Tens 0 productes a la teua cistella
Imatge de voluntàries en Utiel després de la dana d’octubre de 2024. Foto: Adolfo Benetó.
Des dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció denuncien la falta de mesures reals que garantisquen la seguretat de la població davant l’alerta roja per pluges que hem viscut aquests dies. Segons expliquen: “Just després de la setmana d’accions que han organitzat per reclamar la implementació de mesures urgents i l’adequació dels plans d’emergència, aquesta nova situació d’emergència torna a posar en evidència que, onze mesos després, les administracions continuen sense assumir les seues responsabilitats”.
Els CLER expliquen que han passat onze mesos des de la barrancada que va provocar la mort de 229 persones. I, una vegada més, la població viu amb angoixa una nova alerta per pluges torrencials. Els plans d’emergència continuen pendents de ser revisats, no existeixen protocols d’evacuació, ni sistemes d’alerta per megafonia, i els sistemes de drenatge i clavegueram continuen sense reparar. Més enllà de mesures generals com la suspensió de classes, activitats culturals o esportives i recomanacions de no eixir al carrer, la realitat és que no hi ha un cens actualitzat de persones majors, amb mobilitat reduïda o discapacitats que requerisquen ajuda en cas d’evacuació.
A més, “no hi ha espais segurs habilitats per a persones que viuen en planta baixa, no s’ha fet cap formació ciutadana en autoprotecció, i tampoc s’han implementat sistemes alternatius de comunicació per garantir que la població estiga informada en cas de tall de llum o caiguda de la xarxa de telefonia. Nosaltres disposem d’una xarxa de 80 walkies distribuïts per l’Horta Sud, que hem posat a disposició dels ajuntaments, però cap administració ha considerat important coordinar-se amb nosaltres”.
Com reclamen des de fa mesos des dels CLER, “la nostra presència com a ciutadania organitzada en els organismes que gestionen les emergències és imprescindible. Tenim coneixement, eines i arrelament al territori per aportar informació rellevant i recursos valuosos. Deixar-nos fora dels processos de decisió no només és un error: és un risc”.
També consideren “insuficients i massa genèriques” les mesures adoptades pels ajuntaments, després de les reunions dels CECOPAL. La principal crítica que fan és la falta de resposta concreta a situacions que ja es van evidenciar com a crítiques durant la riuada del 29 d’octubre.
Entre les deficiències més greus, assenyalen la manca d’atenció a les persones dependents que viuen en plantes baixes —un col·lectiu d’alt risc en cas d’inundació—, l’absència d’espais habilitats per a la reubicació segura de vehicles, i la falta de previsió davant possibles talls en les comunicacions, un factor clau que pot deixar la població completament incomunicada en el moment més crític.
Aquests són només tres exemples dels molts aspectes que, segons han constatat, no es contemplen en la majoria dels plans municipals d’emergència.
Presència local per a una resposta real
Els CLER defensen la seua inclusió efectiva als Centres de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL) com una mesura clau per a garantir una resposta real, àgil i adaptada a cada municipi. “La nostra participació asseguraria una capil·laritat bidireccional fonamental: per una banda, podríem transmetre les instruccions a la població de forma clara i ràpida; per l’altra, faríem arribar a les autoritats les necessitats reals dels col·lectius més vulnerables”, assenyalen.
En aquest sentit, també destaquen que aporten coneixement del territori construït des de l’experiència i la proximitat: “Sabem on hi ha punts crítics, quines infraestructures són dèbils, i on viuen les persones amb més risc. Per això reclamem un canvi profund en el model de gestió d’emergències: cal descentralitzar, coordinar-se horitzontalment i escoltar els agents locals que coneixen de primera mà les vulnerabilitats del territori. Només així es podrà protegir la vida, el benestar de la població i evitar que es tornen a repetir els errors del passat”.
