Els diccionaris de Ferrer Pastor

Entre els lletraferits valencians dels anys cinquanta era molt sentida la necessitat d’un diccionari valencià que permetés cobrir les deficiències de lèxic valencià del Diccionari Fabra. Els diccionaris del segle XIX resultaven antiquats i poc útils des d’un punt de vista normatiu. Com diu Ferrer Pastor en el pròleg del Diccionari de la rima (Frederic Doménech, 1956), «calia una aportació valenciana, […] que permetés de fer un diccionari pràctic i manual per a l’ús de tots els valencians que escriuen i lligen la nostra llengua i a l’ensems un diccionari d’utilitat general, fins i tot per als versificadors i poetes».

Un dels àmbits on aquesta necessitat era més sentida eren els cursos de valencià organitzats per Lo Rat Penat, dels quals Ferrer Pastor va ser alumne i poc després professor. En aquest ambient, Ferrer Pastor, com ell mateix diu, «animat i ben orientat» per Josep Giner, president de la Secció de Llengua de la institució, va arreplegar materials per a la confecció del Diccionari de la rima, que aparegué en forma de fascicles el 1953 i, com a volum únic, el 1956.

Segons Ferrando (2002: 16-17), el Diccionari de la rima «es basà en el Diccionari general de la llengua catalana (Barcelona, 1932), de Fabra, i en el Diccionari Pal·las (Barcelona, 1947), d’Emili Vallès i Vidal», amb l’addició de mots procedents dels diccionaris d’Escrig, Martí Gadea i Fullana, de la Llista de paraules del Fabra que caldrà esmenar, d’Enric Valor, «d’obres de caire costumista» i de «les observacions constants del parlar quotidià» realitzades tant per part de Ferrer Pastor com del seu col·laborador Josep Giner. A això cal afegir, segons declaracions de Ferrer Pastor i de Giner, el buidatge dels clàssics valencians (veg. López Río, 2002: 166).

Exhaurida la primera edició, se’n va publicar una segona, els anys 1980 (vol. 1) i 1981 (vol. 2), notablement ampliada, amb més de 24.000 mots nous, «una part lèxic peculiar valencià absent a la primera edició» (Casanova, 1998: 23). En aquest increment lèxic, a més de l’arreplega personal, tingué un paper important el buidatge del Diccionari català-valencià-balear, l’edició del qual fou acabada el 1962, les modificacions introduïdes en les reedicions del Diccionari general de Fabra i les aportacions del Diccionari català-castellà i castellà-català (Palma, 1977), de Francesc de B. Moll (Ferrando, 2002: 17). S’hi van afegir també els noms de tots els municipis del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, una bona part dels adjectius gentilicis corresponents i un bon nombre de noms propis de persona.

Com que el Diccionari de la rima, per les seues característiques, era una obra més aviat minoritària, per tal d’arribar al major nombre possible de lectors, en uns anys difícils per a la llengua catalana, Ferrer Pastor va iniciar la publicació i difusió de vocabularis bilingües. L’any 1960 l’editorial Sicània va obrir la seua «Sèrie Filològica» amb el Vocabulari valencià-castellà (223 p.), elaborat en gran part a partir dels materials més bàsics del Diccionari de la rima, encara que no únicament, ja que, com diu López Río (2002: 56), conté «unes 25.000 paraules, aplegades tant a partir del treball del Diccionari de la rima, com de recerques posteriors».

