Els bombardejos silenciats de 1938

11/11/2020

Amb aquest títol, s’acaba de publicar un llibre[1] en què es fa referència a una sèrie de bombardejos que van afectar les comarques dels Ports i del Maestrat als mesos de març, abril i maig de 1938. L’aviació que donava suport a l’exèrcit franquista va atacar diverses poblacions de la rereguarda republicana que no tenien cap importància militar. Els fets van ser poc coneguts per l’opinió pública durant la guerra i van ser silenciats durant la postguerra i bona part de la democràcia.

El primer episodi que ens explica el llibre és el bombardeig que va sofrir Rossell el dia 27 de març de 1938. El seu autor és Vicent R. Querol. Sobre el cel d’aquest xicotet poble del Baix Maestrat, cap a les 10.30 del matí, van aparéixer quatre avions que van deixar caure més de trenta bombes que van causar set morts, vint ferits i l’esfondrament de cinquanta-cinc cases. Algun dels ferits morí uns dies més tard a Castelló, on foren traslladats. Les circumstàncies van fer que la tragèdia fora menor, perquè aquell diumenge havia mort un veí i la majoria de la població l’havia acompanyat al cementiri als afores de la població.

La documentació sobre aquest bombardeig s’ha ocultat i no s’ha conegut fins fa molt poc. Els motius d’aquesta acció són molt confusos i encara no se n’ha tret l’aigua clara. S’ha dit que s’hauria pogut confondre Rossell amb la veïna població de la Sènia, on hi havia un aeròdrom, difícil de creure per la qualitat de les tripulacions. Tot i això, l’autor s’inclina, una vegada estudiada la documentació, per l’error humà. El bombardeig va errar l’objectiu i Rossell en va patir els danys col·laterals.

«Morella i el silenci de l’Hostal Nou» és el capítol que escriuen Pep Querol i Carlos Sangüesa. La capital dels Ports va caure en mans franquistes el 4 d’abril de 1938. Les tropes estaven acantonades en la zona anomenada de l’Hostal Nou i uns dies després van sofrir un terrible bombardeig que va deixar un gran nombre de baixes. Aquesta acció, tanmateix, ha estat ignorada fins i tot en obres de referència, però tot sembla indicar que van ser víctimes del foc amic. Tot i que es va atribuir a l’aviació republicana, aquests no fan cap referència a l’operació i pel que fa a l’exèrcit franquista aquests fets s’ignoren o es parla de forma vaga i imprecisa.

El tercer capítol del llibre està dedicat als bombardejos que van patir les poblacions d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes al mes de maig de 1938, l’autor del qual és Ricard Martí. Els atacs van ser fets per la Legió Còndor, una altra vegada sobre població civil, ja que no hi havia tropes republicanes en cap d’aquests pobles. La tesi que sosté l’autor és que aquests bombardejos tenien com a finalitat principal provar el nou armament de cara a la II Guerra Mundial, que començaria poc després.

Una característica d’aquest llibre és la gran quantitat de documentació que hi aporta: mapes, fotografies i documents de tot tipus. Un llibre important per a anar coneixent noves dades del que va ser la Guerra Civil a les comarques del nord valencià.

[1]VICENT R. QUEROL, PEP QUEROL, CARLOS SANGÜESA I RICARD MARTÍ (coordinador). Els bombardejos silenciats de 1938. Benicarló: Onada Edicions, 2020.