restes. Ben interessants, per cert.

En aquesta secció ens proposem divulgar, reconéixer i relacionar determinades festivitats litúrgiques amb fets i processos culturals en el sentit més ampli del terme: de les interpretacions dels fenòmens naturals a les creences col·lectives, tot passant per les petjades que ens han deixat en les arts, els rituals, en la llengua, etc. L’article anterior el dedicàvem a l’arcàngel Miquel (festa el 29 de setembre), i aquest el dedicarem a l’Àngel Custodi, que se celebra 3 dies després, el 2 d’octubre, advocacions amb forta petjada en el nostre país.

L’ÀNGEL CUSTODI

«Àngel custodi de Déu infinit,

guardeu la ciutat de dia i de nit,

per tal que no entre lo mal esperit.»

Aquesta jaculatòria popular atribueix a l’Àngel Custodi un caràcter més social que el personal Àngel «de la Guarda», ja que aquell té a casa nostra una llarga història de protector col·lectiu, tant del País-Regne com de la ciutat de València. I tot i l’origen religiós, el caràcter de l’Àngel Custodi era més aïna civil. Així ho veiem en la portada del Regiment de la cosa pública (1499), escrit a València el 1383 pel franciscà gironí Francesc d’Eiximenis, i considerada una mena d’acta fundacional del pensament polític per al bon govern de les ciutats (les repúbliques), enteses com els carreus de l’arquitectura política del Regne.

Hi figuren, al davant de la porta gòtica de la Torre dels Serrans, els sis jurats de València, agenollats a l’espera de rebre les instruccions o Regiment per al bon govern elaborades a instància seua per Eiximenis, situat a la dreta. A l’esquerra hi ha dos hòmens amb vergues, els veguers dels jurats; i l’Àngel Custodi de la ciutat i Regne de València, amb espasa i corona reial.

Eiximenis escriuria més tard Lo Libre dels sants àngels (1392), traduït al llatí, castellà, francés i flamenc, i que a casa nostra va influir decisivament en el fet que els estaments polítics del braç reial, ciutats i viles reials, adoptaren l’Àngel Custodi com a representant simbòlic. Així, el 1475 la ciutat va decorar les principals entrades (els quatre portals grans) amb l’Àngel Custodi, com més al sud ho faria l’altra capital, la meridional Oriola, on un Àngel Custodi guarda la porta de l’Olma. Alguns altres llocs de rellevància civil on figuraven imatges del l’Àngel Custodi eren la façana del presidi de Sant Narcís, o el més modern Pont de l’Àngel Custodi (1947-1948).

El caràcter religiós de l’Àngel també es mostra en la processó del Corpus Christi de València, o al Museu Catedralici Diocesà de València en una de les taules més reeixides, l’Àngel Custodi de Joan de Joanes (1555-1560), també amb una corona reial en una mà i una espasa a l’altra; o en l’àtic del retaule de la Capella de la Crucifixió, a l’església de Sant Nicolau de València.

Una advocació homologable és la de la Mare de Déu dels Àngels, amb ermites a diferents pobles del País Valencià. I a Alacant, una de les partides (ara barri) més antigues era la dels Àngels, on va esdevindre la troballa llegendària d’una taula amb una Mare de Déu amb el nen al braç, proclamada patrona dels alacantins, imatge que figura en el penó reial de l’Ajuntament sostinguda per un grup d’àngels.

I, ara, unes petites digressions. En ocasions, els noms de determinades persones tenen relació amb allò que simbòlicament representen. A escala mundial, un dels Àngels Custodis que més va fer per la pau en el segle XX va ser el papa Joan XXIII, el nom original del qual era Angelo; Angelo Roncalli, «el Papa bo». I a una escala menor, durant la dècada de 1950 molts alacantins vam tindre la sort de comptar amb un Àngel Custodi particular, el pare Àngel de Carcaixent, franciscà caputxí gràcies al qual molta gent (un els autors de l’article, entre ells) vam aconseguir viure en vivendes dignes, saludables i barates en un context socioeconòmic i polític d’una gran duresa. Barris com el de Ciutat d’Assís i Divina Pastora, o la urbanització del carrer Reyes Católicos, van ser impulsats per ell; i altres de semblants a Oriola, Múrcia, Carcaixent, o el barri de la Magdalena, a Massamagrell.

Sí, els Àngels Custodis no han sigut tan sols invencions i símbols; alguns ho han sigut de carn i ossos. Convé guardar-los en la memòria i evitar l’alzhèimer social.