Els editors de les revistes en valencià destaquen la invisibilitat i la falta de lectors i subscriptors com a principals problemes del sector

L’APPEC, associació de publicacions periòdiques en català, va celebrar ahir -dins de la programació de la Plaça del Llibre al Jardí Botànic de la Universitat de València- una taula redona moderada per Germà Capdevila, president de l’associació, amb els editors de les publicacions en valencià El Temps, Camacuc, La Pantera, Full de lectura, Revista Saó, Mètode i L’Espill.

L’editor de la revista Saó, Vicent Boscà, va destacar en la seua intervenció que “si n’hi ha alguna cosa per la qual estic orgullós d’haver arribat a ser director de Saó és pels milers de persones que han escrit a la revista, és a dir, crec que no exagere si dic que el 90% dels intel·lectuals del País Valencià han escrit a Saó”. Per a Boscà, “seria bo que entre tots pensarem què podem fer, ja no només la nostra revista, sinó alguna mena de coordinació, perquè no bufen bons temps”.

El president de l’APPEC va aprofitar per a destacar l’èxit de la campanya, #Mésfortesquelacensura per a promoure les subscripcions a les revistes en català, ja que 15 dies després de posada en marxa, ha registrat més de 500 subscripcions, fet que “demostra que estem vius i que costarà que ens tomben”. A més, va aprofitar per a plantejar “per què la gent no se subscriu a aquests productes si són meravellosos?”.

Segons Víctor Maceda, redactor d’El Temps, la qüestió dels lectors i subscriptors es tracta d’un “problema endèmic dels mitjans de comunicació en general, però al mateix temps llançaria un missatge esperançador amb exemples com els de Camacuc o la revista Saó, una de les publicacions en valencià més antigues”.

En aquest sentit, Gustau Muñoz, coeditor de la revista L’Espill, va assenyalar que les revistes s’han de renovar i agafar el pols del seu temps: “Ara ens toca patir una altra vegada, però estem acostumats”.

Cris Camarena, editora de la revista Pantera: “És de veres que tenim menys lectors, però perquè ha canviat el paradigma de lectura i el de compra. Jo crec que sí que hi ha lectors, però estan necessitant, buscant o comprant altres coses que no són les nostres capçaleres, lamentablement. Lectors hi ha; no obstant això, necessitem trobar les vies per a arribar a ells i no solament per xarxes socials, web o lectura digital, perquè jo crec que a la gent encara li agrada llegir en paper. Sí que veig que d’alguna manera l’antídot a no llegir ha de ser buscar maneres per al que ells volen llegir, mecanismes per connectar amb ells i per a fer aquesta comunitat sòlida que necessita un projecte de revista”.

Problema d’invisibilitat
Segons Jesús Figuerola, de Full de Lectura, “el que li passa a la premsa en català al País Valencià és el mateix que li passa a la literatura en català i és un problema d’invisibilitat i és un problema del qual no podem fugir. A la majoria de les llibreries del País Valencià entres i és escassíssim el nombre de llibres que tenen en català. I tenim autors i editorials boníssimes, tenim una producció literària riquíssima en la nostra llengua i, en canvi, tenim un problema d’invisibilitat al País Valencià”.

Per a Joan Escrivà, fundador de Camacuc: “Ara hem de dir que es parla i es llig més que mai s’ha parlat i llegit en valencià, però actes com el de Borriana justament demostren la debilitat que té la nostra llengua. Actualment, el 90% de les notícies que es donen són d’atacs a la nostra llengua. Hem de tenir en compte que els mitjans de comunicació els té qui els té i publicita el que publicita i no és promocionar la nostra llengua”.

El president de l’APPEC va assenyalar que “com a editors, tots dediquem el 85% del temps a fer el producte que fem, un 10% a buscar publicitat i un 5% a crear audiències i buscar subscriptors i preocupar-nos de vendre les nostres revistes i això és un problema endèmic que tenim totes les publicacions en català i crec que és un dèficit que tots tenim”.

En aquest sentit, Vicent Boscà va afegir que “el problema que tenim nosaltres és que amb els que som, fem el que podem i el que podem és fer el producte de qualitat. Ara mateix, puc garantir que Saó eixirà fins a l’any 2024, però si continuarà eixint en el 24, ja no ho sé, arribarem al número 500 de la revista, però al 501…”.

Malgrat tot, Capdevila va destacar que “tinc la sensació que és un sector que està viu, estem fent productes de molta qualitat i que la gent valora, malgrat que som a una societat reactiva i que reaccionem quan ens provoquen o estem molt a prop de l’abisme, com ha passat a Catalunya amb la revista L’Avenç, que va anunciar que no continuava perquè no trobava prou suport i la reacció va ser unànime: això no ho podem permetre i la salvarem i la revista torna a sortir. Aquesta és l’esperança: que som una societat viva i que continuarem llegint i publicant revistes en la nostra llengua passe el que passe”.