Foto: Vincent van Gogh, aquarel·la creada per programari (software) creatiu d’IA. By Midjourney AI, prompted by Netha Hussain – Own work, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=127950147
La IA és una disciplina de les ciències de la computació i, alhora, un conjunt de capacitats cognoscitives i intel·lectuals expressades per sistemes informàtics o combinacions d’algorismes, el propòsit dels quals és la creació de màquines que imiten la intel·ligència humana per realitzar tasques, i que poden millorar a mesura que recopilen informació. La IA es va fer present poc després de la II Guerra Mundial amb el Test de Turing, i la denominació va ser encunyada el 1956 per l’informàtic John McCarthy a la Conferència de Dartmouth. En l’actualitat, la IA abasta una gran varietat de subcamps, des d’àrees de propòsit general, aprenentatge i percepció, fins a altres de més específiques com el reconeixement de veu, el joc d’escacs, la demostració de teoremes matemàtics, l’escriptura de poesia i el diagnòstic de malalties. La IA sintetitza i automatitza tasques que en principi són intel·lectuals i, per tant, és potencialment rellevant per a qualsevol àmbit d’activitats intel·lectuals humanes. L’arquitectura de les intel·ligències artificials i els processos pels quals aprenen es milloren i s’implementen en alguna àrea d’interès, i varia segons l’enfocament d’utilitat que se’ls vulga donar. Aquests van des de l’execució de senzills algorismes fins a la interconnexió de xarxes neuronals artificials complexes que intenten replicar els circuits neuronals del cervell humà i que aprenen mitjançant diferents models d’aprenentatge, com l’aprenentatge automàtic, l’aprenentatge per reforç, l’aprenentatge profund i l’aprenentatge supervisat. És a dir, cada vegada que preguntem a una IA i aquesta ens contesta erròniament, i la corregim, contribuïm al seu aprenentatge. Per això, de moment, l’accés és gratuït.
Si preguntem als experts, o a les IA, el seu ús pot aportar nombrosos avantatges a la societat en una àmplia gamma de camps, entre d’altres:
- Automatització de tasques: la IA pot realitzar tasques repetitives i monòtones de manera més eficient que els éssers humans, cosa que permet alliberar temps i recursos per a activitats més creatives i estratègiques.
- Presa de decisions informades: la IA pot analitzar grans quantitats de dades en temps real per ajudar les persones i les organitzacions a prendre decisions més informades i basades en evidència.
- Millora de l’atenció mèdica: la IA s’utilitza en diagnòstics mèdics, anàlisi d’imatges i pronòstics de malalties, la qual cosa pot millorar la precisió i accelerar el procés d’atenció mèdica.
- Eficiència en la gestió de recursos: en l’agricultura i en la gestió de la cadena de subministrament, la IA pot ajudar a optimitzar l’ús de recursos com aigua, energia i matèries primeres.
- Personalització d’experiències: la IA pot analitzar el comportament de l’usuari per personalitzar recomanacions en plataformes de streaming, comerç electrònic i xarxes socials.
- Seguretat i vigilància: la IA s’utilitza per a la detecció de fraus, l’anàlisi de comportaments sospitosos i la identificació d’amenaces a la seguretat pública.
- Eficiència energètica: la IA s’utilitza per a optimitzar l’ús d’energia en edificis i sistemes industrials, cosa que pot reduir el consum i els costos.
- Traducció automàtica: la IA ha avançat en la traducció automàtica, cosa que facilita la comunicació entre persones que parlen diferents idiomes.
- Avanços en la investigació científica: la IA s’utilitza en la investigació en camps com la genòmica, la química i la física per a analitzar dades complexes i accelerar la construcció de nous coneixements.
- Millora a l’educació: la IA pot personalitzar l’educació a les necessitats individuals dels estudiants, proporcionar un aprenentatge més efectiu i adaptatiu.
- Mobilitat i transport intel·ligent: la IA s’utilitza en vehicles autònoms i sistemes de gestió de trànsit per a millorar la seguretat viària i reduir la congestió.
- Creació d’ocupació: tot i les preocupacions sobre l’automatització, la IA també pot crear llocs de treball en el desenvolupament, el manteniment i la supervisió de sistemes d’IA.
- Reducció d’errors humans: la IA pot ajudar a prevenir errors humans en àrees crítiques com l’aviació i l’atenció mèdica, cosa que pot salvar vides.
- Millora en la productivitat industrial: la IA s’utilitza en l’optimització de processos industrials, cosa que condueix a una major eficiència i qualitat en la producció.
Per tant, la IA té el potencial de transformar positivament la nostra societat en múltiples àrees, des de la salut fins a la productivitat empresarial. És el mateix que es deia en els inicis d’Internet, com hem vist en l’article anterior. Les grans empreses d’Internet, que no existien abans del seu desenvolupament ja que fa pocs anys les majors empreses eren petrolieres i automobilístiques, poden ser resumides amb l’acrònim GAFAM, que fa referència a Google 2, Apple 1, Facebook 5, Amazon 3 i Microsoft (Alphabet) 4. Aquests nombres indiquen el seu lloc entre les deu empreses més grans del món, i totes són dels EUA, a les quals cal afegir Tencent 6 i Alibaba 9 a la Xina, algunes amb un capital que supera el PIB de l’Estat espanyol. Les GAFAM van marcant les tendències sobre formes i continguts; és un sistema gegantí d’entreteniment, de publicitat i de consum, sense desenvolupar el seu potencial per a millorar la política, l’educació, la salut i la cultura. Per això és important abordar la IA amb compte i considerar els seus desafiaments i inconvenients.
Revista núm. 502, pàgs. 12-13. Maig 2024.