Uns anys després va veure la llum un Vocabulari castellà-valencià (Sicània, núm. 50, «Série Filològica» II, 1966, colofó: 23 de gener de 1967, 477 p.), que ampliava notablement el vocabulari anterior. El mateix any es va publicar el Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (Sicània, núm. 52, «Sèrie Filològica» III, 1966, colofó: juliol de 1967, 1.039 p.). Com ha demostrat Colomina (1995: 174), Ferrer Pastor va aprofitar per a aquesta obra el Diccionari castellà-català i català-castellà (1961) de Santiago Albertí. El vocabulari de Ferrer Pastor, que ha acompanyat molts valencians en l’aprenentatge de la llengua pròpia, ha conegut des d’aleshores nombroses reedicions. Respecte a la primera edició del Vocabulari valencià-castellà, l’autor hi va afegir molts derivats (ex. 1960 abaixar – 1966 abaixar, abaixador, abaixadura, abaixament), així com nombroses formes especialitzades (ex. abartrell, abartrosi, abàsia, etc.). En canvi, hi va suprimir moltes de les locucions i expressions de la primera edició, així com alguns mots. En efecte, en el Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà Ferrer Pastor cerca una major convergència amb les solucions del Diccionari Fabra, i elimina diverses paraules de la primera edició del Vocabulari valencià-castellà no recollides en el Diccionari general de Fabra. Molts d’aquests mots són d’àmbit valencià (ex. abastir, abatoll, abatollar, ablaürar, abrasir, abresquillat, abuanyar-se, etc.), o compartits amb altres dialectes (aborronar, acatxar, etc.). Suprimeix també algunes formes que en el Diccionari Pal·las, d’on segurament les havia extretes, figuraven com a substantius autònoms, però que Fabra (1932) només recollia formant part de locucions. És el cas d’abat ‘abatimiento, postración’ i acaball ‘acabamiento’, que en el Diccionari general de la llengua catalana només apareixen, respectivament, en les locucions fer abat d’una cosa ‘abatre-la, destruir-la’ i tenir mal acaball ‘tenir una mala fi, un mal acabament’. I fins i tot elimina de la primera edició del Vocabulari valencià-castellà alguns mots que figuraven en el Diccionari Fabra (ex. abombollat, abotifarrat, abrilejar, acarrerar, acassolat). Cal dir, però, que la majoria dels mots suprimits en el Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà van ser reintroduïts en la segona edició del Diccionari de la rima, i després passaren al Diccionari general.

En efecte, l’any 1985 es va publicar el Diccionari general, que Casanova (2002: 187) considera «l’obra definitiva de Ferrer Pastor». La segona edició del Diccionari de la rima és la font principal del Diccionari general, encara que no sempre el segueix. Ferrando (2002: 19) afirma que en la incorporació de nous mots tingué en compte el Diccionari de la llengua catalana (1982), de la Gran Enciclopèdia Catalana, sobretot en la incorporació de vocables especialitzats.

Per últim, l’any 1987 eixia al mercat el Diccionari valencià escolar (València, Sotaia), i el 1994 el Diccionari valencià escolar. Valencià-castellà i castellà-valencià (València, Denes). És bàsicament una adaptació del Diccionari general, amb eliminació dels noms propis i reducció de mots tècnics i especialitzats, de derivats i de variants formals, i en aquest sentit atorga preferència a les variants valencianes (per ex. caragol, carabassa, espatla, esguitar, bigot, i elimina cargol, carbassa, espatlla, esquitxar, bigotis).

Referències bibliogràfiques

Casanova, Emili (1998): «L’aportació lèxica valenciana del Diccionari de la rima de 1956». Saó 214 (gener 1998), p. 22-24.

Casanova, Emili (2002): «L’aportació de Francesc Ferrer Pastor a la lexicografia valenciana i catalana», en Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble. València: Universitat de València, p. 183-239.

Colomina, Jordi (1995): «Un tast dels vocabularis bilingües valencians actuals» Caplletra 17, p. 157-178.

Ferrando, Antoni (2002): «Francesc Ferrer Pastor, un valencià en acció», en Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble. València: Universitat de València, p. 13-22.

López Río, Joaquim (2002): «La vida de Francesc Ferrer Pastor», en Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble, València, Universitat de València, p. 35-69.

López Río, Joaquim (2002): «El Vocabulari Castellà-Valencià i València-Castellà de 1970», en Francesc Ferrer Pastor: les paraules d’un poble. València: Universitat de València, p. 161-177.