Els aplecs, més vius que mai: Plataforma per la Llengua reivindica el seu paper en la defensa del valencià

Plataforma per la Llengua participarà aquest estiu en dues cites clau del calendari reivindicatiu i cultural valencià: l’Aplec de la Safor i l’Aplec de Penyagolosa. L’entitat hi serà present per reforçar el seu compromís amb uns espais que, més de seixanta anys després del seu naixement, continuen sent essencials per a teixir xarxa, fer comunitat i enfortir la llengua.

Els aplecs formen part de la memòria col·lectiva del valencianisme. Nascuts als anys seixanta, en plena dictadura franquista, van emergir com a espais de trobada entre joves compromesos amb la cultura, la llengua i el país. Hui, malgrat el pas del temps i els canvis socials, continuen mantenint intacta la seua vocació de resistència, cohesió i projecció col·lectiva.

Per a Plataforma per la Llengua, aquest llegat continua plenament vigent. “Els aplecs són molt més que festivals o trobades culturals. Són espais on es fa xarxa, es construeix comunitat i es reforça el compromís amb la llengua i el país”, assenyala Toni Royo.

Benafigos acollirà l’Aplec de Penyagolosa

Una de les cites més destacades serà l’Aplec de Penyagolosa, que tindrà lloc del 26 al 28 de juny a Benafigos. Plataforma per la Llengua hi participa com a entitat patrocinadora i hi organitzarà la xarrada El futur del valencià a les comarques de Castelló, a càrrec de Toni Royo.

L’activitat vol obrir un espai de reflexió sobre els reptes sociolingüístics actuals i les perspectives de futur per al valencià en les comarques castellonenques, en un context marcat per les tensions polítiques i el retrocés de la llengua en alguns àmbits.

L’Aplec de Penyagolosa s’ha consolidat en els últims anys com una de les trobades culturals i reivindicatives més importants del nord del país, combinant concerts, teatre, muixerangues, cultura popular i debats.

Bellreguard i la defensa dels drets lingüístics

Abans, el 23 de juny, Plataforma per la Llengua també serà present a l’Aplec de la Safor, que se celebrarà a Bellreguard.

Allí instal·larà el seu Síndic de Drets Lingüístics, un servei pensat per apropar a la ciutadania l’assessorament i la defensa dels drets lingüístics. L’espai també inclourà materials reivindicatius i marxandatge de campanyes com La llengua no es toca o No a la censura, aquesta última vinculada a la crítica al nou decret de batxillerat.

Per a l’entitat, participar en aquests espais no és només una qüestió de visibilitat, sinó una manera de continuar alimentant un moviment que ha sabut adaptar-se als temps sense perdre l’essència.

En un moment en què la llengua torna a ser objecte de disputa política i cultural, els aplecs continuen recordant que la defensa del valencià no és només una qüestió normativa, sinó també comunitària, emocional i col·lectiva. Potser per això, més de sis dècades després, continuen sent un dels llocs on el país es pensa, es canta i es construeix.